Som a l’octubre i des de tots els racons del país feia setmanes que es reclamava aigua. Per sort, les pluges dels últims dies han alegrat els colors de la terra i han revifat el benestar de plantes i animals.
Comencem la nostra visita pels horts del Vallès, a Cardedeu. Des de Cal Cerdà ens expliquen que aquests dies estan arrencant les tomaqueres i que això és l’indicador que marca clarament la fi de l’estiu. “Hem sobreviscut a aquest estiu! Ha estat duríssim amb tanta calor, tant per a nosaltres com per als cultius. També hem patit molt amb l’aigua, els pous es quedaven secs”, explica en Marçal. Ja s’han plantat les crucíferes per passar l’hivern i, com a novetat, aquest any estaran acompanyades de varietats locals noves. La col de pell de galàpet, el bròquil de Santa Teresa i també varietats com l’enciam del sucre, l’enciam llengua de bou i l’escaroler, seran les noves incorporacions al menú del Cal Cerdà. I també hi ha dues novetats més. La primera és que els tres valents de Cal Cerdà s’han animat a construir dos hivernacles per poder oferir als clients una varietat de producte més amplia al llarg de l’any. I la segona és que des de Cal Cerdà ja han començat a treballar amb escoles que introdueixen productes ecològics i locals en els seus menjadors. Enhorabona!
Continuem visitant horts i ens aturem a Manresa, al Bages, per conèixer com estan els camp de Mengem de l’Hort. En Roger ens explica que estan preparant-se per oferir un bon assortiment de vegetals per fer caldos i sopes per a les primeres refrescades de la tardor. Als camps ja estan preparades les pastanagues, els apis, els naps i les cols per fer uns caldos vegetals, naturals, ecològics, reparadors i vitaminats. També veiem al camp les bledes, els espinacs, les coliflors i els bròquils, que mostren com la temporada d’estiu ja ens ha dit adéu i deixa pas als dies frescos de la tardor.
I continuant amb els plaers vegetals viatgem fins al Penedès per saber com preparen la temporada nova a Hortànic. “Aquí ja no traurem l’olor de ceba fins a Setmana Santa”, explica la Sílvia. Als camps, totes les cebes estan plantades i fins i tot ja es poden veure els calçots més primerencs. Ara ve la feina de cuidar-los bé i preparar una bona campanya de màrqueting perquè aquestes delícies arribin ben lluny i tothom que vulgui gaudir d’un bon calçot ecològic ho pugui fer. Com a novetat, la Sílvia ens explica que estan treballant de valent per donar a conèixer un producte nou: el calçot selecció. “És un calçot que ja el servim net i polit, només caldrà coure’l al forn o arrebossar-lo… I a fer calçotades urbanes!”.
Un altre dels cultius característics de la tardor és el safrà, una flor preciosa que amb la seva elegància tenyeix de colors violes, grocs i vermells camps diversos de la Conca de Barberà i de les comarques veïnes que formen part del projecte Aromis. El safrà és un cultiu que reposa tot l’estiu per despertar i començar el seu cicle amb la brotada i la floració, que esdevé aproximadament entre el 25 d’octubre i mitjans de novembre, tot i que es pot donar el cas que pugui variar segons la latitud i l’altitud. Acabat el cicle de floració, fa el creixement vegetatiu i reproductiu durant tot l’hivern i gairebé tota la primavera. Aromis són 45 productors de 12 comarques de l’interior, sud i ponent de Catalunya que treballen conjuntament per condimentar els plats de la nostra cuina. “Durant els dies 7 i 8 de novembre, coincidint amb l’edició anual de la Fira de Sant Martí de Montblanc, farem activitats de descoberta del món del safrà, amb visites als camps per collir flors, sessions de cuina amb safrà, tastos i tallers de desbrinat de safrà”, ens explica en Joan.
Del safrà cap a la mel, arribem a Osona per saber com estan les abelles de Llàgrimes de Ra. La Tere ens explica que, després de voltar pel país, les arnes estan gairebé totes als boscos de Seva per passar l’hivern. Han tornat a casa després de voltar per diferents espais naturals del país. Les últimes arnes que han arribat al Montseny són les de la Cerdanya, una mel d’alta muntanya que es va recollir l’última setmana de setembre. La feina per als dies que venen és preparar les arnes per a la baixada de les temperatures, assegurar-se que tinguin prou reserves de mel i protegir-les al màxim del fred i de possibles depredadors. La Tere també ens explica que aquesta és l’època en què està més tranquil·la i que aprofita per fer formació. “L’associació de Girona ens va ensenyar un arnar on les abelles eren atacades per la vespa asiàtica, vam poder veure com caçaven les abelles i vam anar fins al niu, realment espectacular”. Aquesta és una amenaça greu per als apicultors catalans que han d’estar molt atents a la vespa asiàtica, per si apareix, detectar-la com abans millor.
Del Montseny cap al Montnegre: a Can Terrades en Josep Maria ens constata que el cel ha estat molt inestable, han tingut un agost molt plujós i un setembre molt sec. “És un any totalment atípic i això ha incidit negativament en la producció d’aglans que estan caient dels arbres abans de madurar”, relata en Josep Maria. Aquest és un fet important, perquè l’aglà és un dels aliments bàsics per a les ovelles durant la tardor i l’hivern. Tot i que a Can Terrades hi ha una bona coberta d’herba, aquesta mancança forçarà abans d’hora el ramat a complementar la seva alimentació amb l’herba de dall que en Josep Maria va preparar durant la primavera.
Al Gironès, a la granja dels Ous d’en Mateu, també ha arribat la tardor i les gallines ho agraeixen molt. En general, han passat un estiu tranquil menys els dies de calor extrema, que han estat molt delicats per als animals. Les pròximes setmanes es preveuen fresques, una època bona per a les gallines que poden aprofitar molt millor la pastura i fer molts ous i de molt bona qualitat. L’Aida també ens explica que estan esperant per gaudir aviat dels ceps i rovellons que comparteixen bosc amb les gallines, quina sort!
Pugem cap a l’Albera i ens aturem a les pastures per saber con estan les vaques del ramat de la Marta. Amb l’inici de la tardor ja comencen a baixar de les muntanyes i ja en tenen una setantena, de les 400 que té el ramat sencer, a les parts més baixes de les muntanyes. La Marta ens explica que quan les vaques no hi són les troba a faltar. “Com canvia el bosc aquí a baix quan elles hi circulen… M’encanta que siguin un altre cop aquí. Quan no hi són és com si faltés alguna cosa”, relata la Marta. A l’hort recullen els últims tomàquets, albergínies i carbassons, i ja comencen a plantar cols, bròquils, bledes i altres productes del temps del fred. Pel que fa a les olives, la Marta preveu que aquest any podran fer una collita maca, encara que com l’any passat, la mosca que pica l’oliva també les ha atacat. A l’Albera l’estiu ha estat sec, estan esperant l’aigua amb candeletes perquè les vaques la necessiten i perquè si no serà una època molt dolenta per als bolets.
Continuem a l’Albera per aterrar al món del vi. A Can Torres, la Bàrbara ens explica que aquest any la verema s’ha avançat molt. “Estem a finals de setembre i ja s’ha acabat!”. La calor de l’anyada i la falta de pluja han estat les responsables que comencessin a collir quan encara no s’havia acabat l’agost. En contrapartida, la qualitat del raïm és molt bona i es preveuen uns vins excel·lents. Durant aquestes setmanes estan al celler esperant que s’acabin les fermentacions, preparant el vi dolç i premsant. Al mateix temps també treballen en l’organització de la tardor: noves plantacions, treballs a la terra, l’arribada de les ovelles per a l’hivern i la preparació dels camps. Tot de feines que cal preveure per encarar amb bon peu la nova temporada en què des de Can Torres tindran un producte nou a oferir-nos: un turisme rural carregat de sorpreses!
I continuant a l’Alt Empordà, des del Celler Espelt, l’Anna ens explica que la tardor és una època de transició en què tot just s’acaba la verema i el most està fermentant. Quan la fermentació hagi fet el seu procés serà el moment de passar el most a les botes. “Aquest any vam començar la verema abans per la calor, però cap a la meitat de tot el procés vam tornar a les dates mitjanes de cada varietat. La qualitat, sobretot de les varietats més tardanes com la carinyena, ha sigut molt bona”, explica l’Anna. Als camps de l’Espelt també estan pendents de les oliveres, que aquest any calculen que començaran a collir a finals d’octubre, ja que les cullen una mica verdes perquè les aromes siguin més florals i delicades. Serà un oli excel·lent!
De l’Empordà anem cap a les terres de Lleida per escoltar com ha anat la verema al Celler Comalats. L’Eva ens explica que a finals de setembre la verema ja es va acabar i que aquest any s’ha avançat tres setmanes. El relat és el mateix que a la resta del país: les poques pluges i l’excés de calor del maig han passat factura als camps. “Ara el raïm ja fa uns dies que va entrar al celler i comença a fer xup-xup, les fermentacions s’han activat”, detalla l’Eva. Quan la fermentació ha fet la seva feina, el vi necessitarà uns dies o setmanes per acabar les dues fermentacions, l’alcohòlica i la malolàctica. A la vinya ja és veu la intenció del cep per lignificar, és a dir, que la part verda tendra passa a ser marró, i la saba dels ceps a poc a poc deixarà de fluir amb tanta intensitat i s’anirà preparant per a l’hivern. Abans, però, el cep es començarà a despullar i farà que li caiguin les fulles per anunciar que arriba la nova estació, la tardor. Un cop immersos en aquesta estació, el cep entrarà en un repòs vegetatiu que li permetrà descansar durant l’hivern.
Al Penedès, al celler Eudald Massana Noya també han acabat la verema. Aquest any ha estat més curta en quilos que altres anys, però d’una qualitat molt bona. La calor intensa de l’estiu ha fet que s’avancés la collita i que a hores d’ara les vinyes estiguin netes de raïms i llaurades. “Feia anys que no s’avançava tant la collita. A finals de setembre, les vinyes estaven netes i a punt per a la poda de l’hivern”, relata l’Eudald. Durant aquestes darreres setmanes les activitats d’enoturisme han omplert la finca d’alegria i persones noves que s’han acostat a conèixer el món del vi de la mà dels seus protagonistes.
A Mas de la Caçadora, al Priorat, estan acabant de collir els últims raïms. Les varietats han anat assolint el seu punt de maduració una rere l’altra. Primer les garnatxes blanques, el macabeu i el moscatell d’Alexandria; en una segona fase la garnatxa negra, el syrah, el merlot i, finalment, les carinyenes i el cabernet sauvignon. Aquest esglaonament de les varietats és el que permet fer una bona feina al camp, ja que es pot combinar amb la del celler. “La feina de fer el vi la fan els llevats, però cal controlar que aquests facin la feina ben feta!”, expressa en Joan. A Mas de la Caçadora els agrada fer alguna prova nova cada any i ara s’animen amb un macabeu fermentat en bota. Un experiment amb bon pronòstic!
Finalment, al celler Talcomraja del Maresme, en Joan ens explica que van començar a veremar el 30 d’agost i que van acabar el 26 de setembre. Fan una verema a mà, serena i tranquil·la, que els permet escoltar la natura i trobar-se sorpreses com una serp que pren el sol reposant al cep. Els vins seguiran fermentant fins ben entrat el mes d’octubre. “Començarem a encendre focs, s’adormiran els ceps esperant el llarg hivern i assistirem a les fires del bosc i de la terra a oferir els nostres productes fins a Nadal”, relata en Joan. A més, enguany al Celler Talcomraja s’estrenen en l’ús de gasos inerts per vinificar vins naturals, cosa que fa replantejar els tractaments per a la següent anyada i començar a experimentar amb vins rosats i escumosos.
Fins aquí la passejada pels camps de les persones que ens omplen els plats d’aliments. Recordeu cuinar productes de temporada, que són els nostres millors aliats per viure amb salut durant la tardor. Cerqueu la pagesia de proximitat a les fires, botigues de barri, masos, mercats… descobriu el plaer de menjar aliments saludables i de posar el vostre granet de sorra cada dia al plat per viure en un món millor. Tingueu bons dies de tardor!
