Potser ja feu una alimentació neta i en noteu els beneficis; i, ara, llegint aquest article penseu: “A sobre que ja he eliminat força aliments de la dieta, ara encara l’he de fer més restrictiva!?”. La mateixa pregunta em vaig fer jo, però no vaig poder resistir-me a provar-ho. Tot i que ja feia una alimentació basada en productes d’origen vegetal i altament crua, els resultats que vaig experimentar van ser notables. Nivells d’energia encara més elevats, pell encara més suau i brillant, i un adéu definitiu a la panxa inflada.
Combinar bé els aliments no només ens permet millorar la digestió, sinó també assimilar millor els nutrients. El sistema digestiu requereix menys energia i el resultat és que l’organisme pot centrar-se en altres funcions com reparar cèl·lules i depurar el cos (com a conseqüència, perdrem pes, si ens cal). Aquest estalvi d’energia també repercuteix en l’estat d’ànim: ens sentim menys pesats i cansats després dels àpats i tenim més energia i vitalitat al llarg del dia.
D’on surt i en què es basa la teoria de la combinació dels aliments?
Les pautes per combinar correctament els aliments van sorgir al segle XX durant el moviment higienista. El seu creador va ser el doctor novaiorquès William Howard i, més endavant, la popularitat d’aquesta pràctica va créixer amb la difusió que en va fer el doctor i naturòpata Herbert M. Shelton.
Segons la teoria de la combinació dels aliments, els diferents grups d’aliments requereixen temps diferents i un tipus d’enzims a l’estómac i uns altres de diferents als intestins per poder ser digerits. Un medi alcalí o àcid activarà uns enzims o uns altres. Quan mengem certs aliments alhora, alliberem tots dos tipus d’enzims; així es crea un ambient neutre que l’únic que fa és inhibir i retardar el procés digestiu. Això pot originar fermentació de sucres i putrefacció de proteïnes a l’estómac, i provocar gasos, inflamació i altres símptomes d’indigestió. Un procés de fermentació al budell ocasiona un excés de polialcohols, que són font d’aliment de bacteris i llevats. La putrefacció de les proteïnes genera residus tòxics.
El concepte de la combinació correcta dels aliments és aplicable i altament beneficiós per a tots els estils d’alimentació: es consumeixi carn, ou, peix, lactis, o es practiqui el veganisme o 100% crudivorisme.
Pautes per combinar els aliments de manera correcta
1-Només menjar quan es té gana
El cos és molt llest i està preparat per indicar-nos què hem de fer en cada situació orgànica (anar de ventre, orinar, menjar…). Quan necessita aliment, ens avisa amb la sensació de gana i és llavors quan li hem d’aportar nutrients. Si no ens en demana, és perquè encara està processant i assimilant els aliments de l’últim àpat. Menjar quan no es té gana congestiona el sistema digestiu i el procés natural de depuració del cos es veu alterat.
2-Menjar un sol aliment concentrat a la vegada
Els aliments concentrats són els que no contenen pràcticament aigua, com els midons i les proteïnes. Els aliments no concentrats són els que contenen un tant per cent elevat d’aigua, com ara la fruita madura i els vegetals sense midó.
Per tal de facilitar la digestió i estalviar energia, és molt recomanable incloure només un sol tipus d’aliment concentrat al plat. Això ens porta a la tercera pauta…
3-No barrejar proteïnes i midons
Aquí és quan es trenquen els esquemes. Us preguntareu: “Què passa amb el pollastre al forn amb patates, les torrades integrals amb pit de pollastre, el sushi de tonyina, el salmó a la planxa amb arròs salvatge? Ho he estat fent malament durant anys i anys?”. Doncs sento dir-vos que sí, però la clau és saber-ho i fer els canvis a partir d’ara.
Per entendre-ho millor hem de mirar com es digereixen aquests dos tipus d’aliments. Les proteïnes necessiten un ambient àcid format per àcid clorhídric i els enzims anomenats proteases. Per altra banda, els midons es digereixen en un ambient alcalí i amb la presència d’enzims amilases. Si prenem aquests dos aliments alhora, els sucs àcids i els sucs alcalins alliberats es neutralitzaran entre si i això farà que el cos hagi d’invertir hores i hores i molta energia per pair, i nosaltres ens sentirem més cansats. Com més estona passen aquests aliments dins l’estómac a temperatures altes (37 ºC), més probabilitat hi ha que es produeixin residus tòxics. El cos no podrà absorbir ni aprofitar del tot els nutrients de l’aliment i nosaltres tindrem gasos i panxa inflada.
4-Els vegetals sense midó es poden barrejar amb tot
Aquest grup combina pràcticament amb tota la resta, a excepció de la fruita, que només es pot barrejar amb els vegetals de fulla verda, ja que requereixen el mateix temps de digestió.
5-Barrejar midons diferents és correcte
Tot i que sempre és més fàcil pair quan no es barregen massa aliments, és correcte prendre dos tipus de midons diferents. La millor opció és barrejar els midons amb vegetals sense midó com ara fulles verdes, bròquil, espàrrecs…
6-Barrejar proteïnes diferents no és correcte
Les proteïnes són el grup més difícil de digerir per la diversitat d’aminoàcids tan complexa que contenen. Com que el cos necessita molta energia i estona per digerir-les, no les barrejarem. Així que res de fer barreges mar i muntanya…
Sí que podem, però, barrejar proteïnes d’origen vegetal diferents en un mateix plat: fruita seca, llavors i algues, ja que tenen una estructura química més simple.
Els llegums costen de pair perquè tenen tantes proteïnes com carbohidrats; per tant, la millor recomanació és no barrejar-ne de diferents i acompanyar-les de vegetals sense midó.
7-Barrejar greixos amb proteïnes o amb midons és correcte si es fa amb moderació
Els greixos combinen bé amb tots els grups, tret de les fruites. De totes maneres, si ja costa pair la proteïna, sobretot d’origen animal, val més no barrejar-la amb greixos. Si fem una amanida amb molta fruita seca i llavors i l’amanim amb oli d’oliva, podem tenir una digestió més pesada; és més prudent amanir-la amb suc de llimona o vinagre de poma.
8-La fruita s’ha de menjar sola
La fruita és l’aliment que es digereix més de pressa: en vint o trenta minuts ja és fora de l’estómac. Imagineu que mengeu fruita per postres després d’un àpat ple de proteïnes i midons: els sucres de la fruita quedarien retinguts a temperatures altes mentre esperen ser digerits, però acabarien fermentant i acidificant la resta dels aliments.
- Si voleu menjar fruita abans dels àpats, ho heu de fer entre mitja hora i una hora abans de prendre res més.
- L’únic grup d’aliments que combina bé amb la fruita són els vegetals de fulla verda. Aquesta combinació explosiva és la base principal dels sucs verds.
- Podem barrejar les fruites subàcides amb les àcides o amb les dolces, però mai fruites dolces amb àcides.
- Els melons s’han de menjar sols, ja que, de totes les fruites, són les que requereixen menys temps de digestió. Combinar melons amb altres fruites podria frenar el procés.
9-Els líquids fora dels àpats
Selon HG, cal evitar prendre líquids durant els àpats per tal de no diluir els sucs gàstrics ni els enzims necessaris per fer el procés de la digestió. En podrem prendre entre un quart i mitja hora abans i dues o tres hores després de menjar.
Prendre petits glopets de te calent (com ara el de gingebre) o d’una beguda probiòtica, com el kombutxa, durant els àpats pot millorar la digestió.
Per acabar…
Cada vegada hi ha més literatura referent a aquest tema, i, tot i que alguns estudis diuen que aquesta teoria no té base científica, els resultats i els beneficis els noten moltes persones que ho practiquen, inclosa jo mateixa i tots els meus pacients.
No us poseu les mans al cap i us sentiu perduts; un cop li tingueu la mida presa, no trobareu la teoria gens restrictiva, sinó senzilla i que segueix permetent menjar variat. Us animo a posar-la en pràctica, sense atabalar-vos, i a veure si noteu cap benefici. No hi teniu res a perdre i molt a guanyar.
Tingueu sempre present, però, el concepte de bioindividualitat: cada persona és diferent; el que a mi em pot anar de primera a vosaltres us pot provocar indigestió, i al revés. Per això mateix, recordeu que l’experiència pròpia és la millor veritat.
