esmorzarPer tant, hem de triar molt bé què mengem per esmorzar. I la veritat és que tenim moltes opcions: pa, fruita, cereals, torrades, melmelada, embotit, etc. Sigui com sigui, la majoria de persones podem menjar una gran varietat d’aliments, cosa que ens permet fer esmorzars ben variats.

No obstant això, hi ha un petit percentatge de persones (tot i que cada cop més és elevat) a qui determinats aliments els provoquen reaccions adverses. Aquestes reaccions poden ser causades per una al·lèrgia o a una intolerància alimentària, com per exemple a la lactosa o al gluten. D’aquí ve la importància de tenir cura d’un bon esmorzar.

Hem de tenir en compte que un 2 % de la població adulta pateix alguna al·lèrgia alimentària, segons l’EUFIC (European Food Information Council). En la població infantil aquesta xifra és superior: entre un 3 i un 7 %.

Però, quina és la diferència entre al·lèrgia i intolerància alimentària?

Una al·lèrgia alimentària és una forma específica d’intolerància a un aliment, o a un dels seus components, que activa el sistema immunitari. Un al·lergen provoca un seguit de reaccions en cadena al sistema immunitari, entre les quals hi ha la producció d’anticossos, que provoquen una segregació de substàncies químiques, com la histamina, que pot produir símptomes tan variats com picor, mucositat, tos… En resum, una al·lèrgia és una resposta immune exagerada de l’organisme quan entra en contacte amb un al·lergen alimentari.

El Comitè Científic de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària reconeix com a al·lèrgens més freqüents: la llet, els ous, els crustacis, fruits de closca, el peix, el blat i altres cereals, etc.

A diferència de l’al·lèrgia, la intolerància alimentària afecta el metabolisme, però no el sistema immunitari del cos i implica la incapacitat de consumir certs aliments sense patir efectes adversos sobre la salut. Pot tenir símptomes similars als d’una al·lèrgia. La intolerància alimentària es dóna quan el cos no pot digerir correctament un aliment o un dels seus components.

Les intoleràncies més comunes són a la lactosa i al gluten, i són precisament les que més afecten l’hora de l’esmorzar. Així doncs, un bon esmorzar, el de la dieta mediterrània, contempla: lactis, pa, galetes, cereals i fruita fresca (sencera, trossejada, en suc…).

La malaltia celíaca és la reacció a la ingesta del gluten, una proteïna present al blat, ordi, civada, espelta, kamut… La ingesta d’aliments amb gluten provoca, a les persones intolerants, una lesió a les vellositats del budell prim que afecta la seva capacitat d’absorbir els nutrients presents als aliments (proteïnes, carbohidrats, vitamines, greixos, etc.). Quan s’elimina el gluten de la dieta, l’intestí es regenera gradualment i desapareixen els símptomes.

La intolerància al gluten o celiaquia afecta 1 de cada 100 persones al món, i és considerada la malaltia crònica intestinal més freqüent a Occident. Es pot presentar en persones de qualsevol edat i és més comú entre les persones de raça blanca.

Patir una intolerància alimentària comporta haver de renunciar a certs aliments, però aquí no s’acaba el món; actualment hi ha moltes i variades opcions que no inclouen ni gluten ni lactosa

Com ja hem comentat, el gluten està present en molts aliments que prenem per esmorzar, així doncs, en cas d’intolerància al gluten, haurem d’eliminar-lo de la dieta i optar per altres opcions.

El mateix passa amb la lactosa, l’altre component susceptible de provocar una intolerància alimentària. Aquesta es produeix quan els nivells de lactAsa no són suficients per digerir la quantitat de lactOsa que hem pres.

La lactOsa és el sucre principal de la llet i està formada per la unió d’una molècula de galactosa i una de glucosa. La lactosa no és digerible al tub digestiu, motiu pel qual cal trencar-la separant la glucosa de la galactosa per permetre’n l’absorció. Per dur a terme aquesta funció, l’organisme disposa d’un enzim específic denominat lactAsa, que es produeix al budell prim.

La intolerància a la lactosa es produeix quan els nivells de lactAsa no són suficients i aquesta arriba al còlon de forma íntegra, és a dir, sense trencar-ne les molècules, fet que produeix reaccions com gasos i àcids.

Així doncs, patir una intolerància alimentària comporta haver de renunciar a certs aliments, però aquí no s’acaba el món; actualment hi ha moltes i variades opcions que no inclouen ni gluten ni lactosa. La indústria s’ha espavilat per satisfer un sector de la població, cada cop més nombrós, i oferir-li productes adaptats a les seves necessitats.

Així trobem, per exemple, una gran varietat de begudes vegetals, sense lactosa i moltes sense gluten, en contra de la falsa creença que el calci només es troba a la llet.

Fonts:

  • EUFIC – European Food Information Council
  • GENCAT.ES – Agència Catalana de Seguretat Alimentària.