Fa un dia de sol preciós. La primavera comença a aixecar el vol i els camps, al seu compàs, van avançant en el camí natural de cada temporada. M’espera en David Torrelles, un pagès savi que transmet, en cada paraula i en cada gest, el seu amor per la terra. “Sóc feliç fent el que m’agrada fer, no puc demanar més”, em comenta. Li demano que m’expliqui com ha arribat a tenir una de les explotacions de fruita ecològica referents a Catalunya. “Jo de molt petit ja baixava a ajudar els pares amb les hortalisses i la fruita, i sempre m’ha agradat”. Veig en la seva mirada com viatja temps enrere quan encara era un nen i ja sentia un respecte i admiració profunds per la feina pagesa. Avui en David és, entre altres coses, el president de l’ADV ecològica de Ponent i és, també, membre de la junta rectora del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), com a representant de la pagesia.
En David és fill de Vilanova de Segrià i la seva família sempre ha estat vinculada a la pagesia. Quan va ser el moment de continuar estudiant o de dedicar-se a guanyar un jornal, en David ja va tenir molt clar que la seva vocació era a la terra i no pas en una fàbrica o una oficina. Va ser llavors quan ja va començar a treballar als camps de casa. Eren els anys vuitanta i el desenvolupament agroindustrial es trobava en el moment de màxima penetració a les explotacions agràries familiars. Els agroquímics eren la gran novetat i el coneixement ancestral quedava cada vegada més arraconat i desprestigiat. “Ens va induir la química; si haguéssim fet més agronomia, hauríem anat millor”, m’explica en David mig enfadat. “És com quan et fa mal el cap, i et donen una pastilleta. Però, per què et fa mal el cap? Al camp ens passa el mateix; necessitem fer agronomia per entendre els desequilibris”.
“És com quan et fa mal el cap, i et donen una pastilleta. Però, per què et fa mal el cap? Al camp ens passa el mateix; necessitem fer agronomia per entendre els desequilibris”
En David, recorda aquells temps en què es tendia a un monocultiu i a treure’n el màxim profit econòmic sense tenir gaire present ni la salut del pagès ni tampoc la de l’entorn. “Els tractaments són molt agressius, ho maten tot… des del sòl fins als ocells que s’hi acosten”. Aquestes són les reflexions que fa en David, i que fan la major part de pagesos i pageses que han viscut la producció intensiva i que un bon dia decideixen, per voluntat pròpia, canviar vers un sistema molt més coherent i saludable.
Caminem entre els camps i continuo aprenent coses noves; m’encanta! M’ensenya alguns dels mètodes biològics que fan servir per tenir les plagues controlades, mirem les fulles dels arbres i em mostra un petit animalet verd que després serà depredat per un altre animalet, seguint així un cicle natural que s’equilibra en consonància amb la vida d’aquell llogaret. M’agrada entendre l’harmonia de la finca en què cada ésser viu desenvolupa una funció. Realment tenim al davant una agricultura de vida, de respecte i de vitalitat, davant d’una producció agressiva que ho acaba matant tot menys el fruit. “Veus aquesta terra; aquí sota hi ha un pam de sòl fèrtil ple de vida. Necessitem una bona terra per tenir uns arbres sans que facin bona fruita”. M’emociono escoltant al David; és aquesta l’agricultura que vull per al meu país i són aquests els fruits que vull menjar-me en arribar a casa.
Li demano que m’expliqui quina fruita té i quan la comença a collir. “El primer que collim són les nectarines, per Sant Joan”. Ens acostem fins al camp de nectarines, que tot just acaben de perdre la flor i que ja comencen a deixar veure el fruit. És una boleta petita, que en els propers tres mesos esdevindrà una fruita excel·lent. Aquest és un dels motius pels quals he volgut acostar-me a un camp de fruita a la primavera. Per saber com els fruits que vénen a l’estiu, abans han estat flor i de la flor han passat per tota una sèrie d’estadis evolutius fins que és el moment de collir. “Mira les abelles, que contentes que van”, em diu en David mentre les guaitem. Estic envoltada de camps plens de vida, d’una terra forta i activa que treballa en consonància amb els cicles naturals i d’una saviesa pagesa forjada a base de l’experiència de moltes generacions mirant el cel i la terra.
Després de collir les nectarines per Sant Joan, hi ha un parell de setmanes en què no hi ha fruita, fins a meitat de juliol, que ja es comencen a collir les varietats més primerenques de préssec, pera i poma, que aniran donant fruits fins al començament de la tardor, quan també es collirà el raïm. Recordeu que cada varietat té el seu cicle i que, per aquest motiu, es poden collir peres al juliol i al setembre, en funció de la varietat que sigui. Per exemple, en David té quatre varietats diferents de poma i quatre de pera. Aquest és un dels trets diferencials entre una explotació ecològica diversificada i una de convencional, que se centra en molt poques varietats per tal de fer més quantitat d’una sola cosa. “Jo ja fa temps que vaig apostar per tenir diferents tipus de fruita i d’arbres; és la manera de poder oferir més producte i de tenir la finca més diversificada”. D’aquesta manera en David pot posar al mercat molts tipus diferent de fruita amb la característica comuna d’haver estat produïdes amb tècniques respectuoses que fan que el fruit final sigui molt més saludable i nutritiu.
Pel tal d’unir esforços i arribar així a més persones que puguin consumir aquests productes, en David i tres companys més s’han unit per crear una marca conjunta. Tots fan fruita ecològica d’una qualitat excel·lent i s’ha posat d’acord per crear la marca Bio-bo.cat. “Hi ha coses que va molt millor fer-les entre uns quants, i ara volem vendre amb aquesta marca tots junts”. És la manera de poder compartir despeses de transport, d’emmagatzematge o de muntatge, i també de tenir un suport per a algunes tasques que són més feixugues o complexes. Bio-bo són en Carles Vilarnau, de Raimat (Segrià); en Josep Ramon Magrí, d’Ivars de Noguera (Noguera), i en Manolo Mejías, de la Bordeta (Segrià). La fruita, tant la del David com la de Bio-bo, la trobareu a moltes botigues ecològiques, sobretot de Barcelona i l’Àrea Metropolitana. També venen molta fruita directament a cooperatives de consum ecològiques i altres entitats que els compren directament i fan comandes conjuntes. Així que el proper dia que veieu una caixa negra amb la senyera i el logo de Bio-bo, ja sabreu que menjareu la fruita d’uns pagesos convençuts de la seva feina i de la salut de les persones que l’acabem gaudint.
Demano a en David com veu el futur. Tranquil i pausat, reflexiona sobre la necessitat de tornar a fer agronomia i que els futurs pagesos puguin dedicar-se a treballar la terra i no tant a gestionar protocols de fitosanitaris. També m’explica la davallada de gent jove que treballa al camp i de com cal que aquesta tendència es reverteixi. “Als joves els dic que facin ecològic, que la resta no té futur”, em diu amb un somriure sincer.
Per a més informació: www.bio-bo.cat
ADV ecològica de Ponent: molt més que un suport tècnic
Les Agrupacions de Defensa Vegetal (ADV) són associacions sense ànim de lucre que es constitueixen sota el vistiplau de la Generalitat de Catalunya que les reconeix, els dóna suport econòmic i les incorpora en un registre públic.
L’ADV ecològica de Ponent es va crear l’any 2003. Va començar la seva activitat a la Noguera, i actualment dóna cobertura a les comarques de l’Urgell, el Pla d’Urgell, el Segrià, les Garrigues i el Pallars Jussà. L’any 2015, formen part de l’ADV ecològica de Ponent més de cinquanta socis que són productors ecològics d’horta, fruita, vinya i cereals.
Les ADV són entitats necessàries per poder rebre un suport tècnic qualificat, així com per estar al dia de tot el que afecta i influeix el funcionament d’una explotació agrària. Moltes ADV són agents de dinamització i foment de la pagesia del nostre territori, ja que treballen donant-hi suport i fomentant el treball en grup. Gràcies per la bona feina!
