Les espècies, com les herbes aromàtiques, ens transporten per tot el món i enriqueixen els nostres plats no només nutricionalment, sinó també amb olor, gust i color.

1

Mmm ! Les espècies! Com ens agradaria ficar la mà dins d’aquell tou de muntanyetes de colors dels mercats i que tant ens recorden a Orient…

3

Aquest plat tan emblemàtic d’El Bulli en forma de rellotge ens fa recórrer tot el món jugant amb dotze espècies emulsionades amb poma. Imatge del blog cuinacinc.blogspot.com.es

A Catalunya, com a tot al Mediterrani, tradicionalment fem servir més les herbes aromàtiques com el julivert, el romaní i la farigola amb all, ceba, sal, oli, i ametlles… Però també cuinem amb algunes espècies que van arribar a l’edat mitjana de l’Aràbia i illes exòtiques.

Les espècies que més fem servir avui els catalans són el pebre i el safrà, seguides de la canyella, el comí, la nou moscada, i el coriandre. Si us agrada el picant, heu de tastar l’oli de bitxo –un condiment similar al pebre i al pebrot a la vegada–, que podreu trobar molt bo a Girona i a Olot; i la nyora de Reus, per fer romesco a casa! Les espècies exòtiques que no podem deixar de banda, tot i que vinguin de fora, són la cúrcuma i el gingebre.

Amb la cúrcuma podem fer curri, la famosa salsa de l’Índia, que també conté pebre, mostassa, coriandre, gingebre, cardamom, clau, Caiena, ceba, api, i altres ingredients depenent del país o la zona.

Les espècies han de donar un toc al plat, però mai tapar-ne el gust. Si tot just les comenceu a incorporar a la cuina, feu-ho a poc a poc: amb mitja cullerada de postres n’hi ha prou, no us passeu!

Al llibre Les espècies. 80 receptes d’aquí i de tot arreu trobareu un munt de receptes fàcils de fer. I si us apassionen les espècies com a mi, no us perdeu ni el llibre ni la pel·lícula de La joven de las especias.

*Per penjar a la nevera:

especies_cat

Totes aquestes herbes es mengen! No són d’ornamentació i prou. Donen gust al plat, i es poden menjar fins i tot en fresc en una amanida. Les fulles i els troncs de romaní o de farigola, però, val més que no, i se solen cuinar en sec.

L’avantatge de fer servir les fresques (directament del test de la terrassa) que les seques és que conserven més aroma i que ens les podem menjar directament a l’amanida. Les herbes seques, en canvi, estan més concentrades –n’haurem de posar menys– i les podem guardar durant més temps. És millor afegir les fresques al final de la cocció perquè no perdin sabor.

Si us fascina el món de les herbes i les infusions, no deixeu de visitar el Museu de les Trementinaires a Tuixent, Lleida.

Neus Elcacho

Dietista integrativa i coach nutricional

  @NeusElcacho   @healthy_neuselcacho
Neus Elcacho

Ara pots demanar cita amb la
Neus Elcacho a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic