Barcelona serà la capital mundial de l’alimentació saludable l’any 2021. El nomenament s’ha fet en el marc d’una trobada entre les ciutats signants del Pacte de Milà a Montpeller, ja que la ciutat comtal és, des de fa quatre anys, una de les dues-centes ciutats que participen en aquest pacte internacional que vol promoure models agroalimentaris sostenibles, justos i saludables i que rep el suport de la FAO (Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura). Aquest acord es basa en tres eixos: promoure la dieta saludable –sobretot entre els més petits– i la lluita contra el canvi climàtic i donar impuls al comerç petit i als productors.
Què pensa el sector d’aquest anunci?
Hem parlat amb quatre veus de referència que treballen diàriament per promoure i divulgar una alimentació saludable, sostenible i justa.
Núria Coll, directora d’Etselquemenges i del Cómo Como Festival
És una oportunitat perquè l’Administració i la ciutadania es prenguin aquest tema seriosament i no només hi dediquem esforços empreses i entitats privades. Què pot fer l’Administració? Algunes idees.
- Promoure més i millor l’alimentació saludable entre els infants amb una assignatura curricular des de l’Educació infantil.
- Millorar urgentment el menjar dels hospitals públics.
- Promoure l’alimentació local i ecològica. Ens hem emmirallat en el concepte ecològic, però si el producte ve de lluny té un impacte desastrós per al planeta. No només hem de mirar el que comprem sinó on ho comprem. Si volem preservar els nostres agricultors i ramaders, cal apostar per la producció local; i si és eco, millor.
- Aplicar les recomanacions d’organismes com l’ISGlobal sobre contaminació atmosfèrica (Anglaterra ha prohibit construir escoles a certa distancia del trànsit rodat i ja hi ha evidència científica sobre l’impacte neurològic i metabòlic que la contaminació té en els més petits).
- Una altra idea és promoure estudis i subvencions per a investigació: cal que la societat valori dades fiables sobre l’impacte que té una dieta inadequada en la salut de les persones.
- Fer campanyes de comunicació exigents i rigoroses i amb el mateix impacte que tenen les del tabac o dels accidents de trànsit. Si continuem dient que som un país que fa una dieta mediterrània i seguim pensant que no mengem tan malament, no podrem avançar. Hem de fer autocrítica i adquirir coneixements profunds sobre alimentació saludable. Només amb el coneixement podrem avaluar que la gran majoria de la població encara no s’alimenta adequadament. La gent té la percepció que menja i es cuida millor del que ho fa.
- Entendre les demandes de la societat i promoure idees que estiguin en sintonia amb la motivació dels ciutadans. Si la gent té sensibilitat per l’emergència climàtica i el veganisme, fer accions que apuntin cap a aquesta direcció.
Gustavo Duch, coordinador de la revista Sobirania Alimentària
Des dels moviments agroecològics de la ciutat s’ha estat empenyent a favor d’aplicar el Pacte de Milà a Barcelona. La capitalitat és una bona notícia que ha d’estimular encara més que es generin polítiques alimentàries a Barcelona que afavoreixin circuits alimentaris de proximitat nous i la sobirania alimentària.
Esther Vivas, periodista i activista
El fet que Barcelona sigui la capital mundial de l’Alimentació Sostenible el 2021 no pot quedar-se en un eslògan, sinó que ha de ser una oportunitat per fer polítiques públiques que signifiquin un avanç real en l’accés a aliments locals, del camp, de qualitat i ecològics per al conjunt dels habitants de la ciutat.
Això vol dir promoure la venda d’aquests productes als mercats municipals, apostar per crear mercats de pagès, que la restauració dels centres que depenen de l’administració local, començant pels centres escolars, ofereixi aliments de Km0, del camp i bio, que hi hagi una aposta clara per recuperar zones verdes que puguin ser utilitzades com a horts urbans.
Javier Guzmán, director de Justícia Alimentària
Em sembla una molt bona notícia que farà més visible com n’és d’important l’alimentació i serà una oportunitat perquè molta més gent s’apropi i obtingui més informació i coneixement. També serà un moment perquè les organitzacions com la nostra reivindiquin amb més força la necessitat de fer polítiques públiques cap a la transició alimentària justa, sana i sostenible i incidir perquè es materialitzin per tal d’evitar que aquesta iniciativa quedi en un simple aparador i una operació de màrqueting. Aquest és el risc més gran.
