La Neus Elcacho és una de les col·laboradores més conegudes d’Etselquemenges. Dietista integrativa a la Consulta d’Etselquemenges, ha conduït el curs online “Combatre les càndides”, escriu articles, fa xerrades, organitza retirs i ara, finalment, publica el seu primer llibre, “La dieta de les emocions”, que us signarà divendres, 20 d’abril, a la primera jornada Sant Jordi Healthy.

Un llibre ple d’eines, consells, idees i recursos pràctics per posar fil a l’agulla i avançar al propi ritme i des del propi nivell cap al benestar i la felicitat a través d’uns hàbits saludables.

La Neus m’explica que per ajudar a equilibrar les nostres emocions i trobar la felicitat ens ajudarà una dieta que contingui tots els nutrients necessaris perquè funcioni correctament el nostre sistema nerviós i les hormones. A més, a “La dieta de les emocions”, dóna la volta a la piràmide nutricional mediterrània mullant-se sobre cereals, làctics, greixos, algues i aliments ecològics ja que, per a ella, és important una alimentació conscient amb el planeta ja que és la nostra font d’aliments, energia i pau.

“La dieta de les emocions”, el teu primer llibre, és el que sempre havies volgut escriure?

Jo sempre havia volgut fer un llibre i l’editorial Planeta es va posar en contacte amb mi a través d’Instagram per proposar-me escriure un llibre sobre salut integrativa, que és la perspectiva des de la qual treballo amb els meus pacients. Parlo molt de la relació que hi ha entre l’alimentació i les emocions, sense entrar en patologies, però oferint unes bases clares.

Les bases que expliques al llibre són aplicables a pràcticament tothom, oi?

Sí, perquè la meva idea ha estat crear una eina que pugui arribar a moltíssima gent. Jo vull que la meva àvia o la meva cosina petita el puguin entendre. Actualment tenim un problema, i és que tothom parla d’alimentació, de perdre pes, etcètera, i aquesta sobre informació acaba generant una desinformació. No pot ser que tinguem por que un plàtan o un alvocat ens engreixin però, en canvi, ens mengem tranquil·lament un croissant com a recompensa d’un dia dur.

Però encara hi ha metges i nutricionistes que parlen d’això!

Sí, és la vella escola, els que venen productes per perdre pes o que proposen dietes hipocalòriques. Com a consumidors, hem de tenir informació clara, aprendre a posar-ho tot en qüestió, i deixar de sentir por. Por per no tenir calci si no bevem llet, perquè ens falti proteïna si no mengem carn a cada àpat, etc. Hem d’informar-nos i poder trencar mites que ens limiten.

Quines claus ens aporta “La dieta de les emocions” per aprendre a posar-ho tot en qüestió, com dius?

Al llibre parlo de tots els focus que són importants per ajudar-nos a equilibrar el nostre benestar i la nostra felicitat. Moltes vegades em pregunten “la dieta i els aliments em poden fer feliç?”, i els dic que en una part important sí, però no el 100%. Perquè, per molt que mengis plàtan, que és ric en triptòfan, no evitaràs una depressió. Cada vegada hi ha més investigacions sobre la connexió del segon cervell (l’intestí) amb el sistema nerviós, però això no ho és tot. Tothom que fa una dieta saludable descobreix que es troba amb més energia, amb més concentració, que se sent millor, en general. És un peix que es mossega la cua: si tenim ansietat, mengem pitjor, i si mengem pitjor, tenim més ansietat. El cicle de les frustracions, per exemple, que també és important.

Al llibre trobaràs exercicis de respiració, d’estiraments, idees per esmorzar i tenir energia, per dinar i no tenir son, per picar entre hores i no tenir remordiments, sopar i dormir bé, exercicis per prioritzar, organitzar-te, gestionar l’estrès, escoltar-te, mimar-te, treballar les creences limitants, els judicis i el perfeccionisme…

I per on hem de començar?

Al llibre no et dic per on has de començar però si que parlo de tots els factors, amb un ordre més o menys aleatori, i proposo un pla d’acció que ha de començar per aquell àmbit que et resulti més fàcil. La majoria de gent ja sap la teoria i ja sap que ha de menjar bé, fer esport o dormir 8 hores, però no ho fem. Per tant, ens hem de replantejar tota la nostra vida: és normal no tenir temps per cuinar o per dormir? Aquesta típica frase que em diuen de “d’alguna cosa m’he de morir” és un gran error, perquè no té en compte que podem gaudir, i molt, d’un estil de vida saludable, el problema és que ningú ens ha ensenyat com i ens han dit que, si ho fem, ens avorrirem. Quan comencem a deixar anar obligacions i rigideses, començarem a integrar.

El llibre té dues parts molt diferenciades. A l’inici, arrenques posant aquestes bases i després proposes receptes saludables...

Sí, vull que la gent entengui de quina manera l’alimentació ens pot ajudar a equilibrar les nostres emocions i la nostra felicitat. Hi ha molta gent que no entén la relació imprescindible que hem tenir amb la natura i no la prioritza. Tot el que mengem o absorbim, sigui amb la pell o amb la respiració, ha de ser de qualitat.

Imagino que les patologies que veus a la consulta sovint són només la punta de l’iceberg d’aquesta desconnexió amb un mateix.

Clar, has d’anar buscant quina és la base que falla. Jo diria que gairebé el 90% de persones que volen perdre pes i venen a la consulta tenen problemes emocionals o tenen un mala relació amb el menjar. La gent n’és conscient i aquesta consciència encara els provoca més estrès. Jo intento explicar que és molt important la flexibilitat i hem d’entendre que hi ha d’haver moments en què també podem deixar-nos anar i menjar alguna cosa menys saludable, el problema és trobar l’equilibri. Fer excepcions cada dia és enganyar-nos. Avui dia no mengem només perquè tenim gana sinó perquè estem avorrits, o enfadats, per premiar-nos o per qualsevol tipus de necessitat emocional, i això és un error.

Què té el sabor dolç que resulta tan insubstituïble?

Des que naixem ja hi ha una impremta en el nostre cos que és la memòria sensitiva i el sabor dolç és el primer que tastem amb la llet materna. Per tant, ja des de bebès, associem el dolç a l’afecte, a la protecció i a les carícies. Així que cada vegada que sentim la necessitat de dolç ens hem de plantejar si necessitem més afecte, premiar-nos o protegir-nos. És important revisar què ens està passant. Aquest exercici el proposo en un diari emocional del llibre. A mi, a vegades, també em ve de gust menjar xocolata quan estic al sofà, el problema és que no em menjo la tauleta sencera ni ho faig cada dia, i en menjo una de qualitat, sense sucre, ecològica, etc. A més, genèticament estem fets per desitjar els aliments rics en greix o sucre, perquè ens generen més reserves per sobreviure.

De fet, davant la ràbia o l’estrès és normal que desitgem aliments cruixents que ens relaxen; davant el cansament o l’avorriment, aliments dolços o salats que ens activin; i davant la tristesa o l’apatia, aliments dolços o greixosos que ens donin plaer i afecte. De quines altres maneres pots premiar-te, donar-te afecte, activar-te o relaxar-te sense necessitar el menjar? Omple’t de vida, no de menjar.

Al llibre també ens dones opcions per menjar quan sentim la necessitat de dolç.

Sí, ofereixo 50 opcions saludables per moments en què tinguem desig de dolç, i també de salat. Hi ha una qüestió clau i és omplir el rebost de menjar saludable. A més, quan em pregunten com substituir el sucre, ja comencem malament… perquè no es tracta de substituir, es tracta que acostumem el cos a no sentir la necessitat de sucre o de sal. Si desacostumem el nostre paladar al sucre i a la sal, gaudirem molt més d’altres sabors com l’amargant o l’àcid i, evidentment, del dolç i del salat natural.

No podem oblidar-nos de fer que la nostra dieta sigui una mica més intel·ligent, que no ens la colin amb les etiquetes, ni als comerços o anuncis; que sigui social i flexible, ja que vivim en societat i amb unes tradicions; molt digestiva, si tenim una salut digestiva cuidada, tindrem millors connexions neuronals i pensarem millor, agafarem menys malalties, tindrem menys dolors, tindrem més sensació de benestar, les nostres hormones més equilibrades, descansarem millor, tindrem més energia i millorarem el nostre ànim; i és important també que la dieta s’adapti a tu: que ens escoltem, experimentem, dediquem temps a cuidar-nos i gaudim dels sentits.

Creus que a la consulta acabes fent més de psicòloga que de dietista?

(Riu). En el seu moment, em vaig adonar que em calien més recursos per ajudar la gent a nivell emocional, per això vaig començar a estudiar coaching nutricional. Però jo no sóc ni vull ser psicòloga  i sempre dic que puc arribar fins a un cert punt, però sovint cal complementar amb un altre professional. Perquè si només t’interessa seguir estrictament una dieta, l’ansietat la seguiràs sentint i només la seguiràs quan et sentis motivat. Per tant, cal anar a l’arrel.

Per això no parles de dietes sinó d’estil de vida.

Exacte, per aquest motiu sóc dietista integrativa, perquè et parlo d’aliments i d’horaris  però no són els únics factors que tinc en compte. Hi ha molts pacients que em diuen que venen a mi perquè vaig més enllà de la dieta i els tracto més com a persones. Intento donar als meus pacients tot allò que jo, en el seu moment, he trobat a faltar com a pacient.

I això què és?

Sobretot, que em mirin als ulls. Que em tractin com una persona, que m’expliquin què em passa, les causes i les conseqüències. Implicar-me en la teràpia o el tractament.

T’ho has passat bé escrivint-lo?

Molt! Ha estat molt terapèutic per a mi també. Tot el que he investigat, tot el que he descobert de mi mateixa… tot el que anava escrivint, m’ho anava treballant en primera persona. I estic contenta amb el resultat. Ara, de fet, ja està sortint la segona edició en tots dos idiomes.

Just ara que ve Sant Jordi!

Sí! Divendres 20 d’abril signaré a l’FNAC, el cap de setmana vaig a Menorca, i dilluns, dia de Sant Jordi, seré a tres llocs.

Més informació:

  • Hashtag a instagram: #ladietadelasemociones
  • Web del llibre on hi trobareu capítols gratuïts i recursos descarregables: ladietadelasemociones.com
Marta Costa
Marta Costa

Periodista i Postgrau en Comunicació Alimentària.
Coordinadora de continguts d'Etselquemenges.