Acostumats a fer servir els brous preparats del súper, o les típiques pastilles o dauets, que acostumen a tenir només un 2% de pastanaga, ceba i patata, i que solen contenir fècula, aromes, greix de llet i sucre; tenim marques ecològiques de brous amb més varietat d’hortalisses, en més quantitat i sense aquests extres gens beneficiosos.
Got de caldo depuratiu. Foto de Pau Esculies
Podem cuinar cereals i salses i preparar sopes amb aquests brous, molt més rics de contingut, però també podem anar més enllà: podem preparar-los per convertir-los en beguda. Quan ens imaginem una persona amb una tassa calenteta al sofà o acabada de llevar, ens l’imaginem amb una tassa de cafè, oi? La indústria del cafè ens ha ficat ben endins del cap aquesta necessitat. I si trenquem estereotips i ens aprofitem dels beneficis d’una beguda calenta com un brou vegetal? Penseu que un gotet de brou abans dels àpats prepara per a la digestió i, en conseqüència, la millora exponencialment. Una tassa de brou a mig matí o a mitja tarda ens pot ajudar a calmar-nos o a escalfar-nos. El 90% del brou és aigua, sí; però el 10% restant és més que aigua. Per tant, els brous ens satisfan una necessitat fisiològica bàsica, i ens netegen els òrgans d’eliminació com el fetge i els ronyons; però sobretot ens remineralitzen. Això, doncs, vol dir que no hem de substituir l’aigua pels brous, però sí acostumar-nos a prendre’n més. Tradicionalment, el brou s’ha fet amb ossos o espines. Si hi poseu carn, recordeu-vos de treure la capa de greix que queda flotant una vegada s’ha refredat el brou. Durant l’època dels nostres avis, moltes vegades se sopava brou amb un ingredient (all, fonoll…) i pa sec a trossets. Ara, podem disposar de moltes més hortalisses, tenim més informació de contingut i elaboració, però ens falta temps. Això però, és una qüestió de prioritats.
Els brous hidraten, netegen el fetge i els ronyons i remineralitzen
Quins brous fem i com els preparem?
El més recomanable és trobar una combinació que ens agradi, sense passar-nos amb la sal, i posant o traient ingredients. Tot i això, podem destacar alguns aliments que, per les seves propietats terapèutiques, ens podran ajudar segons el nostre objectiu:
- Depurar: brous amb api, poma, fonoll, wakame, kombu
- Remineralitzar: brous amb espines i trossets de peix, hiziki, miso
- Prevenir males digestions: brous digestius amb miso, kombu, col, gingebre
- Enfortir el sistema immunitari i escalfar el cos quan arribem a casa un dia de pluja i desanimat: brous fortificadors amb api, all, pebre, gingebre, canyella
- Calmar i harmonitzar: ceba, poma, kudzu
Altres: Abans parlàvem de la sopa d’all dels nostres avis. Sabíeu que ajuda a dissoldre la mucositat? Per als refredats, és perfecta també la sopa de farigola. Si ho combinem amb ceba i cochayuyo encara millor. També podem trobar la sopa antienvelliment que ens explicava la doctora Glòria Sabater.
Com fem un brou?
Depenent del tipus d’ingredients i de la quantitat, el temps per preparar un brou pot anar dels vint minuts fins a l’hora i mitja. A l’hora de salpebrar-los, recordeu que no cal que tots siguin salats, també n’hi ha que podem deixar dolços, i també van bé per treure l’ansietat pel dolç.
Aprofitem el temps
Quan bullim verdures, guardem l’aigua restant a la nevera en una ampolla de vidre i reutilitzem-la per coure els cereals amb una mica de sal i oli i per fer salsetes i sofregits. A més de les hortalisses i verdures, hi ha un altre ingredient molt important en els brous: el miso.
Què és el miso?
Coneixeu el miso? L’heu tastat mai? El miso és una pasta sòlida d’un color marronós resultat de fermentar la soja amb kogi.
Com que és el resultat d’una fermentació, conté enzims naturals, que ens ajudaran a desfer i digerir millor els nutrients als intestins. D’aquesta manera, també ajuda a tenir uns intestins més sans i funcionals, amb una flora millor, ja que ajuda a eliminar les toxicitats del cos: residus resultants de metabolitzar la proteïna animal, el tabac, la contaminació i en certa manera metalls pesants. El miso també és un aliment alcalinitzant que col·labora a compensar l’acidificació d’una dieta rica en cafè, proteïna animal i sucres. Ajuda, a més, a nodrir l’energia del ronyó. És la millor manera d’introduir la soja a la dieta, sense els efectes contradictoris que té en format gra o beguda. I quins tipus de miso hi ha? El miso de soja sol és el hatcho miso.
De brous en podem prendre cada dia, de miso màxim uns 3 cops a la setmana i si no tenim cap problema d’hipertensió
Hi ha tres varietats de miso que estan barrejades amb cereal; així doncs, tenen una proporció d’aminoàcids (proteïna) més alta perquè combinen llegum i cereal:
- Kome o shiro miso, amb arròs blanc.
- Genmai miso, amb arròs integral.
- Mugi miso, amb ordi.
Si no n’hem pres mai, comencem pels sobrets que venen preparats o pel més claret de color que trobem (el kome miso). El sabor és fortet i salat. Amb una cullereta per tassa en tindrem suficient. Cal afegir-lo a l’aigua o al brou quan aquesta ja és calenta i fora de foc, i dissoldre la pasta en ella. Recordeu afegir-la al brou que no hagi estat salat! Si ja som consumidors habituals, podem passar a canviar la varietat segons l’estació per la seva potència energètica (a l’hivern el hatcho miso, a l’estiu kome miso, a la primavera genmai miso i a la tardor mugi miso).
Sorteig de 3 lots de caldos Aneto
Quina és la vostra sopa preferida i què porta?
Escriu-nos a info@etselquemenges.cat
Entre totes les respostes divendres, 21 de febrer, sortejarem 3 lots de caldos Aneto: el super lot, el lot ecològic i el lot bàsic. Aneto enviarà els lots al domicili dels guanyadors.
