La dietista-nutricionista, mentora de salut i autora dels supervendes Sucs verds, Superfoods i Batuts verds, enguany publica el seu quart llibre: Menja net. Es tracta d’un gran recull dels seus coneixements i filosofia de vida amb el qual ens proposa agafar les regnes de la nostra salut mitjançant una alimentació natural, nutritiva i sanadora perquè puguem sentir-nos bé i plens d’energia.
Si algú em diu les paraules “menja net”, automàticament penso en tu, Carla! És una filosofia que t’has fet molt teva i que fa anys que portes a la pràctica. Des que vas començar a canviar l’alimentació i amb la teva experiència com a dietista-nutricionista i mentora de salut, com ha anat evolucionant el concepte de “Menja net”?
Cada cop s’ha anat definint més, en el sentit que els pilars clars són alimentar-se de la manera més natural possible, escoltar el cos i observar com reacciona amb cada aliment, i la consciència sobre la qualitat i l’origen del que mengem. Sense oblidar que la salut no només depèn del que tenim al plat, sinó també dels pensaments i emocions.
El que m’agradaria comentar és que hi ha idees que, de vegades, s’han interpretat malament o que han anat evolucionant segons el meu punt de vista, com els aliments crus, el gluten i la combinació dels aliments.
Els aliments crus conserven la majoria dels micronutrients, vitamines, minerals i enzims, elements que es perden en coccions llargues i a temperatures altes –quan bullim o fem a la brasa, per exemple. Ara bé, no a tothom se li posa igual de bé menjar una amanida crua. Si hi ha gastritis, colon irritable, malaltia de Crohn o simplement una constitució que no ho tolera bé, és igual que els crus portin més vitamines i minerals; no se n’ha d’abusar, perquè no es posaran tan bé com els aliments cuinats o més densos.
Hi ha hagut molt de debat sobre si s’ha de deixar de prendre gluten. El gluten es troba principalment en aliments processats que no tenen cabuda dins d’una alimentació neta. Un cop fora aquests processats, molts símptomes associats al gluten desapareixen. Unes galetes processades o un pa ultraprocessat, encara que no portin gluten, tampoc són una opció saludable. Les farines que es fan servir per fer pastes, cereals o galetes convencionals, la majoria de cops no provenen de blat antic, sinó de conreus extensius; així doncs cada persona, individualment, ha de valorar com reacciona el seu cos quan en pren. El gluten que trobem en pans fermentats i de massa mare –fets amb gra antic i sense manipular– no té res a veure.
Finalment, la combinació dels aliments no fa referència a deixar de menjar carbohidrats o a deixar de menjar proteïnes d’origen animal, sinó a no barrejar aliments que són més densos o concentrats i pobres en aigua en un mateix plat per alleugerir les digestions i evitar somnolència havent dinat per exemple, o inflamació i/o gasos. Per tant, a trets generals, es recomana no barrejar aliments rics en proteïna amb aliments rics en carbohidrats en un mateix àpat. Ara bé, vull aclarir que resultarà més pesat menjar un plat d’arròs amb verdures saltades i un bistec (proteïna animal), que no pas un arròs amb verdures saltades amb llavors de sèsam o cànem (proteïna vegetal). I com tot, cadascú ha de tenir el criteri i valorar si en nota una diferència.
Has creat la teva pròpia piràmide de “Menja net” i m’ha semblat curiós que els sucs verds i els superaliments tinguin espai propi. Recomanes prendre’n cada dia?
Si t’hi fixes, els sucs i els superaliments tenen el mateix color que els vegetals, només que, dins aquest apartat, hi ha remarcats els diferents components: els vegetals de fulla verda com a base de tot; després, la resta de vegetals i, tot seguit, hi ha els batuts verds, perquè bàsicament haurien d’estar formats de vegetals amb alguna fruita per endolcir. Els sucs i batuts verds són una opció dins d’una alimentació saludable i una manera fàcil i gustosa d’incorporar més vegetals en el dia a dia. No vol dir que se n’hagin de prendre cada dia, però, en tot cas, els considero dins d’aquest primer grup. Els superaliments també els poso dins d’aquest grup, perquè tots tenen origen vegetal, ja siguin vegetals en si, arrels, herbes o espècies, o fruites amb un valor nutricional alt.
Quin superaliment no falta mai en el teu dia a dia?
Les fulles verdes –enciam, espinacs, canonges, kale o endívies, per exemple…– i el cacau; menjo xocolata gairebé cada dia.
El mètode “Menja net” no penalitza el consum moderat de proteïna animal, però si que destaca que és important que provingui d’animals de ramaderia ecològica, que no han estat tractats amb antibiòtics ni hormones, i que han estat alimentats amb grans no transgènics. Tu en prens de tant en tant o els has deixat de consumir del tot?
Jo no prenc carn, peix, ou ni lactis des de final del 2012. No són la meva font de proteïna. De totes maneres, no puc dir que mai més he menjat res d’origen animal, ja que algun cop he tingut mel a casa, no sempre tots els pastissos o dolços o salses que he pres fora de casa han estat sense lactis o ous i, de vegades, quan viatjo, soc conscient que en algun plat hi ha ou o, si soc a Catalunya i em preparen una truita de patates, en menjo un tros. En aquests casos, em nodreixo segons la tradició familiar i pertinença, però puc afirmar que la meva alimentació i/o salut no depèn dels productes d’origen animal. Per altra banda, vull aclarir que menjar net no vol dir fer una alimentació basada en ingredients d’origen vegetal al 100%; això es una opció completament personal.
Algú podria pensar que, quan parles d’aliments primaris, t’estàs referint a les verdures i a les fruites, però en realitat no té res a veure amb l’alimentació, oi?
No. Quan parlo d’aliments primaris faig referència a tot el que ens nodreix i ens genera energia i vitalitat més enllà del plat. Faig referència a les relacions personals, a la manera com ens sentim a la feina, a l’actitud vital, a la cura personal… Tot això ens alimenta la ment i les emocions i, com he dit al principi, per mi, la salut engloba cos, ment i emocions.
Pel que expliques al llibre, la filosofia de “Menja net” és molt més que una alimentació saludable. És un estil de vida?
Jo crec que sí, ja que també fa referència a hàbits saludables i a posar consciència en els productes que comprem, ja siguin per menjar o de cosmètica, neteja o accessoris, entre d’altres. Es tracta de considerar l’impacte que tenen sobre el cos i sobre la salut del planeta.
Parles de la importància de respirar –que sembla òbvia–, però la manera de respirar que tu proposes va molt més enllà d’agafar aire pel nas i prou. Com ens pot ajudar?
Doncs quan al llibre parlo de respiració conscient faig referència a aquests minuts que ens dediquem a estar presents. La respiració, quan l’escoltem, ens porta a l’aquí i a l’ara, on no hi ha preocupacions, ja que el passat ja ha passat i el futur encara no ha arribat. Vivim amb moltes angoixes i estrès, que, des del meu punt de vista, són els culpables de tants desequilibris de salut.
Al final del llibre proposes tres fases per iniciar la transició cap una alimentació més neta. Què les diferencia?
Doncs en la primera fase, que és la “Menja net”, proposo una alimentació sense processats, sucres, farines refinades, carn ni lactis i, per altra banda, amb molts ingredients naturals i sencers, d’origen vegetal; també inclou ou i peix. La segona fase és la “Menja net veggie”, i proposo aventurar-nos-hi un cop ja ens sentim còmodes amb la primera i ja no tinguem síndrome d’abstinència pels processats. És una planificació de menús equilibrada amb receptes 100% vegetals. La tercera fase és la “Menja net raw”, amb receptes més lleugeres i una bona quantitat d’ingredients crus, per quan cal fer una mica de neteja o es vulgui experimentar els beneficis que té menjar cru. Les tres fases es poden anar alternant.
Les tres fases són per a tothom?
La tercera fase, com he dit abans, com que conté molts crus, no és per a tothom.
Quins símptomes podem notar quan encetem el camí cap una alimentació neta? S’assemblen als que apareixen quan fem una desintoxicació?
Sí, correcte. Quan fem una dieta desintoxicant, deixem de menjar tot d’aliments que són perjudicials per la salut, processats, o que demanen més esforç i energia al cos per digerir-los, com la carn, per exemple. Un dels símptomes claríssims que podem experimentar és la gana emocional, que és com un síndrome d’abstinència per haver deixat de menjar aliments als quals estàvem enganxats i que, de cop i volta, ja no ingerim. Parlo de sucres o de farines refinades, per exemple. També podem experimentar un lleuger mal de cap si deixem de prendre cafè de cop o en reduïm molt el consum si hi estàvem molt acostumats; veurem clarament l’efecte d’aquesta beguda en el cos. A més, ens poden sortir granets de pus a la cara o a les espatlles, ja que a través dels porus de la pell expulsem toxines, també.
Un dels set pilars de la filosofia “Menja net” és que no s’han de comptar calories, sinó colors. Això es veu molt clar en les receptes que proposes. Hi ha plats de tots colors! Són receptes que formen part del teu dia a dia des que vas començar a menjar net?
Sí. Moltes les faig habitualment, i altres de més elaborades han estat inspirades en plats que he demanat en algun restaurant i que m’han semblat fàcils i originals de preparar i d’adaptar a la filosofia “Menja net”.
Sucs verds, Batuts verds, Superfoods i Menjar net. Déu n’hi do, els llibres que has publicat! Tens previst escriure’n algun altre més endavant? Quins reptes tens aquest any?
De moment, faré una pausa. En aquest llibre he plasmat, molt breument, tot el que he après sobre nutrició al llarg d’aquests anys. Ara toca seguir nodrint-me de coneixements i experiències abans d’escriure un altre llibre. En tinc moltes ganes; vull seguir estudiant i formant-me com a professional de la salut. Aquest és un dels meus propòsits que ja estic complint aquest 2019 i, per altra banda, seguir tenint cura de tot el que ja he construït –com la comunitat en línia– i seguir compartint el que vaig aprenent a través del meu blog i les xarxes.
