Colesterol i estatines

Colesterol i estatines

Sabíeu que les estatines són un dels grups de medicaments que més es fa servir a tot el món per controlar els nivells de colesterol? Us expliquem què és, què fa i quines alternatives hi ha al mercat.

Les estatines es fan servir per tractar les dislipèmies: actuen inhibint un enzim que hi ha al fetge (l’HMG-CoA reductasa), i que és el responsable de la producció de colesterol. Aquest fàrmac conté un principi actiu, anomenat monacolina K, que s’obté amb una tècnica de tecnologia de cultiu in vitro a partir del Monascus puruperus, un fong utilitzat tradicionalment a la Xina des de fa milers d’anys en la producció de vi d’arròs.

Alguns efectes de les estatines que cal tenir en compte

Associats a la dosi i a la potència, s’han descrit una varietat d’efectes secundaris, com afectacions musculars –miàlgies, miositis, rabdomiolisis (malaltia degenerativa del teixit muscular)– i fins i tot diabetis (augmenten la resistència a la insulina), que comprometen el seguiment del tractament i obliguen a retirar-lo per preservar la salut del pacient. Segons els diversos estudis observacionals, la incidència d’aquests problemes es troba entre el 5 i el 20%, de manera que a tot el món hi ha aproximadament 1,5 milions de persones afectades per aquest tipus de reacció adversa.

Si prens estatines, et cal un complement nutricional de CoQ10

Les estatines esgoten el CoQ10 del cos, antioxidant endogen que forma part clau de l’equilibri energètic de les nostres cèl·lules. Els òrgans com el cor necessiten més energia i, per tant, més coenzim Q10. A més, també és important per ajudar a neutralitzar l’excés de radicals lliures. A mesura que l’organisme perd coenzim Q10, pot aparèixer fatiga, debilitat muscular, dolor i eventualment insuficiència cardíaca. Per tant, és aconsellable que qui prengui estatines ho complementi amb coenzim Q10. En el cas de prendre llevat d’arròs vermell, tot i que s’inhibeix menys la síntesi de CoQ10, també cal complementar amb coenzim Q10.

 

L’augment de la resistència a la insulina contribueix a fer aparèixer processos inflamatoris. La inflamació és el segell distintiu de moltes malalties, fins i tot cardíaques (irònicament, un dels casos principals en què es pren aquest tipus de medicament).

El llevat d’arròs vermell, una alternativa a la monacolina K

El Monascus purpureus és un llevat que es forma a partir de l’arròs i que produeix l’anomenat llevat d’arròs vermell. S’ha utilitzat a l’Orient des de fa segles com a aliment i ja el trobem a l’antiga farmacopea xinesa.

El llevat d’arròs vermell no només conté la monacolina K, el principi actiu de les estatines, sinó tota la família de monacolines, i a més a més fitosterols i substàncies antioxidants. S’ha comprovat que la complementació amb llevat d’arròs vermell, a més d’actuar positivament en la reducció del colesterol, té una activitat antidiabètica. També s’ha vist que, gràcies a la presència de substàncies antioxidants, no té l’efecte negatiu de les estatines a l’hora de produir una depleció de substàncies antioxidants endògenes, com la ubiquinona (coenzim Q10). Això contribueix a fer baixar les defenses antioxidants de l’organisme. Amb el llevat d’arròs vermell, com que té substàncies antioxidants, hi ha menys inhibició de la síntesi de coenzim Q10. Per què no té els efectes negatius dels fàrmacs? Perquè s’ha vist que molts dels efectes positius del llevat d’arròs vermell no s’atribueixen només a la monacolina K, sinó a la sinergia de tots els seus components actius.

Abans de prendre medicaments

Qualsevol persona amb nivells alts de colesterol ha de tenir en compte que només amb medicació  o només amb complementació nutricional no en tindrà prou: ha de fer un canvi nutricional global. No s’hi val a incorporar aliments que surten a la televisió que ens prometen que podrem seguir menjant com sempre mentre abaixem el colesterol. S’ha de reduir el consum de carns, embotits i lactis, potenciar el consum de cereal integral (la civada, per exemple és un gran aliat de les persones amb colesterol elevat) , incorporar l’hàbit de consumir germinats d’alfals i fenigrec –que desintoxiquen el fetge gràcies a la clorofil·la, vitamines, minerals i aminoàcids que contenen– , llavors oleaginoses com el lli –ric en omega-3–,  i, per altra banda, també s’ha de fer un treball de millora de la gestió de l’estrès, que és l’enemic número u de l’organisme.

Fonts:

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22936996

http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0953620512000271

http://www.fitoterapia.net/revista/pdf/01%20MONASCUS%20117-127.pdf

 

Jordina Casademunt

Nutricionista i especialista en comunicació en salut

  @Jordinacasa   @jordinacasa
Jordina Casademunt

Ara pots demanar cita amb la
Jordina Casademunt a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic