M’espera la Montse Martínez, l’alma mater del projecte. Ella és enginyera agrònoma i des de fa temps tenia al cap recuperar la finca de casa i aplicar els seus coneixements tècnics, com també la voluntat més compromesa de passar de les idees a l’acció. A la carrera va aprendre moltes coses que no lligaven amb la seva manera de pensar i per això, anys més tard, es va interessar per la producció biodinàmica. “Em va agafar el cuquet de produir, i volia fer-ho d’una altra manera… volia posar en pràctica allò en què crec fermament”, m’explica la Montse, convençuda de la seva aposta. I així va ser quan l’any 2012 comença el procés de certificació en ecològic de les oliveres i del molí d’oli, que, al cap dels tres anys de conversió, ja podrà etiquetar amb el segell del CCPAE.
El somni de la Montse era produir un oli de molta qualitat que, a més de ser bo al paladar, defensés uns valors molt vinculats a la salut, tant de les persones com de l’entorn. La producció biodinàmica amara el que la terra emana amb les energies que es mouen al cosmos, i és així com a través dels seus fruits podem gaudir de tot el potencial nutritiu, organolèptic i vital. M’agrada la cura amb què la Montse parla del procés biodinàmic. “El nostre oli és biodinàmic, però ho vull explicar bé i que la gent ho entengui. S’ha d’anar a poc a poc”. Ella ha estudiat, i estudia, perquè és conscient que la feina ben feta al camp arriba directament i sense embuts a les taules dels comensals que gaudiran d’aquell producte. I en aquest cas, els aliments biodinàmics són una mostra de com el cos físic, energètic i mental estan totalment interconnectats i de com realment som el que mengem.
La Montse va crear l’empresa Simbionatur per articular l’estructura del seu projecte. El nom parla per si sol, expressa aquest desig de cercar complicitats entre la natura, els seus fruits, les persones que treballen al camp, les que ens mengem el seu resultat, etc. Trobo que el nom s’adiu perfectament amb el que ella m’explica de paraula. És aquesta empresa la que posa al mercat dues propostes diferents: Peccattum7 i Boira. Curiosament és el mateix oli d’oliva arbequina verge extra, però en dos envasos diferents. El Boira s’envasa en garrafes de plàstic de dos i cinc litres i està pensat per a un ús quotidià. “Cada any canviem l’etiqueta del Boira i fem referència a l’anyada”. La Montse m’explica que és molt important saber de quan és l’oli, ja que a mesura que passa el temps, s’oxida i té menys propietats beneficioses per a l’organisme. Per altra banda, el Peccattum7 es presenta al món en un recipient que recorda a una ampolleta de perfum. És de vidre, molt elegant i atrevidament suggeridor! Realment un envàs que transmet la divinitat del que trobarem en obrir-lo, tastar-lo i deixar que ens parli de tot el que ens vulgui parlar. El Peccattum7 també s’envasa en llauna de quatre i de dos litres i mig, amb l’anyada clarament identificada, també.
A mesura que vaig coneixent la Montse sóc més conscient del seu compromís íntegre amb l’ecosistema que l’envolta i les persones que hi habitem. M’explica que, per mantenir encara més les propietats antioxidants de l’oli, practiquen una collita avançada que, tot i tenir un rendiment més baix, permet que l’extracció mantingui molt més les propietats de l’oli verge extra. “Com més aviat es fa la collita, més resistència té a l’oxidació i per tant manté encara més el seu caràcter antioxidant”.
“Com més aviat es fa la collita, més resistència té a l’oxidació i per tant manté encara més el seu caràcter antioxidant”
I seguint amb aquesta línia de cura per la salut, també em parla d’una tisana que s’ha inventat amb una amiga. És una infusió de fulles seques d’olivera amb poma i llimona deshidratada, cardamom i gingebre; tota una descoberta! Un beuratge amargant acompanyat de la dolçor de la fruita i el condiment de les espècies. “Vaig descobrir que la fulla de l’olivera s’emprava per controlar la pressió sanguínia i em vaig engrescar a fer-ho”, em comenta la Montse, entusiasmada.
Una altra de les coses que em fascina del projecte de Peccattum7 és el caràcter holístic que la Montse dóna al projecte. Parlem de la manca de cultura de l’oli i de la necessitat d’explicar el gran valor dels productes conreats amb estima. “No tenim cultura de l’oli, ni tampoc del menjar saludable… Cal fer molta pedagogia”. En aquest sentit, entre altres coses, organitza tallers, participa en fires i obre les portes de la finca i del molí per explicar la feina que fa. Una de les properes accions que té pensades és organitzar alguna cosa amb les escoles per acostar el món de l’oli a la canalla. Ho té pendent des que, fa dos anys, serveix regularment a l’empresa Ecomenja, responsable de gestionar un bon nombre d’escoles catalanes que aposten pels menjadors saludables. I des de la infància fins a la vellesa, em ve al cap que també seria bonic organitzar alguna activitat amb pagesos i pageses jubilats que feien oli abans no arribés la industrialització del camp i els processos de producció intensiva d’aliments.
Per tastar el pecat en format d’or líquid, el més recomanable és que us acosteu fins al Segrià i conegueu directament la cultura de l’oli. Si no, l’haureu de cercar en algunes botigues de Barcelona, Lleida o Vilafranca del Penedès. També trobareu la Montse a diferents fires, sempre amb un somriure d’orella a orella, preparada per explicar-vos les bondats de l’oli biodinàmic fet des del cor i amb molta passió i consciència. Per contactar-hi la podeu trucar el telèfon 658 961 641 o bé escriure-li un correu electrònic a simbionatur@gmail.com.
Camí d’identitat: quan la música es fusiona amb la terra
Lídia Pujol és una de les artistes catalanes que desprèn més passió per la màgia de la terra i pels seus fruits. Riallera, bondadosa i amb un cor que li surt del pit, es compromet amb cada petit llogaret per on la seva veu desperta la màgia del moment present.
Tant és així que en la seva gira “Camí d’Identitat: Iter Luminis”, que va tenir lloc des del mes de maig fins al novembre de 2014, Pujol va organitzar en cada concert una mostra dels productes locals més arrelats a cada lloc, perquè els espectadors poguessin tastar el sabor de la terra de cada contrada.
En l’últim concert de la gira, a Sant Llorenç de Morunys, Peccattum7 va ser un dels productes que es van poden tastar, conjuntament amb la cervesa artesana Casa Dalmases, les pomes ecològiques de la Vall del Llord, la melmelada Deu Pometes, com també els formatges de Valette i de les Roques. A més, també participen en la gira Teixidors –una cooperativa dedicada a l’elaboració de teixits artesans amb l’objectiu d’integrar persones al món laboral– i Ensabonat –una petita empresa dedicada a fer sabó de manera artesana i natural. Quin gran regal, música i bons aliments… Salut assegurada!
