A banda de patates, també hi ha persones braves: gent coratjosa, valenta, animosa i indòmita que mira de gestionar tan bé com pot aquest confinament. Sembla que ja ha passat el pitjor i, tot i que cal seguir sent molt prudents, m’ha vingut de gust fer un plat que crec que no falta mai quan quedem amb els amics per prendre alguna cosa.
No vull pecar de poc humil però aquestes patates són espectaculars. Tendres per dins, daurades per fora i coronades amb una salsa que, si fos el cas, les convertiria en les reines del lloc. Però no us espanteu, no estan fregides i són molt saludables.
Us avanço algun ingredient de la salsa: verdures rostides, carn de nyora, miso, tomàquet sec, anacards, canyella. Fins que puguem tornar a sortir a fer vida social lliurement us proposo que comenceu a celebrar la vida a casa.
Patata prebiòtica
Amb les patates braves sembla que hi ha muntat una espècie de concurs per fer les millors de cada lloc. La meva versió és amb la patata prèviament cuita i guardada a la nevera; a l’hora de preparar-les s’aixafen senceres i es gratinen. Sembla que aquesta manera de fer té origen a Portugal amb les patates a murro (‘a cop de puny’). Queden cruixents per fora i tendres per dins.
Quan vaig pensar en aquesta recepta, no vaig creure que el tema donés gaire de si. Però, gairebé sempre, de les coses més senzilles és d’on en podem treure més suc. D’una banda, la patata: és important com està tallada –ni gaire grossa, ni gaire petita–; la textura –ni gaire farinosa ni gaire seca–, i si té massa oli o és congelada, llavors, bona nit i tapa’t! I de l’altra, la salsa. Aquí és on es pot guanyar el repte. Ja el color ens diu coses. Si hi han posat una simple maionesa i una mica de quètxup, llavors val més que no hi tornem. Tampoc s’hi val quan fan una mena de salsa rosa.Però si la salsa té un taronja intens, una mica de textura i un gust que fa tancar els ulls, llavors és que hem trobat el lloc!
De receptes amb patates n’hi ha a cabassos. Donen tant de joc que no hi ha prou homenatges per fer-los. Això si, com els tomàquets, és essencial que siguin de bona qualitat.
El truc, ingredients de temporada
Aquesta recepta només té un truc, fer servir ingredients de temporada i de producció petita. Jo m’he decantat per patates monalisa i virgo, ecològiques del Garraf, i uns tomàquets de la mateixa zona que comencen a sortir força bé. La salsa té un sabor poderós i singular gràcies a les espècies, la carn de nyora i el miso blanc, que intensifica el sabor de les verdures. Jo hi poso shiro miso d’arròs ecològic sense pasteuritzar i de la Mediterrània de la casa Kensho. Me’l menjaria a cullerades. Espero que molt aviat pugueu sortir a celebrar amb els amics que les coses més senzilles són la salsa de la vida.
Recepta: patates braves
Ingredients (per a 4 persones):
- 12 patates petites-mitjanes
- Farigola fresca picada
- Cibulet fresc picat
- Gouda ratllat
- Sal marina
- OOVE
Salsa brava (per a un pot d’uns 250 g)
- 1 tomàquet gros tipus cor de bou
- ½ pebrot vermell
- 1 pastanaga
- 3 cebes tipus escalunya
- 2 tomacons
- 3 c.s. d’OOVE
- 1 c.p. plena de shiro miso
- 1 c.p. de puré de nyores
- 1 tomàquet sec
- 1 grapat d’anacards remullats 1 hora aprox.
- 1 all
- Un pessic de canyella
- Un pessic de gingebre
- Un pessic de caiena (al gust!)
- Sal marina
Preparació:
- Renteu les patates i bulliu-les en aigua abundant amb una mica de sal fins que estiguin ben cuites. Escorreu-les i, quan estiguin tèbies, guardeu-les a la nevera fins al moment de preparar la recepta.
- Preescalfeu el forn. Talleu les verdures (tomàquet, pebrot, ceba, pastanaga i tomacons) i esteneu-les en una safata de forn. Salpebreu-les i coeu-les durant uns 20 minuts.
- Per fer la salsa, barregeu les verdures rostides amb la resta d’ingredients (els anacards escorreguts) i bateu-ho tot amb un braç o una batedora fins a aconseguir una textura de puré espès. Corregiu de sal i de picant.
- Per preparar les patates, aixafeu-les amb una aixafadora de patates o amb un got. Esteneu-les en una safata de forn i escampeu-hi el cibulet i la farigola per sobre. Afegiu-hi una mica de gouda ratllat a sobre de cadascuna, una mica d’oli d’oliva i sal marina.
- Gratineu-les fins que estiguin daurades, vigilant que no es cremin. Serviu-les amb la salsa. Si sobra salsa, la podeu conservar bé a la nevera i es pot posar per acompanyar verdures, arrossos o pasta.
Que en gaudiu,
Molta salut!