A alguns potser us sona el seu nom i d’altres potser no la coneixeu de res, però la Natasha no deixa ningú indiferent. Va estudiar medicina a la URSS i va treballar molts anys com a neuròloga i neurocirurgiana. Després es va traslladar al Regne Unit, on va investigar la relació entre trastorns neurològics i nutrició; li tocava de prop: tenia un fill amb autisme, desnonat per la medicina convencional i no es podia quedar amb els braços plegats. Així que, sense internet i amb pocs mitjans, va buscar respostes. Després de molta recerca i comprovar la relació entre intestí i cervell, va crear la dieta GAPS per a tractar-lo a ell i a d’altres nens i adults amb problemes d’aprenentatge, trastorns mentals, digestius i immunològics. Aquesta història té un final feliç, perquè el seu fill ha estudiat una carrera universitària i fa una vida normal.

És autora dels llibres GAPS, el síndrome psico-intestinal, Put your heart in your mouth (sobre el colesterol) i Vegetarianism explained (pròximament es publicarà en castellà). Aprofitem que visita Barcelona per parlar de l’edició revisada del seu llibre GAPS i de la l’opinió que té sobre diversos temes de salut i nutrició.

Què tenen en comú patologies com l’èczema, l’autisme, l’esquizofrènia, el TDAH o la depressió?

Avui en dia hi ha una epidèmia de la flora intestinal anormal (disbiosi). Els nostres avis tenien una microbiota molt més sana, però hi ha hagut molts canvis que ens han afectat negativament: l’arribada dels antibiòtics en els anys 50-60, el menjar industrialitzat, no donar pit als nadons, la píndola anticonceptiva. Tot això ha comportat que els nostres fills neixin amb una microbiota molt deteriorada i, com diu Hipòcrates, “totes les malalties comencen a l’intestí”.

A més, hi ha una sobreexposició a milers de tòxics...

La indústria química ha creat milers de substàncies tòxiques artificials que abans no existien i que absorbim: maquillatges, tints, sabons o desodorants. Així que, quan una dona es queda embarassada, passa els tòxics acumulats al bebè i, si n’hi ha massa, es produeix un avortament. Si no el mata, el nadó neix malament. En canvi, els segons fills reben menys càrrega tòxica i estan més sans. De fet, si revises estadístiques de l’autisme, la majoria són en el primer fill de la família.

Hem creat un entorn en el món modern que no és apte per als nostres fills. Neixen amb una càrrega tòxica molt elevada i una flora intestinal anormal. Aquests nens tenen una infecció rere una altra i, amb els antibiòtics, encara es fa més malbé la seva microbiota i la seva salut.

I l’alimentació segurament tampoc hi ajuda.

Si quan s’acaba la lactància ja introduïm cereals i refinats, els bacteris intestinals resulten perjudicats. Els intestins són font de toxines que absorbim i provoquen problemes quan arriben al cervell. Gairebé tots els nens amb autisme quan neixen tenen un cervell normal, però el seu cervell comença a rebre tòxics de la seva pròpia flora intestinal.

Com aprèn un nen? Ho toca tot i s’ho posa a la boca com a porta d’exploració al món. Es passa la informació al cervell, però si aquest està afectat no pot processar bé la informació. S’ha d’aprofitar la finestra d’oportunitat d’aprenentatge dels nens. Per això, és important frenar el bombardeig de toxines i restablir l’intestí i la microbiota intestinal tan aviat com sigui possible.

I com es fa?

S’han d’eliminar els bacteris dolents, segellar la paret intestinal perquè no sigui una font de tòxics que vagin cap al cervell i començar a menjar bé. Si l’infant té menys de cinc anys, es pot arribar a recuperar. Tots milloraran, però no al cent per cent. Avui en dia hi ha una epidèmia d’autisme que anirà en augment. També hi ha altres problemes d’aprenentatge com dislèxia, TDAH, dispràxia, al·lèrgies, asma, èczema. En adults es manifesta en una depressió, esquizofrènia, diabetis tipus 1 i altres malalties autoimmunes.

En què consisteix la dieta GAPS?

Es basa en tres parts: dieta d’introducció amb aliments molt fàcils de digerir per regenerar l’intestí de manera profunda que dura entre dues setmanes i un parell de mesos; dieta GAPS completa, que normalment dura uns dos anys amb els aliments clau i molts de sucs per desintoxicar, i l’abandonament de la dieta, que és quan es van incorporant aliments que no consumíem, com la patata i els cereals sense gluten (fajol, quinoa o mill).

La primera fase és la més complicada. Cal tenir molta paciència, perseverança i s’ha de saber cuinar. Hi ha casos en què es pot començar per la segona fase i després, si cal, fer la primera, però si hi ha diarrea, Crohn, colitis ulcerosa, diabetis tipus 1, problemes d’aprenentatge sever o al·lèrgies greus cal començar per la primera fase.

En quins aliments es basa i quins s’han d’eliminar?

Potenciem el consum de carn, peix, vísceres, ou, verdura sense midó, fruita, nous i llavors i greixos bons. En canvi, prescindim de cereals, verdures amb midó, tubercles, sucre i edulcorants, lactosa, llegums riques en midó i soja, olis vegetals per cuinar, processats i químics.

De tots, quins diries que són els tres aliments que més perjudiquen la salut?

Per ordre: el sucre, la soja occidental (en forma de llet, iogurt i productes vegetarians) i olis vegetals refinats per cuinar.

I quins són els aliments imprescindibles de la dieta GAPS?

El brou que quan poses a la nevera es fa gelatina (com el brou d’ossos), el fetge, la llengua, el cor, les tripes, els ous i el pernil salat. És el que cuinaven les àvies i s’han de recuperar aquest tipus de plats.

Molta carn. I la verdura?

L’objectiu del protocol GAPS és crear un recobriment intestinal nou. Les cèl·lules intestinals viuen pocs dies i necessitem proteïna i greix animal per sanar-lo. La carn i el peix són la base de la dieta, perquè proporcionen bons materials de construcció per recuperar l’intestí. La verdura és bona, però com a acompanyament de carn o peix. És font de vitamines, minerals, antioxidants i ens netegen, però no les digerim.

No creus que la verdura és la base de l’alimentació saludable?

En les patologies que tracto, l’intestí està molt fet malbé i he observat que hi ha nens que milloren molt eliminant la verdura rica en midons; en casos extrems hem hagut d’eliminar tota la verdura. Nosaltres no tenim rumen com els herbívors, i les verdures arriben sense digerir a l’intestí gruixut. S’han recuperat a base de brou d’ossos i peix, quefir, carn, ous i llet fermentada.

Però, en canvi, és una gran defensora de tots els fermentats, també de la verdura.

Sí, hem de recuperar els fermentats. Quan no hi havia neveres, es fermentaven els aliments per poder guardar-los i consumir més endavant. Per exemple, de la col es feia xucrut, que té vint vegades més vitamina C que la col fresca. Els fermentats són font de probiòtics i, a més, les vitamines i minerals estan més biodisponibles perquè els bacteris han predigerit l’aliment.

Diu que cal eliminar els tubercles, però avui en dia sabem que la patata prebiòtica és un gran aliment per als bacteris amics.

Si tens la microbiota sana sí, però, si no, alimentes tant la bona com la dolenta. Per això l’eliminem fins a restaurar l’intestí, i després la tornem a incorporar en la tercera fase.

Per fer-nos-en una idea: quina seria la composició d’un plat saludable GAPS?

Depèn de cada persona. És important reconnectar amb els aliments que el cos necessita i, per això, és important menjar amb les mans. No parlem de proporció de verdura, greixos o proteïna animal, sinó de què et ve de gust en cada moment, perquè serà el que més necessita el cos en aquell instant.

El protocol preveu la complementació?

La dieta GAPS té una alta densitat nutricional i, per tant, no fan falta gaires suplements. Sí que hem d’incorporar hàbits de vida saludables com prendre el sol, nedar al mar, caminar descalços per la natura, reduir l’exposició electromagnètica de mòbils o Wi-Fi i reduir la càrrega tòxica. Amb el protocol GAPS es restableix el sistema de desintoxicació del fetge, per tant no hem de posar més tòxics: res de xampús, sabons, maquillatge o desodorants. No et posis res al cos que no et puguis menjar.

Ni la cosmètica ecològica?

Per a persones sanes és acceptable, però, si no, el cos tampoc pot assimilar la cosmètica ecològica. Ens rentarem el cap amb rovell d’ou, només ens dutxarem amb aigua, ens raspallarem les dents amb oli d’oliva i podem fer servir qualsevol hidratant comestible com l’oli d’oliva, alvocat, coco o mantega.

Per cert, què opinen els col·legues metges sobre la dieta GAPS?

La majoria no saben que els seus pacients fan la dieta GAPS perquè tenen por de dir-ho i, si milloren i els ho expliquen, els metges pensen que s’haurien recuperat igualment. També tinc molts pacients que són fills de pares metges que tampoc han trobat resposta en la medicina convencional i recorren a mi.

Lluca Rullan

Periodista i dietista integrativa

Lluca Rullan

Ara pots demanar cita amb la
Lluca Rullan a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic