La setmana passada parlàvem del restrenyiment en termes generals, del paper que hi juga l’alimentació rica en fibra i de la importància de tenir una flora fermentativa. Però també hi ha altres factors que hem de tenir presents per millorar la funció intestinal, com és la pràctica d’exercici físic i la respiració conscient. Per altra banda, trobem un altre punt de vista, el de la medicina oriental, que distingeix dos tipus de restrenyiment, dos desequilibris del cos diferents que s’han d’abordar també de manera diferent.
El restrenyiment vist des de la medicina oriental
El curiós efecte del cafè
Molta gent està enganxada al cafè o a la combinació de cafè i llet per poder anar de ventre. A més d’un ho hem sentit a dir. És veritat que el cafè incrementa el peristaltisme intestinal, però també té molts efectes negatius a llarg termini per a la salut intestinal: irrita les parets intestinals, sobrecarrega el fetge… En definitiva, no és la millor solució per combatre el restrenyiment. A la llarga ens pot donar més problemes.
El restrenyiment pot ser causat per dos desequilibris en el cos. Podem tenir un restrenyiment per excés o per defecte. El primer és el més freqüent i és el resultat d’un fetge carregat o amb excés de calor o estancament. La calor del fetge asseca els fluids del cos i la femta es torna seca i dura, per la qual cosa en dificulta l’evacuació. Els signes de calor que afecten els intestins inclouen llengua seca i vermella amb una capa groguenca. L’estancament de fetge inhibeix el correcte flux de l’energia o qi i redueix el peristaltisme intestinal. Quan es produeix estancament podem observar que el color de la llengua varia i passa del rosa pàl·lid normal al vermell fosc amb tonalitats púrpures o blau verdoses.
Per normalitzar aquests casos es recomana restringir el consum de carns, greixos i aliments molt greixosos i molt condimentats, i per afavorir un bon peristaltisme, en Paul Pitchford, autor de diversos llibres sobre nutrició i salut natural, recomana el consum de certs laxants amargs com la dent de lleó, l’arrel de ruibarbre o la càscara sagrada –molt laxant i irritant, no se n’ha d’abusar– combinats amb plantes que protegeixin les parets intestinals, com és el cas de l’arrel de regalèssia. Una fórmula típica pot ser la decocció d’herbes amargues com càscara sagrada, llavor de lli i arrel de regalèssia, de la qual s’han de prendre tres tasses al dia fins que el problema hagi millorat. No convé prendre laxants de forma indefinida. A més, també és aconsellable consumir aliments i complements que afavoreixin una bona flora intestinal, com els probiòtics i els prebiòtics.
El segon restrenyiment és de tipus deficient, causat per una falta de fluids yin o de sang al cos. Quan el cos pateix una carència d’aquests líquids, també pot ocasionar problemes de restrenyiment. Prendre líquids ajudarà, però no n’hi ha prou. En aquests casos, la persona millora moltíssim si s’habitua a mastegar a consciència fins a fer aigua tots els aliments que consumeix. El fet de realitzar una bona masticació enforteix la melsa i el pàncrees i afavoreix una bona fabricació d’enzims pancreàtics als intestins que faciliten la digestió i, per tant, augmenten els nutrients disponibles per a la reconstrucció i enriquiment de la sang. Aquest tipus de restrenyiment és més difícil de tractar que el primer perquè es necessita un procés de reconstrucció més llarg dels fluids de la sang. Els signes de deficiència de sang i de yin són: llengua vermellosa pàl·lida, cara i llavis pàl·lids, amb escassa capa a la llengua o sense capa i cos prim. És més habitual en les dones. Les recomanacions que fa en Paul Pichford en el seu llibre Sanando con alimentos integrales per augmentar els fluids yin són: consumir mill, arròs, algues marines i azuki. En aquest cas, no es recomana la utilització de plantes amargants, perquè poden debilitar encara més aquestes persones, però, en canvi, poden anar bé les herbes o llavors mucilaginoses com les llavors de lli, l’herba pucera o el fenigrec. Es recomana barrejar les tres llavors, deixar-les en remull durant tota la nit i prendre’n dues cullerades soperes una o dues vegades al dia. Una altra bona alternativa és complementar la dieta amb clorel·la, una alga molt rica en clorofil·la, que ajuda a desintoxicar l’organisme, i també en minerals, com el ferro, que afavoreix una bona qualitat de la sang.
Aliments recomanats en cas de restrenyiment
- Pa amb llevat mare o pa germinat.
- Cereal integral sencer. Molt millor que el segó. Sempre tindrà més bon efecte prendre el gran sencer que el segó, que, consumit durant molt de temps, pot desequilibrar alguns minerals de l’organisme, com el cinc, perquè conté àcid fític, substància que inhibeix l’absorció de certs nutrients. En canvi, l’àcid fític dels cereals s’inhibeix quan els deixem en remull, i en el cas del pa de llevat mare s’inhibeix durant el procés de fabricació.
- Aliments que tonifiquen la flora intestinal: aliments fermentats (quefir, miso, tempeh).
Aliments que cal evitar en qualsevol classe de restrenyiment
- Tots els productes de fleca elaborats amb llevat comercial
- Aliments refinats (sucre blanc, arròs blanc, farina blanca, brioixeria)
- Alcohol
- Te
- Begudes ensucrades
Font: Sanando con alimentos integrales, de Paul Pitchford
