Com podem estar segurs del que ingerim?
La legislació sobre additius varia molt segons el país. En general es consideren inofensius, però és recomanable no consumir aliments processats més de l’imprescindible. Sobretot, és important que no ens obsessionem amb els additius que porta cada aliment processat. Tal com deia Paracels “és la dosi la que fa el verí”. No és el mateix consumir un producte al dia que contingui additius sintètics, que menjar més d’un aliment al dia que contingui additius sintètics. És la suma la que realment fa mal. La millor recomanació seria seguir una alimentació tan natural i fresca com sigui possible, donar preferència als productes d’origen ecològic i d’estacionalitat i evitar tots els aliments processats i manufacturats.
Sopes, cremes de sobres, patates fregides, embotits, iogurts de sabors, pa envasat, melmelades, galetes, sucs de fruita, refrescos i un llarg etcètera omplen d’additius alimentaris la llista de la compra d’un consumidor habitual. Aproximadament podem arribar a prendre un centenar d’additius diferents cada dia, si no tenim en compte els aliments light, que encara en porten més. Realment són inofensius tants additius?
Sempre presents al llarg de la història
Durant segles s’han utilitzat additius naturals per conservar els aliments. La sal, el vinagre, les espècies i els fumats en són exemples. Aquestes tècniques naturals s’utilitzaven per a l’elaboració i per perllongar la durada i la conservació dels aliments; d’aquesta manera s’aconseguia millorar-ne el sabor i l’aspecte. Actualment, la majoria d’additius que utilitza la indústria alimentaria són d’origen sintètic. Tot i que els organismes oficials segueixen certs criteris de control que prohibeixen els additius que resulten dolents per a la salut, encara hi ha poca informació dels efectes reals.
Quan parlem d’additius s’inclouen els aromatitzants i potenciadors del sabor, espessidors, emulsionants, colorants, edulcorants i conservants.
El cas dels edulcorants: dolços que amarguen la vida
En el cas dels edulcorants, l’aspartam (E-951) i la sacarina (E-954), a pesar que la legislació espanyola en permeti l’ús, hi ha estudis científics que alerten del possible efecte advers que té en l’organisme. La legislació de molts països ja recull la prohibició de l’ús d’aquests dos edulcorants. A França i al Canadà la sacarina està prohibida. Als Estats Units és obligatori fer constar a les etiquetes dels productes que la continguin que aquest additiu és nociu per a la salut. La nostra recomanació, en el cas que es vulgui endolcir els aliments és utilitzar fonts naturals com melasses de cereal, mel natural ecològica, estèvia i sucre de canya o raspadura; tots aquests productes, a part de regalar-nos el seu sabor dolç, ens aporten nutrients essencials (vitamines, minerals i oligoelements). A més, és important destacar que l’hàbit de consumir edulcorants artificials no ens educa el paladar, ja que ens acostumem a consumir aliments extremadament dolços, i pervertim el sabor real dels aliments.
El famós glutamat monosòdic: un potenciador del sabor que pot causar molts problemes de salut
També hi ha el glutamat monosòdic (E-621), que el podem trobar amb el nom de “saboritzant natural” o “proteïna vegetal hidrolitzada”. Apareix en molts aliments industrialitzats sota trenta noms diferents: sopes, snacks, salses, hamburgueses, congelats, salses per a amanides (sobretot les light). S’ha comprovat que pot tenir algun efecte addictiu. Hi ha persones que després d’ingerir aliments amb glutamat monosòdic tenen mal de cap i migranyes: el conegut “síndrome del restaurant xinès”. Fins i tot hi ha estudis que confirmen que el consum d’aliments amb glutamat monosòdic pot causar obesitat.
Fa gairebé quaranta anys, el doctor John Olney va predir que si se seguia autoritzant la comercialització de l’E-621 hi hauria una epidèmia mundial de diabetis i obesitat. Les autoritats no van fer cas d’aquest advertiment, i avui s’ha demostrat que tenia raó.
En general, hi ha alguns additius que hauríem d’evitar, com, per exemple, l’E-102, l’E-110, l’E-123, l’E-124, l’E-155, l’E-951 (aspartam), l’E-954 (sacarina), l’E-621 (glutamat monosòdic). L’E-221 i l’E-227 (sulfits) resulten perillosos per als asmàtics, per exemple.
És molt important tenir una atenció especial cap als nens i evitar que consumeixin grans quantitats d’aliments processats, ja que són més sensibles a la presència d’additius sintètics i, a més, poden desencadenar manques alimentàries i canvis en el comportament.
La millor inversió per a la nostra salut: apostar per una alimentació ecològica i d’estacionalitat
Hauríem de marcar-nos un límit amb els additius que ingerim amb els aliments? Si no abusem d’aliments processats i fem una alimentació rica en productes de l’agricultura ecològica no és necessari marcar-nos cap límit. De totes maneres, és recomanable tenir a casa la Guía de aditivos, conservantes y colorantes, d’Edicions Obelisco (última edició 1997). Un altre llibre interessant és Que tus alimentos sean tu medicina, de Felipe Hernández Ramos.
Una cosa sembla clara. Tots els especialistes en nutrició estan d’acord que moltes de les malalties actuals tenen origen en l’alimentació. Davant d’això només cal començar a observar les substàncies que s’utilitzen en els aliments que consumim i donar preferència als aliments de procedència ecològica, que ens asseguren una dieta de base ja per si mateixa més saludable.
Fonts:
http://www.efsa.europa.eu/en/press/news/afc050714.htm
Guía de aditivos, conservantes y colorantes. Editorial Obelisco 1997
Que tus alimentos sean tu medicina, de Felipe Hernández Ramos.
