La Rosa i l’Àngels, de Can Costa, ho expliquen amb un somriure, però veure-les i escoltar-les només produeix preocupació. A l’entrada del seu poble, diuen, hi ha unes màquines grans i sorolloses que excaven el terreny. Entren i surten carregades de runa, terra i materials. Què passa? Un polígon, una urbanització o un pàrquing destruint l’entorn? Podria ser, però aquesta vegada és pitjor: es tracta de la construcció del quart supermercat a Sant Antoni de Vilamajor, un poble de sis mil habitants al peu del Montseny.

Unes màquines grans i sorolloses

Les grans superfícies en aquests pobles mitjans i petits, com ha passat amb els barris de les ciutats, són mortals per al comerç local. Primer desapareixen les petites botigues de queviures amb els aliments envasats o els productes de neteja; poc després, les botigues especialitzades, com les peixateries, la cansaladeria o la carnisseria, com la d’elles dues, i, finalment, la fleca, la botiga de verdures i, només se salva, potser, la farmàcia, la perruqueria i poc més. Però la destrucció del comerç local no és només la pèrdua d’uns mitjans de vida, és part d’un atac contra les formes de vida dels pobles; el més evident, el costum d’anar de botiga en botiga per a les necessitats del dia, on les esperes es converteixen en l’espai vital de conversa i el compartir fonamental per agrupar una comunitat. Els atacs més subtils s’agrupen en una sola paraula: uniformització. Es menjarà el mateix, es vestirà igual i es pensarà idèntic.

Les xifres són definitives. A Catalunya, com a mínim la meitat de les compres es fan en només tres empreses de la gran distribució. Grans, rígides i impersonals. A Vilamajor, més de dotze petits comerços regentats per, entre d’altres, la Rosa, l’Àngels, la Isabel, la Consol, en Jordi, la Montse, la Maite i la Marta i bona part del poble, contrària a aquest supermercat, ja tremolen. Per això, necessiten suport.

https://nomessupers.vilamajor.net/

 

 

Gustavo Duch
Gustavo Duch

Coordinador de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas. Autor de llibres com Lo que hay que tragar, Alimentos bajo sospecha, Sin lavarse las manos i Mucha gente pequeña.

  @gustavoduch   @duch.gustavo