Durant aquests dos últims segles, la humanitat ha experimentat evolucions sense precedents en el seu mode de vida en general i en la seva alimentació en particular, amb repercussions molt importants sobre l’ecosistema intestinal, un dels centres vitals per al nostre equilibri i salut. L’ecosistema intestinal s’allotja una flora beneficiosa formada per bacteris que, des del part fins a l’edat adulta, tenen papers fisiològics importants en la digestió, el manteniment de la immunitat i el control de desordres inflamatoris. El 70% del sistema immunitari s’allotja a l’intestí.
Els bacteris de la flora intestinal s’encarreguen de neutralitzar la implantació i la multiplicació de bacteris potencialment patògens formant una barrera física i química, ja que produeixen substàncies importants per als mecanismes de defensa immunitària. El desequilibri d’aquesta flora debilita el sistema immunitari i afavoreix l’aparició d’intoleràncies alimentàries, com la del gluten, al·lèrgies cutànies, respiratòries i alimentàries, malalties inflamatòries cròniques…
Aquests microorganismes vius que contribueixen a equilibrar la flora bacteriana i que potencien el sistema immunitari són els anomenats probiòtics. Es poden rebre directament d’aliments o de suplements.
Els prebiòtics són glúcids utilitzats com a substrat de creixement per als probiòtics. Són generalment les fibres solubles de molts aliments i també es poden consumir com a suplements dietètics, com inulina i fructooligosacàrids (FOS), que han demostrat que són molt beneficiosos per al bon estat de la flora bacteriana
Un dels factors més importants que afavoreix el desequilibri de la flora són els mals hàbits alimentaris en els adults, i la introducció d’aliments abans d’hora en els nadons. En els nadons hi ha diferències netes en la composició de la flora intestinal segons l’alimentació que segueixin. La llet materna, a diferència de les llets maternitzades, contribueix a implantar una diversitat bacteriana amb un efecte protector molt interessant.
Hem de recordar que l’ecosistema intestinal en un debut celíac es troba molt alterat, amb lesions a la mucosa intestinal, inflamació i desequilibri de la flora intestinal. Quan el pacient comença a rebre el tractament –la dieta sense gluten–, s’engeguen els mecanismes per regenerar la mucosa intestinal, es normalitza la resposta immunitària i els símptomes comencen a atenuar-se gradualment…, però no n’hi ha prou de menjar aliments amb el símbol “Sense gluten”, sinó que hem de potenciar els aliments que enforteixen els sistemes digestius debilitats i que ens ajuden a recuperar les lesions intestinals.
Aliments que ens ajuden a recuperar les lesions intestinals
Fonts alimentàries de prebiòtics sense gluten: llegums, pastanaga, bròquil, carxofa, ceba, poma, pera, cítrics, fruita seca, algues, llavors de lli, kuzu, farina de garrofa, prunes umeboshi…
Fonts alimentàries de probiòtics sense gluten: fermentats no pasteuritzats, com el hatcho miso, el genmai miso, els envinagrats, la xucrut, alguns iogurts, quefir…
Aliments rics en omega 3, com el peix blau petit o les llavors de lli.
Aliments rics en vitamina A: es troba com a provitamina A (els carotens) en verdures de color verd (bròquil, bledes, espinacs, julivert), en verdures de color ataronjat (pastanagues, carbassa), en algunes fruites (préssecs , melons, albercocs, cireres) i en les algues nori.
Alguns aliments que ens ajuden a enfortir el sistema digestiu
Grans molt cuits que tonifiquen el sistema digestiu, com el mill, la quinoa o l’arròs, que ens permeten elaborar cremes de cereals delicioses.
Cremes de verdures, com la de carbassa.
Sense oblidar que hem d’evitar el sucre, les farines refinades, els dolços, la llet, els aliments freds, els greixos i els fregits.
Victòria Garcia Framis. Doctora en Biologia, Postgrau en Dietètica i Nutrició, Tècnic Superior en Dietètica i Nutrició en la línea ecològica
Directora del centre Nexe Salut.
Contacte: victoria@nexesalut.es
