Vaig conèixer en Joaquim Batlle, a qui tothom anomena Quim, a la fira de la cervesa i el porc de Pardines la tardor passada. Allà el seu vi em va captivar i és avui que puc conèixer amb detall el llogaret on neix i, sobretot, la història que l’acompanya. Passegem per les seves vinyes, i sento que en Quim pertany més a la terra on viu que no pas aquesta terra li pertany, tal com legalment va poder aconseguir l’any 1993 en comprar les tres hectàrees i escaig de casa seva. El seu avi i el seu pare han estat masovers tota la vida d’un tros muntanya avall, Ca l’Andreu, al costat de l’ermita de l’Alegria. Aquest indret és carregat d’història, ja que hi ha les antigues construccions hidràuliques romanes, els canals fets de teula àrab que menen l’aigua d’un pou que recull l’escorrentiu desbocat d’aquestes muntanyes de sauló, a prop de l’ermita. “A l’altre vessant trobem la baronia del baró d’Esponellà i de les antigues vinyes de la Cartoixa de Montalegre, també a Tiana”, m’explica en Quim mentre m’ho assenyala amb el dit. És un plaer escoltar les seves explicacions enmig d’aquestes vinyes costerudes, amb el mar i Barcelona a l’horitzó.
L’experiència pagesa d’en Quim ve de lluny. Ell s’ha dedicat durant molts anys a vendre i distribuir malla agrícola arreu del país, viatges que li han donat l’oportunitat de conèixer el sector agrari de primera mà. “Saps per què penso que és tan important defensar la producció ecològica?”, em diu mentre mira mar enllà; “perquè la gent no s’adona que el que estem menjant és merda”. Així de clar i contundent s’expressa. Recorda amb emoció i llàstima quan, a banda de vendre la seva malla agrícola, també venia insecticides agrícoles, i com després de ruixar un camp amb un d’aquells productes va veure morir un ocellet que hi acabava de picotejar. “Jo he vist amb els meus ulls el mal que fan els insecticides”, em comenta. Aquest és un dels motius principals pels quals, des del principi, en Quim va tenir molt clar que el Foranell, el seu vi, havia de ser ecològic.
“Jo he vist amb els meus ulls el mal que fan els insecticides”
L’any 1994, any de focs on n’hi hagi, la muntanya va cremar tota. Paradoxalment, aquest fet li va facilitar poder fer les rompudes necessàries per començar a recuperar i replantar vinyes. Curiosament, en aquesta zona els romans ja va plantar els primers ceps, com testimonia el celler de la vil·la romana de Can Sent-romà. Va ser llavors quan en Quim va tornar a plantar vinya amb sarments provinents dels ceps de vinya vella de pansa, garnatxa i picapoll que va prendre de les vinyes on la seva família havia estat masovera tota la vida. “Volia mantenir viu aquest profund lligam amb la meva història”, m’explica emocionat.
Com a bon pagès mediterrani, fet al tros, en Quim ha sabut donar ús als recursos propers: molts marges de la seva vinya aturen l’escorredís sauló reforçat amb la malla que ell mateix fabrica i distribueix arreu. Crec que aquesta malla agrícola també el deu haver ajudat a fornir el celler i casa seva, que senyoregen els marges costeruts de les seves vinyes. Culmina l’amorosit treball de vinyes, cases i celler una curosa amalgama d’herbes remeieres i arbustos mediterranis, curosament enjardinats i disposats gairebé en ordre zen. “El meu germà és jardiner i m’ajuda molt”. Cada detall i cada alè del Celler Joaquim Batlle respira cura pel què i pel com es fa, tal com ho mostra el beuratge que ens ofereix.
Al Celler Quim Batlle, trobem vins, tots tres blancs: el Foranell Pansa Blanca, el Foranell Picapoll i el Foranell Garnatxa. Si us agraden els tons verdosos i una petita criança en fusta de roure francès que li atorga tocs de vainilla i cacau, sou del Foranell de Pansa Blanca. Si, en canvi, us agraden més les aromes de les flors blanques com el gessamí o el safrà, i fins i tot la xocolata, us decantareu més pel Foranell Picapoll. I si esteu cercant els tons cítrics de la mandarina i el pomelo, i un sabor persistent al final del tast, us recomano el Foranell Garnatxa. Jo us he de confessar que no sabria quin triar. Així que haureu de tastar-los i després treure les vostres conclusions.
Mentre en Quim m’explica els seus vins, trobo en el seu saber fer un amor profund als productes de la terra, se’n sent part i mostra amb orgull el que és i d’on és. “Allà on vaig demano producte del lloc on sóc”. M’explica que moltes vegades ha descobert productes nous fins i tot per a la gent del lloc. En Quim gairebé té seixanta anys, i això li permet parlar-me sense complexos, amb la reivindicació convençuda i directa de la necessitat de consumir productes locals per reforçar el teixit social i econòmic de cada zona. “M’encanta produir i consumir producte d’aquí… així com també m’agrada que gent que ve de lluny valori el que fem en aquest racó del món”.
En Quim s’embadaleix explicant-me la cura i l’admiració que mostra pels seus vins un curiós empresari hoteler coreà-japonès, que ja l’ha visitat dues vegades a la Sentiu, la darrera amb tota la família. “Queden meravellats davant la certesa d’haver descobert una petita joia vitivinícola amb els Foranell”. En Quim m’explica amb detall que poder enviar unes caixes dels seus vins a aquest bon home japonès, més enllà de l’anècdota econòmica que li suposa, l’omple de satisfacció en saber que la gent entén, comparteix i gaudeix el que ell ofereix amb generositat i estima.
El futur, després d’uns anys molt complicats, en Quim el veu amb il·lusió. Tant el seu, perquè s’adona que s’està posicionant amb un producte diferenciat, de valor i que és apreciat, com el de la producció ecològica. Es mostra convençut que anirà en augment i que es consolidarà un model de consum alimentari més coherent empès pel nombre creixent de persones que es volen alimentar amb consciència, salut i compromís amb el territori.
Aturem la conversa perquè en Quim marxa a la DO Alella, que hi té reunió. Ens acomiadem a quarts de deu del matí, ja amb una brisa que va en augment. “A aquesta hora ja bufa la marinada?”, li pregunto gens segura que ho sigui, a aquesta hora del matí i a les acaballes de l’hivern. “Ah, aquí a aquest vent, que sí que és de marinada, en diem foranell”, em diu tot somrient. I ha estat així com he sabut l’origen del nom dels seus vins blancs de garnatxa, picapoll i pansa blanca.
Més informació: www.vinosdealella.com
DO Alella, la denominació d’origen més antiga i més petita
Les Denominacions d’Origen (DO) neixen per reconèixer l’excel·lència d’un producte i la seva singularitat vinculada al lloc d’origen. L’any 1953 es crea el Consell Regulador de la DO Alella per defensar i posar en valor la producció de vi en uns municipis propers a la conurbació de Barcelona i garants del caràcter mediterrani de la zona.
A la DO Alella hi ha onze municipis del Maresme i set del Vallès Oriental. En aquesta petita àrea geogràfica vuit cellers es fan càrrec d’unes dues-centes cinquanta hectàrees de vinya amb què elaboren uns vins caracteritzats per l’existència del sauló i per un microclima agraït. El resultat són uns vins, la majoria blancs, afruitats i aromàtics, que conviden a repetir.
Aquest any, la DO Alella incorpora deu municipis més per fer-ne un total de divuit. Us recomano que us hi passegeu i tasteu vins, els marideu amb producte ecològic i local, i deixeu que el mediterrani us envaeixi de gaudi. A més, s’acaba d’editar una guia d’Enoturime de la DO Alella amb tota la informació que necessiteu per descobrir aquesta meravella a tocar de Barcelona.
