Els minerals presents a l’organisme humà mantenen un equilibri delicat i dinàmic. El fet que a l’organisme n’hi faltin alguns afecta inevitablement la resta. Per això, per millorar l’absorció de calci s’ha de millorar també l’aprofitament per part de l’organisme d’altres minerals complementaris.

Any rere any, els científics es pregunten amb quines proporcions els minerals haurien d’estar presents en la nostra dieta. Per exemple, no fa molt es recomanava que la proporció de calci i magnesi fos de 2 a 1. Fa menys temps els investigadors apostaven per una proporció d’1 a 1 i actualment molts asseguren que hem de prendre el doble de magnesi que de calci.

Aquesta última postura quadra amb les proporcions pròpies d’una dieta basada en grans i altres vegetals. De fet, una dieta equilibrada basada en cereals integrals, llegums, verdures, peix, llavors —les de sèsam en especial— i algues proporciona tots els nutrients essencials per l’absorció del calci.

A Occident, la ingesta de calci s’associa al consum de productes lactis. En canvi, els nord-americans, el 25% de la dieta dels quals es basa en la ingesta de lactis, pateixen habitualment malalties relacionades amb la mala assimilació del calci en els ossos, com ara l’artritis i l’osteoporosis. I a Espanya passa una cosa semblant. Per absorbir adequadament el calci que prenem, hem de seguir una dieta rica en magnesi, bor (no massa, ja que un excés de bor n’inhibeix l’absorció) i vitamines A, C i D. Segons sembla, si ens manquen nutrients, el nostre organisme no pot absorbir el calci.

I al contrari, els aliments rics en fòsfor —carns, refrescos, lactis— estimulen la producció de l’hormona paratiroidal, que els roba calci als ossos i l’envia a la sang i els teixits. Molts tipus d’artritis es caracteritzen per l’excessiva presència de calci en els teixits tous i la falta de calci a l’esquelet. Una dieta rica en aliments complets integrals produeix efectes molt beneficiosos en aquests tipus d’osteartritis i en la majoria dels casos de deficiència de calci.

El magnesi

La relació entre el magnesi que ingerim i el nivell de calci dels nostres ossos s’estableix a través de la calcitonina, una hormona segregada per les tiroides que augmenta el nivell de calci en els ossos i que impedeix que sigui absorbit pels teixits tous. El magnesi estimula la producció de calcitonina i, per tant, contribueix a augmentar el nivell de calci en els ossos.

És convenient saber, a més, que el magnesi és imprescindible per la síntesis de col·lagen, la proteïna més abundant en els nostres teixits i que és fonamental per la salut de les artèries, el cabell, les ungles, la pell, etc.

Un altre efecte del magnesi és que relaxa els músculs (en canvi el calci els contrau). La millor alternativa al consum de tranquil·litzants, alcohol o, fins i tot, xocolata és, sens dubte, una dieta rica en magnesi, basada doncs en cereals integrals, llegums, verdures, algues, fruita seca i llavors.

 

Jorge Pérez Calvo

Especialista en medicina integrativa i dietoteràpia

www.medicinanaturalybiologica.com