Can Torres és un celler de vins naturals que reneix l’any 2007 quan la quarta generació de la família, gràcies a en Joan Carles, decideix tornar a fer vi com s’havia fet sempre a casa. Ell i la seva parella, la Bàrbara, són els artistes d’uns vins tractats amb molt de respecte i cura. “La nostra idea és fer el vi d’aquí, el que surt de les vinyes directament”. Els pares d’en Joan Carles sempre havien fet vi, fins que als anys vuitanta la família va decidir mantenir les vinyes, però vendre el raïm a altres cellers més grans. Quan mor el pare, la parella de joves entusiastes que hereta la finca s’engresca a recuperar tot el que s’havia perdut en els últims trenta anys. Tornen a plantar ceps i, sobretot, aposten per reconstruir el celler antic i recuperar l’elaboració del vi de Can Torres.
La Bàrbara és arquitecta de formació, tot i que ara reconeix amb molta il·lusió que la professió ha canviat i que és pagesa: “Jo ara sóc pagesa, em dedico a la vinya i a poder viure’n dignament”. En Joan Carles compagina la seva passió pels camps i els ceps amb la seva feina de bomber. Són la pagesia del segle XXI, pluriactiva i oberta a apostar per un producte sincer i natural, com és el vi que ens proposen. “Vam descobrir que era un vi natural per Internet”. Amb aquestes paraules la Bàrbara ens explica com, un dia, navegant per la xarxa, va trobar nom al vi que sempre s’havia fet a Can Torres. Un vi artesà, sense cap manipulació o intervenció al celler, que fermenta amb el llevat que ve del camp i que no està filtrat. La Bàrbara està convençuda que si el raïm entra sa, no s’haurien de tenir problemes al celler. “Els llevats fan la seva feina i fermenten molt bé”. Parlem dels sulfits, de la quantitat i del seu efecte. El vi ecològic permet fins a 100 mg de sulfurós per litre, mentre que el natural no n’hauria de tenir, tot i que de vegades se’n pot trobar fins a uns 20 mg. “No queda clar aquest tema del límit dels sulfits en els vins naturals, el que sí que tenim clar és que nosaltres no n’hi afegim”.
“La nostra idea és fer el vi d’aquí, el que surt de les vinyes directament”
A Can Torres ens proposen tres vins negres, un vi blanc i un vi dolç, cadascun amb caràcter i personalitat pròpies. El Murtra, és ull de llebre i cabernet que s’embotella passats uns sis mesos en barrica. Ha tingut molt bona acceptació; tanta que fa mesos que el van acabar! A partir del mes de maig de 2014 sortirà al mercat l’ampolla nova. El Demontre és un 80% de garnatxa i 20% de samsó, fermentat i envellit als cubs soterranis del celler antic: un vi jove i afruitat que segur que convida a repetir. I finalment, l’Idò és un criança monovarietal de garnatxa negra, elaborat amb les vinyes més velles de la finca on el terròs fa acte de presència després de l’envelliment en bóta. I com a novetat, aquest any us presenten un vi blanc de garnatxa blanca i roja, l’Anyet; i també un vi dolç natural elaborat, l’Ambre, com s’havia fet sempre a Can Torres: amb foc de most de garnatxa roja… una delícia!
En Joan Carles i la Bàrbara són dues persones conscients de la tasca pagesa de producció d’aliments i de conservació del medi. Per tots dos és natural la cura que tenen de l’entorn i la concepció de la finca agrària com un únic element viu on tenen cabuda moltes altres activitats, a banda de la producció de raïm per fer vi. Van ser els primers productors a signar un acord de custòdia agrària amb l’IAEDEN per tal de preservar els valors naturals de la finca i per potenciar-ne un ús social des del respecte. Aquest acord es materialitza amb el suport que l’entitat naturalista dóna per a alguns temes concrets com per exemple, la senyalització d’un itinerari a peu per descobrir els dolmens i menhirs que es troben a Can Torres, la instal·lació de caixes nius per facilitar la nidificació del xoriguer o la recuperació d’abeuradors pels ocells i amfibis de la zona. A Can Torres també col·laboren amb el Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera, per la reintroducció d’aquesta espècie, i conjuntament amb I’IAEDEN, estan seguint un pla per mantenir la viabilitat de la Tortuga de l’Albera. Els acords de custòdia agrària s’emmarquen dintre del projecte “Cultivant sinergies” i tenen per objectiu fer compatible l’activitat agrària amb la cura per l’entorn. Actualment formen part del projecte tretze experiències agràries de l’Alt Empordà, en què també trobem producció d’horta i oli, així com ramats d’ovelles i vaques.
La màgia de Can Torres es pot degustar gràcies a les activitats d’enoturisme que regularment s’ofereixen. Si teniu curiositat per la història, us recomanem una passejada que descobreix els dolmens del Prat Tancat, Tires Llargues i Gutina; el menhir de la Murtra i els estanys de la Gutina. Si el que us ve de gust és practicar Txi-Kung, a Can Torres també us ho proposen al menhir de la Murtra. I si voleu tastar un bon esmorzar entre vinyes, la Bàrbara i en Carles també estaran encantats de portar-vos-el a la vinya i, entre tast i tast, explicar-vos tot allò que vulgueu saber des del camp fins al celler.
Parlem de com donen a conèixer el vi i totes les activitats que ofereixen al celler. La Bàrbara ens explica contenta que va fer un curs de “comunicació digital per a petits productors agraris” que li ha canviat la manera de dirigir-se als clients. Ara fa servir el Facebook, plataformes que li permeten comunicar-se instantàniament amb les persones que estan interessades en Can Torres.
Si voleu gaudir d’alguna de les activitats que proposen des de Can Torres podeu trucar a la Bàrbara al telèfon 671191956 o escriure un correu a cantorres.scs@gmail.com. Us rebran amb una copa de vi a la mà! També podeu trobar el vi de Can Torres als mercats de Món Empordà o a restaurants com el Fort d’Ullastret.
Per a més informació: cantorres.blogspot.com.es
El foc s’apaga a l’hivern
Les persones que han viscut a pagès i entenen les dinàmiques agràries del passat i les actuals, expliquen sempre com el foc s’apaga a l’hivern. Els boscos de Catalunya acumulen biomassa any rere any, que es converteix en combustible disponible per cremar els mesos de secada estival. La gestió forestal actual és insuficient per aturar l’augment de càrrega de foc al bosc: creix més biomassa que la que s’extreu del bosc.
A Can Torres, després del foc que van patir l’any 2012, van decidir gestionar d’una manera més activa tota la finca. Entre altres coses, una de les accions que van començar a implantar va ser introduir un ramat de vaca bruna a l’hivern i la primavera per tal que mantingués els prats i el sotabosc de la finca. És el que en l’actualitat s’anomena silvopastura. Aquest ramat és d’una família d’Ogassa, que també fa producció ecològica i que està encantada de poder portar el bestiar a terres més càlides que les del Ripollès.
En Joan Carles és bomber i sap que la lluita contra el foc forestal comença tenint cura dels espais arbrats, i que el bestiar és el mitjà que s’adapta millor a aquest tipus d’intervencions. Necessitem més ramats pasturant el país, perquè ens donin de menjar i perquè mantinguin el bosc en equilibri. A Catalunya comencen a sorgir iniciatives ramaderes especialitzades en la silvopastura, com ara els projectes Ramats al Bosc, Territori de Pastors i Pastura al Bosc, entre d’altres.
