Reportatges

Inici / Reportatges 8 de març 2017

És tan dolent l’oli de palma?

El problema de l’oli de palma és el refinament posterior que fa la indústria per donar textura, conservació i gust a milers de productes processats però si aquest oli fos verge és un regal ja que l’àcid palmític, tot i ser saturat com el de coco, és un greix sa i ric en antioxidants.

L’ús d’oli de palma per part de la indústria alimentària està sent font de polèmica aquests darrers dies. És criticat perquè principalment conté greixos saturats (àcid palmític, sobretot), que “augmenten els nivells de colesterol LDL en sang, i accentuen, per tant, el risc de tenir malalties cardiovasculars”.

L’oli de palma és un oli vegetal que prové de la polpa del fruit de l’arbre Elaeis guineensis, originari de l’Àfrica, però àmpliament estès en àrees tropicals d’Amèrica i el sud-est asiàtic, amb Malàisia i Indonèsia com a productors principals.

Aquest oli ha estat consumit pels habitants del seu país d’origen durant molts anys, fins que els països del món occidental van sol·licitar importar-ne per poder incloure’l com a ingredient –un cop refinat a temperatures elevades– en molts productes alimentaris, ja que, a banda de ser econòmic comparat amb altres greixos saturats com l’oli de coco, per exemple, la sinergia organolèptica que permet aconseguir –juntament amb altres ingredients–, és òptima per a la indústria alimentària: untuositat, sabor, brillantor, etc. A més, la rigidesa que proporciona pel fet de ser un greix saturat ofereix estabilitat al producte i alenteix l’enranciment i, per tant, n’augmenta la vida útil.

Si s’analitza la matèria primera (l’oli de palma vermell) sense que hagi experimentat cap tipus de transformació, ens trobem davant d’un oli que conté un gran ventall de greixos, saturats però també monoinsaturats i poliinsaturats i el balanç és nutricionalment favorable i, fins i tot, tenir un efecte protector cardiovascular, contràriament al que se li ha atribuït, segons comenta el nutricionista Marc Vergés.

Els beneficis de l’oli de palma verge

L’oli de palma verge (oli de palma vermell) és, a més, ric en diversos compostos fitoquímics que li proporcionen capacitat antioxidant, com ara els tocotrienols, els tocoferols i els carotenoides (aquests últims, precursors de la vitamina A, una vitamina essencial per al bon estat de la pell, les mucoses i la vista, principalment), entre d’altres. De fet, aquest oli de palma verge s’ha estat fent servir com a complement en països en què el dèficit de vitamina A ha estat endèmic.

Gran part d’aquests compostos, però, es perden quan l’oli es refina. Malauradament, aquesta activitat és imprescindible per a l’ús que es vol donar a aquest ingredient (l’elaboració de productes de pastisseria: galetes, pastissos, snacks dolços, etc.), ja que, si no, el producte final seria fàcilment alterable. Així doncs, potser el problema no és tant l’oli de palma –si es consumís de manera aïllada–, sinó que “s’utilitza per a productes que ja no són recomanables nutricionalment” com bé comenta el nutricionista David Gasol.

Normalment, els productes que porten oli de palma porten també una gran quantitat de sucres, farines refinades i greixos hidrogenats, combinació que no ofereix cap valor nutricional. De fet, diversos estudis han relacionat l’excessiu consum de sucres i farines refinades amb un dany de les parets arterials més elevat, de manera que aquests dos ingredients podrien ser els responsables que el colesterol que circula per la sang –necessari per formar part de les membranes cel·lulars, de diferents hormones i dels àcids biliars–, s’estanqui i desencadeni processos que podrien acabar originant cardiopaties.

És difícil atribuir l’impacte metabòlic i les seves conseqüències posteriors a un únic àcid gras, ja que hi ha altres factors (l’efecte dels diferents components presents en l’aliment o el producte alimentari en la digestió i absorció dels lípids, la genètica, així com les característiques físiques i l’activitat de l’individu, entre d’altres) que tenen també un paper fonamental en el producte final.

Un cop més, doncs, tal com diu Lucía Redondo al seu blog, “hem tornat a caure en el reduccionisme alimentari, centrant l’atenció en un únic compost sense tenir en compte la globalitat del producte en qüestió: unes galetes sense oli de palma, són igual de poc saludables que unes galetes amb oli de palma”.

Potser, una raó per no consumir aquest oli és el fet que prové de països llunyans i genera un impacte mediambiental molt gran, no només pel transport involucrat en la importació, sinó també per la quantitat de diòxid de carboni que es desprèn en cremar les milers d’hectàrees de selves tropicals que són necessàries per poder produir l’oli de palma requerit per abastir la demanda dels països d’Occident. Greenpeace fa anys que denuncia la desforestació vinculada a aquest excés de producció.

No obstant això, hi ha iniciatives com la de Palm Done Right, campanya internacional patrocinada per Natural Habitats Group, que proposa un tipus de cultiu més sostenible i menys agressiu mediambientalment apostant per tècniques de cultiu ecològic. Readapten les terres degradades i produeixen cultiu de palma fins a quaranta anys, estratègia que no fa tan malbé la terra com les collites que són replantades any rere any.

A més, fan ús de cobertes vegetals amb lleguminoses a mode de fertilitzant per nodrir la terra. Pel que fa a la refinació, Palm Done Right assegura que tots els olis són fabricats sense sobrepassar els 200 ºC, temperatura a partir de la qual s’inicia la formació de tòxics com ara el 3-monocloropropanodiol, considerat possible carcinogen per la IARC (International Agency for Research on Cancer).

Alemanya aposta per aquesta campanya i no distribueix productes amb oli de palma que no estigui certificat com a mediambientalment sostenible.

L’oli de palma es podria prohibir en els aliments ecològics?

Des del CCPAE, com a autoritat de control que verifica el compliment de la normativa europea [Reglament (CE) 834/2007], no poden denegar la certificació perquè un producte incorpori aquest ingredient, ja la normativa de producció ecològica no el prohibeix. El que plantegen, com a possibilitat de futur, és que s’incorpori la prohibició al futur reglament europeu de producció ecològica o que s’incorpori la prohibició en la norma general (europea, estatal o autonòmica).

Per cert, una diferència fonamental entre l’oli ecològic i un de convencional, és el mètode d’extracció. En agricultura ecològica només es poden fer servir mètodes físics/mecànics, no mètodes químics.

Carla Martínez Arribas
Tecnòloga alimentària per la Universitat de Barcelona
Estudiant Dietètica integrativa IFP Roger de Llúria
Health Coach (Institute for Integrative Nutrition, NY)

PUBLICITAT
Cercador

amunt