Origen_Can Terrades1

Arribem a La Batllòria i és a Can Terrades, un mas que data de l’any 1840, on ens espera en Josep Maria Saurí. L’entorn parla per si sol i mostra una gestió impecable que gràcies a la pastura del ramat i als aprofitaments forestals, manté la seva dinàmica natural en consonància amb l’activitat humana. A Can Terrades sempre han combinat les activitats forestals amb la producció de carn de ramat. Fins als anys vuitanta menaven un ramat de vaques, que va plegar per la dificultat de mantenir-lo i poder treure un jornal de la seva activitat. Actualment el bestiar que gestiona la finca són ovelles ripolleses i cabres blanca de Rasquera. “Tenim races autòctones perquè són les que s’adapten millor a aquest espai feréstec”, és així com en Josep Maria m’explica la importància de tenir un ramat que s’integri de manera harmònica en l’entorn.

Origen_Can Terrades2

En Josep Maria és enginyer agrònom. La seva història és la d’un fill de família pagesa que va marxar a estudiar a la universitat, però que mai ha perdut les arrels. “M’apassiona el bosc i tot el que tingui que veure amb la seva gestió i pervivència”. Durant molts anys en Josep Maria va combinar la feina de tècnic amb la de ramader, fins que l’any 2007 va decidir dedicar-se en cos i ànima a la gestió forestal per fer viable l’activitat al bosc i a la granja. Com que mai ha deixat d’estar vinculat a aquest món, des de l’any 1994 que a Can Terrades pastura un ramat d’ovella ripollesa i un de cabra blanca de Rasquera. D’entrada, l’objectiu principal era reduir despeses en les estassades per tal de mantenir els boscos aclarits i així facilitar l’obtenció de fusta, llenya i suro. Anys més tard, és quan en Josep Maria identifica que la carn del seu ramat és d’una qualitat excel·lent, i incorpora a l’objectiu de la gestió forestal el de la producció de carn ecològica, que l’abril del 2015 serà oficialment reconeguda pel CCPAE, després de dos anys de reconversió.

Origen_Can Terrades4

En Josep Maria gestiona més de nou-centes hectàrees forestals, entre propietats seves i altres terrenys que mena per encàrrec. De fet, cada vegada té més feina de gestionar més propietats per la bona resposta del ramat en els boscos pels quals pasturen. Les darreres setmanes ha incorporat catorze mares i dos mascles provinents del ramat de l’Associació Aladula de Begues. En Josep Maria considera el ramat com un element molt important per aconseguir una gestió forestal sostenible, per així produir llenya, fusta i suro. La seva experiència mostra com la pastura al bosc és una eina de gestió forestal molt eficient, que, a banda de mantenir els espais oberts i minimitzar el risc de fosc forestal, produeix una carn de molta qualitat. “El consumidor hauria de saber que quan menja carn de ramat local està comprant carn i també manteniment de l’entorn”. Amb aquesta reflexió en Josep Maria argumenta la importància de menjar productes locals i reivindica aquest vincle entre el productor i el consumidor per tal de fomentar els valors dels aliments de proximitat. “Quan mengem xai de Nova Zelanda estem donant suport a les pastures d’allà, i penso que això no té sentit”. Aquest és un dels arguments que porten cada vegada més ramaders a potenciar el vincle directe entre la seva feina i els seus productes, amb les persones que l’acaben valorant i consumint.

Origen_Can Terrades5

En Josep Maria és optimista quan mira el futur de la seva aposta ramadera i forestal. Creu que les activitats econòmiques lligades a la gestió del territori s’estan revaloritzant i que la societat no les deixarà perdre. Quan li demano sobre el futur de la seva activitat i del seu ramat m’explica que li agradaria potenciar els productes de proximitat de la zona on viu. “Aquí hi ha productors de moltes coses diferents que ens podríem ajuntar per guanyar-nos millor la vida”. Amb aquest argument en Josep Maria visualitza una botiga amb diferents productes de la zona i en la qual el consumidor final tingués clar que, quan hi compra, s’emporta a casa qualitat i compromís amb el país. “Jo tinc la carn, i també llenya, ous, pollastres… i tot el que el bosc em dóna”, m’explica mentre també detalla com altres productors d’horta, de fruita i d’altres carns podrien vendre directament els seus productes.

 “El consumidor hauria de saber que quan menja carn de ramat local està comprant carn i també manteniment de l’entorn” 

De moment, podeu trobar la seva carn ecològica a la botiga de Biospace, a Barcelona, i també a alguns restaurants que serveix directament l’empresa Kviures, de distribució de productes 100% ecològics. Si sou dels que voleu comprar la carn directament al productor, podeu contactar amb en Josep Maria Saurí al telèfon 647 715 941 o bé escriure al correu ramaderiaecologica@gmail.com. Recordeu que, per conèixer més a fons el projecte i del producte, el millor és que us acosteu fins al Montnegre per descobrir les bondats dels ramats de races autòctones catalanes.

Més informació: www.canterrades-santceloni.com

Origen_Can Terrades3

Les races autòctones: coherència amb l’entorn

A Catalunya hi ha diferents races de bestiar autòcton. La història de cada indret del nostre país és la que argumenta cadascuna de les races que actualment s’hi reconeixen. El ramat de Can Terrades ha apostat per aquest tipus de bestiar i és per aquest motiu que trobem l’ovella ripollesa i la cabra blanca de Rasquera.

La raça ripollesa és autòctona del nord-est de Catalunya. Té l’origen en l’encreuament dels ovins que històricament havien poblat els Pirineus centrals, que barrejats amb altres animals, van donar lloc a l’ovella ripollesa. S’adapta molt bé a les muntanyes pirinenques i, tant la seva carn com la seva llet, són de molt bon paladar. Una de les curiositats de l’ovella ripollesa és que està inclosa a l’Arca del Gust de Slow Food, projecte internacional que reconeix productes de molta qualitat en risc de desaparèixer.

La cabra blanca de Rasquera és l’única raça de cabra autòctona reconeguda de Catalunya. La major part d’exemplars es localitzen a les Terres de l’Ebre, tot i que en els últims anys els ramats s’han anat estenent per tot el territori català. L’adaptació de la cabra als terrenys abruptes la fa molt adequada per a la pastura de terrenys feréstecs. Al mateix temps, la carn dels seus cabrits és d’una qualitat excel·lent.

 

Neus Monllor
Neus Monllor

Doctora en Geografia i Medi Ambient
Consultora a Arrels a Taula