Ara, a simple vista, ja veig si un producte porta “massa afegits”. En Michael Pollan diu a El detective en el supermercado que “no compris res que porti més de cinc ingredients o que la teva àvia no reconeixeria”. Efectivament. A la meva àvia, si li dic que un producte del súper porta E-621 –o glutamat monosòdic, vaja– li semblarà que parlo xinès, i mai més ben dit: el glutamat monosòdic és el gran potenciador de sabor dels restaurants xinesos. D’aquí que, sovint, tot agafi el mateix regust. El glutamat també el trobem als plats precuinats, als productes per a dietes, als bastonets de cranc i és un additiu “neurotòxic que té la capacitat de destruir les neurones del cervell amb una gran rapidesa”. Ho explica Corinne Gouget, autora de Los additivos alimentarios, que Ediciones Obelisco ha tret en castellà, un petit gran llibre que reuneix els 1.520 additius que contenen els aliments que consumim: de l’E-200 a l’E-297 són tot conservants; de l’E-300 a l’E-337, antioxidants dels aliments. És una guia pràctica de consulta per anar traient l’entrellat a algunes paraules misterioses de les etiquetes dels aliments. No cal encaparrar-s’hi més del compte, perquè no menjaríem res, però val la pena tenir-ho en compte per intentar, cada vegada més, tornar a la racionalitat i deixar d’alimentar els nostres fills amb begudes, refrescos, sucs, llaminadures, xiclets i dolços. I, compte, perquè hi ha molts productes “sense gluten” al mercat que també porten una bona dosi d’additius. Sabem quants en consumim al llarg del dia? Impossible, oi?

P2090003

Etiqueta d’un pot de maionesa

Avui he repassat la nevera i hi he trobat una maionesa que deu ser de l’any de la Maria Castanya, i a sobre algun encara hi deu escurar el vidre. Ingredients: Oli de soja, aigua, clara d’ou, vinagre de vi blanc, sucre, sal, midó modificat de blat de moro, aroma, suc de llimona concentrat, antioxidant E-385, colorants (extracte de pebre vermell i betacarotè). Ja està. “Caram!”, diria la meva àvia, “però si la maionesa és ou, oli i sal, no?”. “Sí, iaia, però es fa malbé en dos dies i jo fa dos mesos que la tinc a la nevera”. Aquí és on rau la clau de volta. Podem menjar maionesa? Bé, sí, de tant en tant. Però si posem la comoditat i la rapidesa al davant de tot en la nostra alimentació, prioritzarem comprar-la feta per no haver-la d’elaborar i perquè ens aguanti dies i dies a la nevera.

Al llibre, Couget, divideix els additius amb els colors verd, taronja i vermell per indicar el grau de perillositat de consumir-los. Busco l’E-385 i és vermell! Diu que és un additiu particularment perillós que pot tenir molts efectes adversos; que hi ha estudis en projecte i que a Austràlia ja està prohibit. Es fa servir molt a la indústria alimentària en vinagretes, maioneses, verdures i marisc enllaunat i congelat.

Tot això ja m’ho puc imaginar. De sobre, començo a veure ingredients pretesament saludables dels quals hem parlat sovint. L’E-406, l’agar agar que tant busco en les melmelades com a gelificant i per no haver de posar sucre perquè espesi. Amb un xorret de concentrat de poma i l’agar, ho tinc! Bé, doncs el posa taronja; és a dir, “precaució”. Diu que és inofensiu i que no és tòxic. Uf, encara bo. Però es desaconsella consumir-ne en grans quantitats ja que pot provocar diarrees, certes al·lèrgies i una inhibició de l’absorció d’alguns minerals. D’acord, consum moderat. Així que ràpidament busco “pectina”, que és l’altre gran substitut a les melmelades i que ajuda a endolcir. Verd! Visca! És un additiu, sí, però prové de les pomes, remolatxes dolces o de la pell de taronja i no hi ha contraindicació. En canvi, la gelatina, E-441, vermell. I una altra mitja alegria: la goma de xantè, espessant i gelificant sintètic, apareix en taronja, tot i que a la descripció alerta que podria provenir de blat de moro transgènic.

Ara bé, entre tots els vermells que van acompanyats de la paraula “Evítese”, només n’hi ha un que diu “Evítese a toda costa”: és l’E-951, el conegut aspartam, del qual s’ha parlat tant i tant i al qual Couget dedica un capítol sencer. Repassant els additius, he recordat una sèrie de documentals que TV3 també ha emès i que trobareu a Youtube en què un aventurer culinari anomenat Stefan Gates feia experiments amb el seu propi cos i greix per aprofundir en el món misteriós dels codis E.

Sovint, l’equip d’Etselquemenges ens plantegem si seria interessant crear una secció per parlar dels noms misteriosos dels ingredients dels productes, entre altres coses perquè sovint no s’hi posen totes les E que contenen o es creen eufemismes, ja que els fabricants són conscients que posar noms gaire explícits pot fer tirar enrere els consumidors. Per exemple, l’E-507 és l’àcid clorhídric, o l’E-173, l’alumini. Encara hi ha algun desodorant que posa “alumini”, però molts ja posen E-173 perquè ens ho empassem i el comprem. Per no parlar dels greixos trans que etiqueten com a olis hidrogenats.

Us animo a posar comentaris i fotografies de productes a la part inferior de l’article i a parar més atenció a partir d’ara a llegir la llista d’ingredients del que mengem.

Núria Coll
Núria Coll

Directora d’etselquemenges