Acupuncture needles on headEstà demostrat que com a mínim un 80 % de la salut no depèn directament de la genètica, sinó de factors mediambientals, com la dieta. Amb trenta anys podem tenir una edat biològica de seixanta anys pel que fa a reproducció, i viceversa. Lestrès sostingut  és el causant principal de problemes d’infertilitat. Els sistemes de reproducció assistida són una sortida i una esperança per a les parelles que no poden tenir fills. Conjuntament i paral·lelament a aquests tractaments, podem afegir-hi la medicina integrativa, una proposta que fa que la reproducció assistida tingui més èxit i que ajuda el pacient a prendre part activa del procés terapèutic. “En general, les pacients que acostumen a complementar els tractaments convencionals amb tècniques naturals són dones de quaranta anys amb reserva ovàrica baixa que ja han fet diversos cicles de reproducció assistida i estan esgotades, abatudes i que, a més dels problemes de salut ginecològica (del sistema reproductiu, miomes, ovaris poliquístics, endometriosi…), també tenen problemes de salut sistèmica (asma, hipotiroïdisme, problemes digestius…).” Aquest és el perfil més comú, ens comenta l’Esther Ibarrola, professional del centre naturISTHAR. Després hi ha moltes variants. Tant ella com l’Oliver Ernst, del mateix centre, amb el títol d’Expert en Medicina Reproductiva Aplicada a la Medicina Xinesa per la prestigiosa Associació Alemanya de Medicina Reproductiva (DGRM – Deutsche Gesellschaft für Reproduktionsmedizin), ofereixen un enfocament de salut natural i holístic que engloba i avalua els aspectes físics, emocionals i energètics que afecten el funcionament normal de l’organisme i especialment les funcions reproductives d’homes i dones.

La maca: un complement alimentós aliat de la funció sexual

Segurament heu sentit a parlar de la maca com a complement per a la fertilitat. Aquesta planta que creix a l’altiplà del Perú la feien servir els inques i els seus avantpassats a l’època precolombina. Era un suport a la fertilitat, a la funció sexual i un regulador dels cicles menstruals, així com també energitzant i reductor de l’estrès. Aquestes propietats beneficioses a l’hora de potenciar la fertilitat i funció sexual es deuen a la seva riquesa nutricional. Conté força aminoàcids (cal destacar l’arginina), ferro, iode i magnesi. La maca és un complement de fitoteràpia molt ric nutricionalment i amb efectes positius sobre la salut. Si bé hi ha pocs estudis científics que conclouen que té efectes terapèutics com a agent sexual favorable, el fet que els peruans l’hagin fet servir durant milers d’anys estableix una evidencia de seguretat força àmplia. En una revisió sistèmica es va observar un efecte significatiu de la maca sobre la disfunció sexual o el desig sexual en dones menopàusiques sanes o homes adults sans, respectivament. També es van observar efectes significatius en els pacients amb disfunció erèctil i que van prendre maca. Avui en dia la podem trobar en forma de complement alimentós, com la de la marca Solaray, o en forma de superaliment, com la de la casa Iswari.

Com sempre, recomanem l’assessorament nutricional d’un professional de la salut per tal d’assegurar una proposta individualitzada i cenyida a cada cas.

Així doncs, la pregunta és clara: Per què és bo acompanyar la reproducció assistida d’altres tècniques integratives?

“El que pretén la medicina integrativa és que, a més de superar la infertilitat, la persona estigui en condicions físiques i psíquiques òptimes”, ens comenta l’Esther, “i també vol ajudar a optimitzar els cicles de reproducció assistida i a minimitzar els riscos secundaris derivats de la teràpia d’hormones”. A Alemanya hi ha moltes clíniques que treballen la reproducció assistida amb medicina integrativa. És el cas d’un dels hospitals més prestigiosos, l’Hospital Universitari de Bonn, que té una càtedra d’endocrinologia i ginecologia reproductiva. Aquests centres tenen un equip d’acupuntors i de fitoterapeutes especialitzats en medicina xinesa que tracten tots els pacients que han de recórrer a la reproducció assistida. A més, han creat un grup d’especialistes europeus en medicina integrativa reproductiva, del qual l’Oliver Ernst forma part. Cada vegada es dóna més importància al fet que el pacient entengui la malaltia que té perquè pugui prendre part activa en el procés terapèutic, i que es responsabilitzi de la seva salut. Això incideix positivament en la salut física i psíquica i ajuda a reduir dràsticament les taxes d’abandonament per estrès i altres factors de risc, com per exemple desenvolupar un quadre depressiu. Molts estudis mostren que aquests tractaments milloren significativament les taxes d’implantació tant en cicles frescos com en cicles de crioconservació (embrions congelats) en dones de 35 a 39 anys. És el cas de l’estudi Paulus del 2002,  que va demostrar que les pacients que rebien acupuntura abans i després de la transferència milloraven les taxes d’implantació en un 50%.   L’Esther ens ho diu ben clar: “Els beneficis d’oferir medicina integrativa en un centre de reproducció assistida són molts. D’una banda, es redueix la taxa d’abandonament per estrèss’aguanten molt més i més bé els cicles acumulatius i hi ha més possibilitats d’aconseguir un embaràs”. “Podria explicar molts casos que han millorat combinant la reproducció assistida amb els nostres tractaments, però recordo particularment el d’una noia que tenia endometriosi de grau 4, el més greu. El diagnòstic mèdic deia que un ovari havia deixat de funcionar a causa de la malaltia i de les intervencions quirúrgiques, i que estava a punt de perdre l’altre. Era professora d’educació física i feia un any que estava de baixa pel dolor, que era molt intens; a més, tenia càndides de manera recurrent. Va venir al nostre centre desesperada perquè la volien tornar a operar, amb el risc de perdre definitivament tots dos ovaris. Va ser imprescindible recórrer a la dieta, la complementació, la fitoteràpia i l’acupuntura. Li van fer un tractament molt intensiu i el primer que va començar a notar era que tenia menys dolor. Finalment, van desestimar la intervenció. Va fer un cicle de reproducció assistida amb estimulació ovàrica i van funcionar tots dos ovaris! El resultat va ser un embaràs de bessons amb òvuls propis. També recordo el d’una dona de quaranta anys amb reserva ovàrica baixa que els metges van derivar a ovodonació; a més, feia un tractament antidepressiu. Al cap d’uns mesos de tractar-la amb medicina integrativa, va començar sentir-se més animada i els testos hormonals que serveixen per valorar la funció ovàrica van demostrar que s’estava restablint. Així doncs, va poder fer un altre cicle de reproducció assistida i va tenir una filla amb òvuls propis. El que vam aconseguir en aquests dos casos va ser restablir i regenerar les funcions ovàriques, que estaven suprimides del tot o gairebé.”

Els objectius de les teràpies naturals per a la infertilitat

Un dels objectius principals de les teràpies naturals en els tractaments per infertilitat és estimular la capacitat d’autoregulació i regeneració que té l’organisme. D’una banda, es tracta de tenir cura dels hàbits de vida amb una bona nutrició amb complements nutricionals i fitoteràpia; i, de l’altra, ajudar a recuperar l’equilibri energètic amb tècniques com l’acupuntura.

La dieta, la complementació nutricional i la fitoteràpia, una eina imprescindible

Quan pregunto a l’Esther quin pes té la dieta en els centres de reproducció assistida, em contesta que cap. La nutrició té un lloc molt marginal en aquest tipus de tractaments. Fins i tot em comenta que, aquest any, van participar com a ponents en un congrés mèdic a Itàlia sobre endometriosi, que afecta molt la fertilitat, i van veure que la dieta era dels últims punts que es tocaven. “Evidentment, si una dona té diabetis gestacional, ràpidament li proposen una dieta, però en canvi això no es té gens en compte quan hi ha problemes de fertilitat”, comenta l’Esther. “Tot i això, a poc a poc, la nutrició concebuda en el vesant occidental des del punt de vista bioquímic pren cada vegada més força”. La veritat és que molts centres de reproducció assistida ja donen, de manera rutinària, complements nutricionals generals com ara antioxidants, àcid fòlic, L-carnitina i omega-3. En canvi, la nutrició especialitzada en dietètica orientada a la reproducció és gairebé inexistent en clíniques, congressos i fòrums europeus. De totes maneres, l’Esther i l’Olivier sempre han fet dietes personalitzades per als pacients, i han treballat intensament des d’aquest enfocament, que anomenen dietètica energètica. En el cas de la fitoteràpia, ho fan amb plantes adaptògenes i tòniques que ajuden a eliminar toxines i a potenciar l’energia, ja que aporten fitonutrients de gran interès –com els fitoestrògens de la soja, els bioflavonoides cítrics, els salvestrols de la fruita vermella i molts més, que ens ajuden a regular processos que manifesten, per exemple, fogots, sagnats menstruals irregulars, dolors amb la regla, mobilitat baixa dels espermatozous… En general, la limitació més gran a l’hora d’aplicar una dieta i una complementació nutricional és que els complements no són medicaments, ni tampoc substitueixen una dieta equilibrada. Una altra realitat és que molts pacients es pensen que, amb una dieta equilibrada, ja n’hi ha prou, però no és veritat. “Si una pacient té un dèficit sever de vitamina D, no en tindrà prou menjant més ou fresc  i prenent el sol; necessitarà un complement ric en aquesta vitamina. La complementació és necessària per corregir dèficits de certs nutrients. Un cop superades aquestes resistències, podem educar i aportar a la dieta aliments i nutrients que l’enriqueixin i l’ordenin, i també eliminar o reduir els aliments o hàbits poc beneficiosos o perjudicials (cafè, alcohol, menjar ràpid…).” L’Esther i l’Oliver sempre demanen als pacients que vinguin amb un diagnòstic mèdic, informes i analítiques. Si no en tenen, els deriven perquè els en facin, ja que treballen de manera integrativa. Un cop tenen totes les dades, valoren l’estat de la salut amb les eines de la medicina xinesa: prenen el pols, fan una lectura de la llengua, palpen l’abdomen. Després prescriuen la complementació, la fitoteràpia –amb plantes occidentals i xineses– i la dieta individualitzada. No treballen segons un protocol ni donen cap tractament concret: cada cas és diferent i pot variar moltíssim. Per exemple, se sap que el ferro i el zinc són molt importants, però sempre intenten veure quins nutrients necessita particularment cada organisme. “Trobem força persones amb molts problemes digestius, a més dels ginecològics; en aquests casos acostumem a plantejar una dieta hipoal·lergògena amb un consum restringit d’aliments que contenen gluten, lactis, dolços i, en alguns casos, fruita seca, però no sistemàticament, sempre segons cada cas… Eliminar per eliminar no. Al contrari. Creiem que la millor dieta és la variada, i no som tan bel·ligerants amb els greixos saturats, que tan mala fama han agafat els últims anys. Per exemple, recomanem menjar fetge de bona qualitat. És una llàstima que, per culpa dels escàndols alimentaris, ja no es mengi fetge, perquè és un aliment molt ric en ferro. Antigament, les dones de les tribus, quan gestaven, en menjaven perquè era un aliment molt nutritiu. També apostem per l’ou fresc de bona qualitat, que és molt ric en vitamina D. Creiem en les dietes variades; i fem restriccions alimentàries de manera puntual. Els aliments rics en greixos saturats, en petites quantitats, aporten beneficis. També recomanem menjar fruita seca i llavors oleaginoses pels greixos insaturats que contenen.” “També hi ha molts pacients que fan dietes veganes o vegetarianes molt descompensades i que, per exemple, necessiten més proteïnes, àcids grassos omega-3, ferro i vitamina B12.”

Ou al vapor en fulla de col. Foto Pau Esculies

Ou al vapor en fulla de col. Foto Pau Esculies

Prioritzar sempre els aliments frescos

“Com a norma general, no volem angoixar els pacients amb la dieta perquè sabem que es troben en un moment molt delicat de la vida i que ja tenen prou despeses econòmiques i preocupacions. Tot i això, sempre prioritzem que consumeixin aliments frescos de màxima qualitat i acabats de cuinar. Això sí, els diem que evitin els congelats, perquè, tot i que conserven la mateixa estructura bioquímica, no tenen les mateixes característiques energètiques que un aliment fresc.”

Jordina Casademunt

Jordina Casademunt

Nutricionista i especialista en comunicació en salut