El fluor és un mineral que reforça la matriu òssia i dental. Com tots els oligoelements o elements traça, només necessitem ingerir-lo en petites quantitats, que cobrim de sobra amb una alimentació equilibrada. Trobem fluor de manera natural al peix, al marisc i al te.
Principals beneficis atribuïts al fluor
Els compostos fluorats, com la pasta dental, prevenen la càries gràcies als següents mecanismes:
- Frenen la placa bacteriana i inhibeixen la capacitat per produir àcids, que fa que es debilitin les dents i les desmineralitzen.
- Afavoreixen el dipòsit de minerals durant el període de pH neutre, cosa que reforça l’esmalt (remineralització) de les dents i evita la càries. Però l’acció primordial preventiva és per la presència contínua de nivells baixos de fluor a la boca després del rentat, ja que disminueix el llindar de la desmineralització.
Preguntant al Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya (COEC) l’opinió que tenen respecte al fluor, el seu secretari, el Dr. Elias Casals, m’ha remès al document que tenen com a referència a tot Espanya: “La guia de pràctica clínica per a la prevenció i tractament no invasiu de la càries dental”, de la qual n’és coautor. Podeu fer-li una ullada i veureu tota la justificació de l’ús del productes fluorats amb taules de recomanacions per abans i després dels 6 anys, segons si es té un risc alt o baix de patir càries amb diferents indicacions. En alguns casos es combinen diferents formats: pasta de dents, gels, vernís, col·lutori, etc. Al final de tot, veureu que ha estat finançada per Colgate-Palmolive España. Els seus autors, però, declaren que no tenen conflictes d’interessos i que les seves opinions són lliures i no estan condicionades per la marca. Ja cap als anys 80, estudis finançats per Colgate als Estats Units van contribuir a usar el fluor en consultes dentals.
Encara que la Guia proposi un tractament i prevenció de la càries amb productes fluorats, fa advertències i afirmacions basades en evidència científica que són compartides pels que estan en contra del fluor. Evidentment, és un punt d’encontre que després es desenvolupa cap a un sentit o un altre. Si voleu ampliar la informació, a banda de citar a la Guia, els enllaços que trobareu van a altres fonts on veureu els punts coincidents amb la posterior argumentació divergent.
Possibles inconvenients del fluor
Els beneficis del fluor es qüestionen des de fa molt de temps, ja que entre els sectors més crítics es considera un rebuig de la indústria difícil de reciclar i se li va donar sortida a través de l’aigua fluorada. A més, es diu que era un instrument per convertir la població en més éssers més dòcils i obedients.
Un excés de fluor en el moment de formació de les dents i les genives (fins als 8 anys) provoca unes taques blanques opaques anomenades fluorosi dental que les fa més febles i trencadisses.
En qualsevol cas, als anys 40, els Estats Units decideixen fluorar l’aigua potable justificant que és una mesura preventiva de salut pública per evitar la càries. A finals dels anys 60, s’estén als productes d’higiene bucal. Avui en dia també existeix la sal fluorada, xiclets amb fluor, aigües minerals amb dosis extra de fluor o les paelles amb tefló (politetrafluoroetilè), que quan estan ratllades van desprenent fluor.
El risc-benefici del fluor té un marge molt estret. La Guia apunta que abans de prescriure productes fluorats se n’ha de valorar la disponibilitat per diferents fonts, ja que un excés de fluor en el moment de formació de les dents i les genives (fins als 8 anys) provoca unes taques blanques opaques anomenades fluorosi dental que les fa més febles i trencadisses. La fluorosi s’agreuja com més contacte hi hagi amb el fluor (sobretot pel consum d’aigües fluorades). Tal com deia Paracelso: “Res és verí, tot és verí. La diferència està en la dosi”.
La mateixa Guia explica que a l’hora d’usar les pastes de dents fluorades s’han de prendre unes precaucions, especialment en menors de 8 anys. La legislació espanyola no obliga a posar la concentració de fluor, per tant, hem de controlar la quantitat de pasta que posem sobre el raspall: usar la mida d’un pèsol per a nens de 3 a 6 anys o una llentia en menors de 3 anys. Res a veure amb la imatge que tenim dels anuncis de pastes dentals que posen una “onada” que ocupa tot el raspall. Per aquest motiu, la Guia diu que s’ha de mostrar la dosificació correcta als pares, ja que aquests tenen tendència a “sobredosificar”. També hem de vigilar els més petits perquè no s’empassin la pasta. Als Estats Units, des de l’any 1997, les pastes dentals amb fluor estan obligades a posar una advertència de risc de toxicitat.
La fluorosi dental és la conseqüència més evident i fàcil de relacionar amb un excés de fluor, però pot ser un indicador d’un dany més ampli:
Alternatives saludables
Reduir la càries al fluor és un error. Si hi ha càries de repetició, s’hauria de revisar si la dieta és rica en sucres, si el raspallat és correcte o el pH de la saliva (si el tenim àcid farà proliferar l’Streptococcus mutans, bacteri que forma la placa dental). Per tant, no es tracta tant de buscar un substitut del fluor, sinó de millorar el terreny de la persona fent prevenció abans que aparegui la càries.
No es tracta tant de buscar un substitut del fluor, sinó de millorar el terreny de la persona fent prevenció abans que aparegui la càries.
Els odontòlegs de la línia més holística-naturista no tenen clar quin pot ser el gran substitut del fluor. N’hi ha que per evitar-lo usen xilitol (polialcohol) o derivats de la caseïna (proteïna de la llet), però d’altres diuen que el de menys és el fluor, en relació amb la càries. Per tant, no usen cap substitut sinó que depenent de cada pacient fan servir estratègies per millorar el seu terreny, com per exemple l’homeopatia, les sals de Shulsser o l’oligoteràpia catalítica.
Què podem fer a casa? Triar una pasta de dents tan natural com sigui possible i lliure de fluor. En botigues de productes naturals o herbolaris en podeu trobar de diverses marques i presentacions: pasta, pols o oli.
Si encara sou més puristes podeu fer les vostres pròpies pastes dentals. Tot seguit us proposo alguns ingredients interessants per a la salut dental:
- Argila blanca: netejadora, alcalinitzant, desinflamant i remineralitzant.
- Clau: antisèptic i analgèsic suau. Es pot posar directament un clau d’olor si hi ha dolor.
- Farigola: antisèptica i cicatritzant per prevenir infeccions i nafres. També ens servirà per genives sagnants.
- Mirra: antimicrobiana, per a infeccions bucals.
- Oli de coco verge extra: antibacterià i antifúngic. L’àcid làuric prevé la càries i la tosca.
- Oli essencial de menta: aromatitzant fresc i antisèptic.
- Oli essencial d’orenga: és un antibiòtic natural apte per a ús intern.
- Pròpolis: reforça les propietats antisèptiques i cicatritzants. Molt útil en cas d’aftes i flegmons.
- Sàlvia: antisèptica, cicatritzant, analgèsica i tònica.
A més, podeu glopejar aigua de mar (1 part) reduïda amb aigua natural (4 parts) a mode de col·lutori per alcalinitzar el pH àcid de la boca, infusió de farigola si hi ha alguna infecció o podeu fer una neteja profunda amb oli de coco.
El bicarbonat de sodi és molt útil per blanquejar les dents, però millor no usar-lo de manera habitual perquè és molt abrasiu i pot danyar l’esmalt.
Fluor, més enllà de les pastes de dents
En relació amb la càries, cal aclarir que el fluor només funciona en el terreny tòpic. La mateixa Guia indica que ja està descartat l’efecte preventiu en el terreny sistèmic: “el possible efecte és mínim i el risc de reaccions adverses és més elevat”. Per tant, no té sentit que s’incorpori a l’aigua potable com a mesura preventiva contra la càries. Tot al contrari, el fluor que s’afegeix a l’aigua (també a la pasta de dents) és fluorur de sodi que s’acumula a l’organisme i causa problemes.
El Dr. Casals, secretari de COEC i coautor de La Guia afirma: “Amb qualsevol fluor que s’ingereixi hi ha risc. No és el vehicle utilitzat sinó el total ingerit”.
Després de 75 anys de fluorar les aigües a Nord-Amèrica, es pot valorar les conseqüències negatives de la fluorització i la realitat és que als EUA estan en una forta lluita per abandonar aquesta pràctica i molts països d’Europa han deixat de fer-ho per precaució. A l’Estat espanyol, si bé és una pràctica que està poc estesa, no està prohibida i depèn de la decisió de cada municipi.
Per a més informació:
- Fluoride Action Network fluoridealert.org
- Fagin, Dan: Second thoughts about Fluoride. Scientific American, 2007
- Dr. Joseph Mercola: Articles fluor
- The National Academies Press: Fluoride in Drinking Water
- Entrevista a Christopher Bryson, autor de: The Fluoride Deception
