El cuiner Jordi Cruz i el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer
“La falta de vitamina D està relacionada amb problemes de fertilitat”, assegura el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer, que afegeix que la vitamina D també és bàsica per al bon cicle menstrual, per eliminar l’acne i per reforçar el calci als ossos.
A la pràctica, vol dir que una parella que vulgui tenir una criatura, sobretot una dona, ha de fer una alimentació basada en rovell d’ous, peix blau, formatges d’ovella i de cabra, el bolet xiitake, canyella i la mantega ghee (clarificada de vaca), que són fonts alimentàries de vitamina D. Una proposta, per exemple, pot ser menjar un formatge de cabra amb un paté de bolet xiitake, i menjar-lo com a contrafort.
La vitamina D també la fabrica la pell gràcies als rajos del sol. “En la nostra latitud, amb 20 o 30 minuts de prendre el sol a l’estiu n’hi ha prou per fabricar 20.000 unitats diàries de vitamina D, que és impensable que ho faci l’alimentació”. Per això és tan recomanable prendre alguna cosa en una terrassa o anar a caminar, perquè és la manera de tenir vitamina D gratuïtament.
Així doncs, una parella que vulgui tenir una criatura s’ha d’assegurar que té bé la vitamina D. Especialment la dona, perquè la progesterona, que és l’hormona que ha de mantenir l’úter perquè hi visqui el nen, necessita bons nivells de vitamina D (i zinc) perquè sigui possible. Podrem sospitar de carència de progesterona quan una dona té un cicle menstrual curt, de 21 o 22 dies, i que menstrua de manera abundant. Llavors haurà de pensar què pot fer per apujar la progesterona, i un dels que hi ajuda és la vitamina D”, diu Verdaguer. La manera científica de comprovar-ho és una anàlisi de sang el 22è dia del cicle menstrual (5-6 dies abans de baixar la menstruació), quan els nivells de progesterona haurien de ser els més alts del mes.
El rovell d’ou cuinat per Jordi Cruz al restaurant Angle
Al nou restaurant Angle de Barcelona, el cuiner Jordi Cruz cuina un dels plats que el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer recomana com a font de vitamina D, el rovell de l’ou. En Jordi Cruz m’explica que abans de cuinar-lo “el cura amb aigua de mar”, i després el cou amb oli d’oliva, que no sobrepassi els 62 ºC de temperatura. D’aquesta manera s’aconsegueix una textura cremosa.
“El rovell de l’ou mai no apujarà el colesterol, que és el que normalment pensem”, rebla en Xevi Verdaguer. Tot el contrari. “Gràcies al colesterol, nosaltres fabriquem vitamina D, hormones sexuals, cortisol i bilis”. Si algú ve amb el colesterol baix, malament. “Si algú em ve amb el colesterol baix, li pregunto com s’ho fa? I la bilis, i la vitamina D, com s’ho fa per tenir-ne?”
Encara més. El rovell d’ou és molt ric en B12, colina (fabricant de fosfatidilcolina) i inositol, tots tres indispensables per a la salut reproductiva i l’emocional. En aquest punt, intervé de nou el cuiner Jordi Cruz: “El rovell de l’ou deu ser dolent si el fas ferrat amb un oli dolent, amb moltes patates rosses o també els que s’ho prenen cru, que segur que no és tan bo com ben cuinat”.
Finalment, el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer relaciona la fertilitat amb el gluten. “Les dones que són intolerants al gluten o tenen una predisposició genètica, tenen menys possibilitats de quedar-se embarassades”.
Dit amb altres paraules, hi ha gent a qui li diuen que no és celíaca, però sí que té uns nivells importants d’intolerància, és a dir, sí que presenten el gen que genera anèmia, dermatitis, psoriasi, problemes digestius, diabetis, hipotiroïdisme, problemes de fatiga, problemes de defenses (IgA) baixes i també infertilitat. Aquest gen, tècnicament implica el sistema HLA del gluten, que és el DQ2, DQ7 i DQ8. També es pot valorar en un anàlisi de sang que valori la presència del HLA DQ2 i DQ8.
Les persones que fan unes femtes pastoses, que tenen fatiga, dolor crònic, mal de cap, anèmies, depressió o infertilitat (no cal tenir-los tots alhora) poden relacionar-ho amb el gluten. La femta correcta ha de ser allargada i lligada, s’ha d’enfonsar dins de la tassa del vàter, no hi ha de surar.
A la pràctica, vol dir que aquestes persones han d’anar alerta amb el blat, amb què es fa el pa, que és el més modificat, i també amb els altres aliments amb gluten.
Així doncs, per concloure, la sentència que assegura que tothom ha de menjar de tot i ben variat “no és certa”, perquè digues-me la teva patologia, què et diré què has de menjar i què no.
