L'Origen_La Soleia1

Gallifa és un municipi minúscul a mig camí entre Sant Feliu de Codines i Sant Llorenç Savall. Pel camí creuo les enormes boscúries de coníferes mediterrànies que, fins fa poques dècades eren vinyes, i que avui s’estenen al peu de les cingleres que s’allargassen entre la Serra de l’Obac i els Cingles de Bertí. Arribo a la finca de La Soleia, on m’esperen en Josep Casas i la Montse Martínez, tots dos amb un somriure sincer que em convida a gaudir d’un matí primaveral plegats. Els trobo davant de l’obrador que tenen en funcionament des del 2013 per especejar, elaborar, envasar i distribuir tota la seva producció càrnia ecològica de vedells de raça gascona. Tota una gesta aconseguida a còpia de treballar molt i de tenir un objectiu clar. “Vaig acabar fart de dependre dels altres i de remenar tant, per acabar no tenint res”, m’explica en Josep.

L'Origen_La Soleia6

El relat de La Soleia exemplifica d’una manera molt clara l’evolució de la pagesia catalana, des de l’entrada a la Unió Europea fins a data d’avui. En Josep m’explica amb detall els seus orígens per poder entendre com arrenca l’aventura que ara capitanegen ell i la Montse. D’origen genuïnament barceloní, va ser una herència familiar la que li va permetre al seu pare adquirir una de les nombroses finques rurals que el creixement industrial vallesà començava a deixar orfes a l’entorn agroforestal de l’interior. “Un jornal a la indústria era equivalent a una setmana de feina de sol a sol al camp”, diu en Josep que li explicava la gent de Gallifa.

En aquesta finca hi van anar a raure les vuit primeres vaques de llet que va adquirir el seu pare, que serien l’origen de la vaqueria que van obrir a Can Robacols, al barri de Clot de Barcelona, a principi dels seixanta, i que fins a mitjan anys setanta va proveir de llet fresca els veïns i veïnes de la zona. Expulsats de la ciutat en aquells anys, a la finca de La Soleia hi van a raure família i vaques, ja des de llavors amb una explotació a l’aire lliure, que s’estilava ben poc a l’època i que era molt diferent de la vaqueria de Barcelona. Les vaques menjaven dels prats, tot i que també calia comprar menjar a fora per poder-les alimentar en condicions.

L'Origen_La Soleia2

En Josep va lluitar durant anys, munyint cada dotze hores, tres-cents seixanta-cinc dies l’any, fins que els vents del progrés europeu el van empènyer a acollir-se a l’abandó voluntari promogut per les quotes lleteres de l’ingrés a Europa. Aquest fet, d’altra banda, li va permetre fer un any i mig de vacances, després de dècades tenint lliures només els dissabtes al vespre. “T’hi adaptes”, em comenta lacònic. Tot i els cinc anys d’aturada que li demanava l’abandó voluntari incentivat, en Josep es va poder quedar unes quantes vaques de recria tal com li permetia la normativa. Va ser així com va començar la segona etapa, en què es va dedicar a vedells d’engreix, a partir del 1995, amb l’inici de la compra de drets i el creixement successiu i continuat de la seva cabana. La Montse, provinent d’auxiliar d’infermeria, demanava la incorporació com a jove agricultora l’any 2000. Just aquell any, la crisi de les vaques boges va significar un sotrac immens, quan ja menaven més de quatre-cents vedells d’engreix amb gairebé cent mares pròpies.

L'Origen_La Soleia5

En Josep voltava per tot arreu i veia com el món ramader anava perdent el sentit per deixar de produir aliments per a la població i passar a ser un tren per sobreviure a costa del que fos. Veia com animals provinents de tota Europa, estressats i amb molts problemes d’adaptació li arribaven a casa, i la feina era seva per adreçar-los de nou i tenir les mínimes baixes possibles. Va ser l’any 2007 quan va arribar el moment del canvi i va decidir apostar per la producció ecològica lligada a la terra i a un ritme més pausat. La transició va ser senzilla perquè les seves vaques ja pasturaven, i la seva base agrícola els va permetre començar a pasturar boscos, així com fer-se el seu propi menjar. Ara ja pasturen unes quatre-centes hectàrees de bocs i conreen seixanta hectàrees entre terres pròpies i arrendades, amb cereals i farratges diversos, per oferir a les bèsties un menjar equilibrat i saludable.

“la ramaderia convencional s’ha desenganxat de la terra, cosa que ha provocat un gran desgavell arreu del país” 

Amb una mirada serena, plena de gratitud pel camí fet i conscient de ser al lloc del món on vol ser, en Josep em comenta que “la ramaderia convencional s’ha desenganxat de la terra, cosa que ha provocat un gran desgavell arreu del país”. Ells, en canvi, han seguit el camí invers, caminant per tenir el control de tot el cicle de la seva carn. Des del 2013 que els vedells ecològics només surten de La Soleia per anar a l’escorxador, primer a Moià i ara a la recent inaugurada línia ecològica de l’escorxador de Sabadell. La resta la fan tota a casa amb l’ajut d’en Salvador Miralpeix i la Sílvia Nadal de la carnisseria Miralpeix del Mercat Central de Sabadell, que pugen els dilluns a donar-los un cop de mà en l’especejament.

L'Origen_La Soleia4

Aquesta proximitat amb la seva pròpia producció els permet acostar-se amb més flexibilitat a les demanes dels clients, de manera que poden oferir, sota comanda, algunes peces de carn complementàries a la comanda mínima que demanen als consumidors. En Josep i la Montse s’enfoquen molt al client, i miren de satisfer les seves necessitats, alhora que mantenen la seva essència i l’estima pels aliments que ofereixen. “La nostra carn és més fosca, perquè les vaques mengen aliments que ja contenen el ferro”, diu la Montse contenta.

En l’actualitat comercialitzen tota la seva producció directament. Ho fan en gran mesura a les cooperatives de consumidors del seu entorn vallesà i per a venda directa de lots amb servei propi a domicili, a més d’algun restaurant Slow Food com el Capicua de Cerdanyola, alguna carnisseria com la de Miralpeix del Mercat Central de Sabadell o botigues d’alimentació ecològica com Terra Bio, també de Sabadell.

En Josep i la Montse confien en el futur i tenen ganes d’anar millorant mica a mica la seva explotació. Els veig il·lusionats per fer les coses cada vegada millor, amb la passió que els caracteritza i la voluntat d’alimentar les persones properes. Si teniu curiositat per conèixer la finca i per tastar la qualitat excel·lent de la seva carn, us hi podeu posar en contacte trucant al telèfon 93 866 27 21 o bé escrivint a lasoleia@ramaderiaecologica.cat.

Per a més informació: www.ramaderiaecologica.cat

L'Origen_La Soleia7

Produir amb harmonia amb la terra

Tradicionalment la cura de la terra i del bestiar s’han fet d’una manera saludable i integrada en l’entorn. No és fins a la segona meitat del segle XX que el procés d’industrialització ferotge comença a canviar els patrons harmònics de la pagesia per anar-los desvinculant, progressivament, de la seva raó de ser.

L’experiència de La Soleia mostra com l’autonomia pagesa és possible. Es poden tenir mares que facin néixer vedells a casa per engreixar-los en ecològic a l’aire lliure i que siguin alimentats amb el menjar de la finca. Tancar el cercle permet que les persones que produeixen puguin gaudir de tot el valor afegit de la cadena de producció des del camp fins a la taula.

Comprar directament a ramaders com la Montse i en Josep permet que aquestes explotacions ecològiques tinguin viabilitat i puguin continuar desenvolupant la seva feina amb garanties d’èxit. Us animo a descobrir-los!

Neus Monllor
Neus Monllor

Doctora en Geografia i Medi Ambient
Consultora a Arrels a Taula