Aliments imprescindibles que siguin ecològicsM’han explicat que n’hi ha que, quan viatgen a Alemanya, carreguen el rebost de casa amb productes ecològics, perquè allà són més econòmics i hi ha molta més varietat. No em va quedar clar si feien el viatge expressament per carregar el rebost de casa o perquè ho aprofitaven. A Catalunya, comencen a néixer iniciatives, com Granel, que comencen a abaratir el preu dels productes eco. Però, mentrestant, la sensació i la realitat és que és molt difícil menjar-ho tot ecològic.

Així, doncs, la pregunta és aquesta: quins són els aliments imprescindibles ecològics que hauríem de menjar?

La doctora en enginyeria agrònoma Lola Raigon estableix dues categories de més a menys important. En la primera hi ha les fruites i les hortalisses, de temporada. “La cosa ideal seria ara comprar les mongetes tendres, el carbassó, el tomàquet, el pebrot ecològic.” Dintre d’aquesta primera categoria, la doctora també hi posa els llegums i els cereals.

En la segona categoria, menys important que la primera, hi ha els ous ecològics.

Més o menys pesticides

El portal EWG fa una llista dels aliments que contenen més i menys pesticides. A dalt de tot de la llista de més pesticides hi ha les pomes, i per això el mateix web recomana comprar-les sempre ecològiques, igual que les maduixes, els préssecs, els espinacs, el raïm, les patates o l’enciam. En canvi, entre els aliments que tenen menys pesticides hi ha les cebes, les pinyes, els alvocats, els espàrrecs, les albergínies o les síndries.

És a dir, “la llista de prioritat de la compra ecològica hauria de ser la base de la dieta mediterrània”, explica Raigon.

Què evitem? Doncs “eliminem els residus fitosanitaris, que són tots els productes insecticides, és a dir, els biocides, que són agrotòxics”.

El nutricionista Marc Vergés, per la seva banda, també afegeix en les prioritats els aliments de producció intensiva, com ara la carn, que “és plena d’antibiòtics, que provoca que ens costi més curar-nos d’infeccions bacterianes”; els ous, que “provenen de gallines que viuen en gàbies de la mida d’una capsa de sabates amb pinsos de baixa qualitat”; i els aliments làctics, que “estan alimentats amb pinsos de soja i blat de moro (transgènic en molts casos) que provoquen a l’animal un canvi en la qualitat de la llet que dóna”.

Per acabar, la doctora Raigon especifica les diferències entre alguns menjars ecològics i alguns que no ho són:

  1. Les verdures ecològiques presenten més concentració mineral (25% més de potassi en enciams; 14% més de calci en tiges de fonoll; 16% més de ferro en mongetes en gra).
  2. El suc de taronja ecològic conté un 20% més de vitamina C que el procedent de fruites convencionals.
  3. Els cítrics ecològics són més aromàtics, i presenten un 24% més d’olis essencials.
  4. En els pebrots verd ecològic s’arriba a un 10% més de vitamina C que en els convencionals, i en el vermell, a un 7% més.
  5. Les substàncies antioxidants són en concentracions superiors en fruites ecològiques, per exemple en maduixes (26%), móres (40%), pomes (15%) i pebrots (17%).
  6. Les fruites i les verdures ecològiques contenen menys aigua, cosa que repercuteix en el fet que tinguin més matèria seca, més concentració dels sabors, més bon ajustament en la relació del preu i més capacitat de conservació. El contingut d’aigua en els aliments frescos per l’ocupació d’adobs nitrogenats pot variar del 5% al 30% més que en els aliments ecològics, de manera que un augment del 15% implica que cada 7 kg de fruita o hortalisses produïdes amb agricultura convencional contenen 1 kg d’aigua més que els aliments produïts ecològicament.
Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista

  @trinigilbert   @trinigilbert