Que els omega-3 són molt bons i indispensables per al cos és ben sabut per tothom; però que hi ha diferents tipus d’omegues i que, segons el que vulguem reforçar, ens en fan falta uns més que d’altres no se sap tant.
La hiperactivitat infantil i els problemes cerebrals
En David va començar a manifestar símptomes d’hiperactivitat amb tres anys. Ja en plena adolescència, alguns dels pediatres i psicòlegs van tenir clar el diagnòstic: síndrome de TDAH, trastorn de dèficit d’atenció. En Jaime, el pare, ho explica encara amb emoció. Es nota que ha patit molt per aquest motiu. “Pensa que li era molt difícil mantenir la concentració per fer res, li costava memoritzar, centrar-se i això el feia patir. Els nens hiperactius pateixen perquè s’adonen que no tenen el control de si mateixos i tenen pensaments reiteratius, depressius”. Un dia, la doctora Isabel Fernández els va parlar de l’oli de krill, i la pediatra María Teresa Guarín també. “Ens va canviar la vida”. Des de llavors pren krill i ja no l’ha deixat. Ell mateix ho va notar molt: de sobte podia controlar els impulsos, podia parar atenció”. En David, a més, és un noi molt intel·ligent i que, impotent perquè no podia controlar aquesta hiperactivitat mental, es va tornar més irritable, més agre de caràcter. En Jaime afegeix: “Aquest canvi tan radical l’he vist també en persones adultes sanes. Jo també prenc krill cada matí, com a manteniment”.
El sistema nerviós i l’estat de l’ànim milloren, i tot està vinculat al cervell. M’ho explica fil per randa el neuropsiquiatre Javier Aizpiri, que ja parlava d’omegues i fosfolípids fa trenta anys, quan ningú els recomanava. “El 60% del cervell és greix i el 30% són fosfolípids (els greixos de les membranes de les neurones) que ajuden els neurotransmissors del cervell a funcionar més bé.
Aquests fosfolípids, abans, eren a la dieta: els trèiem del peix blau, l’ou, el marisc, la lecitina de soja… Avui, que la mà de l’home ha empitjorat tant el que ens arriba al plat, ja és una altra cosa. “Què mengem? Els pares no donen peix blau als fills perquè tenen espines i no els agrada”. De fet als restaurants es veuen obligats a vendre orades i rap perquè els adults tampoc volen verat. “Mengen una cantonadeta petita de peix blanquet. Resultat: deficiència d’omegues. “Les adolescents prenen llet desnatada, igual que les mares, per no engreixar-se, i és un no parar. Aquest és el drama i així estem: amb uns desenvolupaments cerebrals pobres i alterats ja des de joves”, alerta Aizpiri. De fet, fins i tot s’han estudiat millores notables en trastorns psicòtics i bipolars. Per això és tan recomanable l’omega-3 durant l’embaràs: en particular el DHA, ajuda al desenvolupament i funcionament correctes del cervell del bebè.
Adéu al Voltarén
En Pedro L. va descobrir el krill quan es va introduir a Espanya el 2006. Tenia mals d’esquena aguts i crònics, agreujats per una escoliosi. “L’última vegada que vaig tenir contacte amb el Voltaren va ser quan vaig fer neteja de l’armari i vaig trobar les caixes que havien caducat feia ja tres anys”. En Pedro pren cada dia una perla de krill (la dosi per a una inflamació muscular o articular és d’una perla petita). La Maite, com en Pedro, va deixar l’ibuprofèn i després d’un hivern de krill, encara una mica escèptica, va reflexionar: “Això no ha estat perquè no hagi fet fred aquest hivern…”
Per obtenir més omega-3, la primera solució és canviar certs hàbits alimentaris, i la segona aportar a l’organisme aquests fosfolípids essencials, purs i que no han estat intoxicats o manipulats per l’agroindústria. Javier Aizpiri, respira, i prossegueix, entusiasta, amb els arguments.
“I encara més: l’aparell digestiu està directament lligat al cervell; és el nostre segon cervell. Una falta de fosfolípids a les parets intestinals ens perjudica els intestins i inhibeix la serotonina que es troba aquí concentrada en un 80%.
L’omega-3 del krill és essencial per als dos cervells.
En quins casos Xevi Verdaguer recepta krill?
“Quan recepto omega-3 a un pacient i sé que no té gaire bé la vesícula biliar, li recomano oli de krill més que altres omegues que provinguin de la tonyina o la sardina”. El motiu és que els omega-3 del peix blau són excel·lents, però necessiten bilis per emulsionar-se i absorbir-se després a l’intestí. Per això repeteixen. Si la vesícula biliar té pedres o sorra, és a dir, hi ha obstrucció, els omegues no s’absorbiran bé. En canvi, el krill porta els fosfolípids perquè es digereixin sols i per això no repeteixen. “Si fas una femta groguenca o pastosa o sura, t’ho has de mirar perquè la vesícula t’està demanant una neteja”, explica Verdaguer.“La diferència del krill amb altres fonts d’omega-3 és que inclou fosfolípids en la mateixa molècula, i això el fa més biodisponible; és a dir, s’absorbeix millor”. Aquest quadre mostra la capacitat d’absorció dels radicals lliures, és a dir, la potència antioxidant de cadascuna de les vitamines i enzims exposats.
L’oli de krill extret en fred, amb un contingut natural alt en un antioxidant anomenat astaxantina, s’ha descobert com un antioxidant 300 vegades superior a la vitamina E, la vitamina A, i 47 vegades més potent que l’oli de peix estàndard. Es va estudiar també la incidència que tenia en el colesterol i, després d’un tractament de noranta dies, es va veure una disminució clara del nivell de triglicèrids i del LDL (colesterol dolent). El Ministeri de Salut del Canadà ha avalat exclusivament l’oli de krill NKO de l’empresa Neptune “com un tractament eficaç per a la salut cardiovascular, perquè redueix els nivells de LDL, els triglicèrids i augmenta el nivell de HDL” i també ha aprovat la seva capacitat antiinflamatòria i la millora clara de la síndrome premenstrual i de dismenorrea”. Tot això basant-se en els estudis clínics fets amb l’oli de Neptune. A més, la Unió Europea l’ha catalogat com un Novell Food per la seva composició única.
I si el krill és tan bo i s’assembla a les gambes, per què no en mengem?
“Es va intentar durant dècades sense bons resultats, fins que als anys noranta, l’empresa canadenca Neptune va començar a fer proves: es van adonar que el krill s’havia de congelar a l’instant perquè, quan es treia de l’oceà, s’engega un procés enzimàtic que en descompon els nutrients vitals en molt poc de temps. “S’ultracongela acabat d’agafar del mar, i l’extracció es fa en fred perquè, com l’oli de primera premsada en fred, no passi per cap cadena de calor i no se’n trenqui l’estructura”. A més, al mercat hi ha productes comercialitzats com “oli de krill” que són imitacions de preparats amb oli de peix i algues, i és difícil identificar-los. El més important és comprovar que comprem un krill extret en fred. De fet, aquest mètode el té patentat l’empresa Neptune, o sigui que hem de mirar que a la caixa digui NKO (Neptune Krill Oil).
Greenpeace ha reconegut la pesca de krill com a sostenible, ja que té lloc només a l’estiu, en els 125 únics dies que el krill menja plàncton i algues, o sigui, quan està més alimentat i conté més greix bo, més omegues. M’ho explica Per Bjork, responsable de Cien por Cien Natural, l’empresa que el comercialitza des de fa vuit anys a Espanya.
L’extracció en fred, insisteix, és la clau per a la qualitat del producte i el seu efecte fisiològic quan el consumim, ja que així conserva un percentatge més alt d’omega-3 i sobretot d’astaxantina, l’antioxidant propi del krill, semblant al betacarotè de les pastanagues, que li proporciona el color vermell intens i que actua com un conservant natural de l’oli, de manera que el producte no necessita cap tipus d’additiu.
Quin tipus d’àcids grassos essencials necessita el cos?
Hi ha principalment tres tipus d’omega-3: el DHA i l’EPA i l’ALA. El DHA i l’EPA són “de cadena llarga” i els més importants per a la salut; els trobem en oli de krill i peix blau. L’ALA és “de cadena curta”; el trobem per exemple en llavors de lli i nous, i és menys important per a la salut. Per dins, l’EPA i el DHA són unes cadenes que fan nusos, que s’entrecreuen. Això és bo, perquè vol dir que són molt flexibles. El krill és molt ric en EPA i DHA, tots dos omega-3 poliinsaturats de cadena llarga. El problema són els greixos saturats com la mantega. L’omega-3 és el més flexible. Un exemple: a la nevera, no queda rígid; es manté líquid. Això també dóna flexibilitat a les membranes cel·lulars del cos quan el consumim, cosa que ajuda a evitar la inflamació i disminueix el risc cardiovascular. El cos ha de tenir un 8% d’omega-3 (aquest índex es defineix com el percentatge d’EPA i DHA a la membrana dels glòbuls vermells). Molt aviat publicarem un article sobre com mesurar els nivells d’omega-3 al cos.
Resumint…
Sortegem 10 caixes d’oli de krill
Sortegem 10 caixes d’oli de krill de 30 càpsules cadascuna de la marca NKO. Es recomana prendre 1-2 pastilles diàries amb el dinar. Per participar en el concurs heu de deixar un comentari a la part inferior de l’article explicant quines fonts d’omega-3 en aliment o suplement ingeriu. El sorteig serà el dia 4 d’abril i l’empresa Cien por Cien Natural us enviarà el paquet a casa. Podeu comprar oli de krill extret en fred en algunes farmàcies i botigues de dietètica especialitzades en suplements alimentaris naturals.