Ens endinsem a les primeres boscúries del Penedès, quan la comarca va deixant enrere les planes vitivinícoles i el paisatge esdevé un mosaic complex de camps, boscos, masos i poblets escampats arreu. Ens rep la Sílvia al terreny que tenen a Sant Martí Sarroca, enmig d’una freda ventada hivernal. Al camp encara hi ha les darreres rengles de calçots que estan a punt de collir aquests dies. Ella ha estat l’última persona a incorporar-se al projecte i ara té la funció d’administració i elaboració de cistelles.
L’aventura d’Hortànic neix el 2005 gràcies a en Marc. Provinent de família pagesa i dedicat a l’engreix vaquí, en Marc va començar a plantar calçots per a consum propi i una mica més. “Aquesta ‘mica més’ el va dur a vendre els excedents entre la gent més propera… amb molt bona rebuda!” Pas a pas, i ja amb la incorporació d’en Dani, l’any 2008 la producció ja rondava els 100.000 calçots, sempre produïts ecològicament. Mentre que en Dani i la Sílvia es coneixen d’haver treballat junts en una oficina d’un banc, feina que tots dos estan molt contents d’haver pogut deixar enrere, en Marc i en Dani es coneixen de tota la vida. Van estudiar plegats a l’Escola Agrària de Camp Joliu, tot un referent per a les famílies agràries del Penedès. I és que la Sílvia ens remarca el profund lligam familiar de tots tres al camp: “Els de la nostra generació som els que vam marxar a buscar les garrofes lluny del camp… i ara tornem”. És l’any 2012 quan, amb la incorporació de la Sílvia, comencen amb el mercat de les cistelles ecològiques i els tràmits per aconseguir la certificació CCPAE per a la seva producció. També, posen fil a l’agulla trobant un productor ecològic de conserves, l’Esteve Garriga de Can Garriga, que els proveeix de salsa per als calçots i altres elaborats que també oferiran en un futur.
“Els de la nostra generació som els que vam marxar a buscar les garrofes lluny del camp… i ara tornem”
L’any 2013 es llancen a la piscina i planten de tot per a la temporada d’estiu. L’experiència resulta molt alliçonadora: “Va ser un merder”, comenta divertida la Sílvia. Això els va fer aprendre que, per una banda, cal planificar les collites de manera acurada i reduir molt la varietat d’aliments que es conreen per tal de poder fer la feina ben feta. Per altra banda, l’accés a l’ajut d’incorporació l’assenyalen com un element de distorsió en el compte de resultats. En aquest sentit, ells són reticents a demanar-la ja que volen fer les coses de mica a mica, com s’ha fet tota la vida, i ajustar-se tant com poden al seu pla d’empresa. El tenen fet, i en l’actualitat, es troben al 50% dels seus objectius de producció i ingressos. La Sílvia preveu que l’any 2015 ja arribaran al 100% dels seus objectius: volen generar dues jornades completes per a en Dani i per a ella, i que en Marc pugui tenir també ingressos com a soci de la SCP que han creat.
La seva base territorial la conformen tres peces de terra que sumen unes 3,8 hectàrees, totes de secà i en règim de lloguer. Enguany se centren en els calçots a l’hivern i el tomacó i la carabassa de cara a l’estiu. A banda, però, tenen un camp petit que serà com un jardí on hi haurà de tot. “Ens servirà per fer el nostre hort laboratori i també ens ajudarà a poder difondre les tècniques que utilitzem per ensenyar a la gent”. Per fer les coses tan bé com poden, respectant els ritmes de la terra i vetllant per mantenir la salut i la biodiversitat necessària per a una producció ecològica profunda, els assessora l’Albert Lacunza, tècnic agrònom que els ha fet entrar en el món de l’Agricultura Regenerativa: tot un univers de nous aprenentatges.
En l’actualitat els diners que genera Hortànic es reinverteixen tots en l’empresa. Aquesta decisió estratègica els ha permès d’avançar en una línia en la qual estan convençuts que cal apostar: el posicionament de la seva producció d’aliments pel que fa a comunicació i imatge. Així és com van entrar en contacte amb en Ramon Sentmartí i els va recomanar de fer-se un vídeo d’Hortànic, i com contacten amb l’agència de comunicació La Chincheta i engeguen els instruments per fer saber al món que fan els millors calçots ecològics de la contrada.
Un altre fruit de la seva activa tasca comunicativa és el contacte que han fet amb el Casal Popular de París, a qui enguany proveeixen de calçots. És la primera passa de la seva estratègia d’internacionalització “Prediquem proximitat i les nostres cistelles les venem a la Vegueria del Penedès. Sempre que reben comandes de més lluny, els adrecen a altres experiències agràries locals més properes”. Aquest fet el volen fer compatible amb aquesta internacionalització tan original del seu producte estrella: els calçots. Tot just fa uns dies que estan rebent trucades i correus de diversos llocs d’Alemanya: la diàspora catalana és viva i anhela productes agroecològics! I és que l’estima per la terra i per la producció d’aliments ecològics ha de dialogar necessàriament amb la viabilitat econòmica d’unes experiències agroecològiques fràgils. Sentim en el discurs de la Sílvia el convenciment i la felicitat que aporta el fet de dedicar-se a una cosa que els remou per dins. “Treballem vint-i-cinc hores al dia per fer que això sigui viable”, em comenta amb una espurna als ulls, mescla de cansament i il·lusió.
La Sílvia està convençuda que d’aquí a un any hauran doblat les vendes mensuals, i que arribaran als seus objectius de facturació per fer d’Hortànic una empresa viable. “Primer vam formar l’equip, per conèixer-nos i veure si treballem bé plegats; després cal formar-se, i més tard arribarà la viabilitat”. Una consciència del temps genuïnament rural, i de la paciència que cal tenir per fer viable una experiència agrària. Sembla que la feina a l’oficina del banc no va aconseguir esborrar la vivència rural del món al cor de la Sílvia.
Al client particular li ofereixen un llistat de verdura i fruita de temporada que arriba en format cistella a diferents punts de recollida. Cada setmana envien el butlletí d’informació a partir del qual la gent fa la seva compra. Entorn del 40% dels productes són de producció pròpia i la resta són de productors molt propers, com és el mateix Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Baix Camp; la fruita d’hivern prové de Lleida. “Les cistelles les utilitzem per als particulars; per a botigues i restaurants tenim en Dani, la part comercial de l’equip que fa un seguiment comercial cada setmana”.
Més informació: www.hortanic.com
És possible la internacionalització de la producció agroecològica?
Explicar que la producció agroecològica d’aliments s’internacionalitza pot semblar poc més que un oxímoron. Com sempre, tot depèn de com es fan les coses i amb quina finalitat. Si s’aconsegueix dotar d’un alt valor afegit els aliments a través de la cura per la terra, per les persones que la treballen, pel medi ambient i per relacions comercials justes, hi ha molt de guanyat.
El contacte amb intermediaris justos a la cadena de comercialització i la venda directa sense intermediaris ajuda a posicionar certs productes en el mercat internacional. Aliments en conserva, deshidratats, fins i tot productes frescos molt concrets, com el cas del calçot, que per l’època de l’any que es cull i pel moment en què es menja, permet fer-lo arribar a taula en bones condicions lluny de casa.
Des de “L’origen” compartim informació i aprenentatges, i posem interrogants sobre la taula. Ens agrada explicar que les coses són dinàmiques, i que cal rumiar, provar, innovar i equivocar-se per teixir plegats una agricultura agroecològica viable.
