No hi ha un estàndard únic, perquè la normalitat és molt àmplia”, afirmen les pediatres Carmen Monzón, Gemma Baulies i Amalia Arce.

ARANJAQuan les criatures comencen a menjar sòlid, i, per tant, incorporen a la dieta la fruita, la verdura, les proteïnes animals i d’altres, la consistència i el color de les femtes varien. Tot i així, “els punts correctes serien que tingués forma de xurret, i que no fos ni gaire dura ni gaire seca”, continuen explicant.

Una caca que no és bona seria la desfeta, la que desprèn una pudor intensa, la que té forma de boletes com la de les cabres (que indica restrenyiment), la que conté moc o la que té trossos sencers del que s’ha menjat. “Per millorar-la, l‘alimentació hauria de ser rica en fruita i verdura, perquè, a més de les vitamines que aporten, tenen fibra, que ajudarà tant a la freqüència com a la consistència correctes”.

De fet, la importància d’una femta adequada és que permet comprovar si la criatura està absorbint els nutrients del que menja. “Un cop al dia, com a mínim, està bé, però també és estàndard que en facin tres vegades al dia”, sosté Monzón. I encara n’hi ha que en fan un dia sí i un dia no.

Una altra història és la femta dels lactants, que és constant, i que pot fer acte de presència fins i tot després de cada presa. “Són caques líquides i molt groguenques”, indiquen les pediatres.

Una altra de molt diferent és la primera de totes, l’anomenat meconi, que fa el nadó acabat de néixer. “És fosca, mocosa i conté les cèl·lules intestinals; per això és important que la facin el primer dia”, diu la pediatra Gemma Baulies.

Baulies afegeix que la femta tampoc no ha de ser extremadament dura, “perquè els pot acabar fent mal, i podria aparèixer una fissura”. És llavors quan s’entra de cop en un cercle tancat: l’infant no en vol fer perquè recorda que li fa mal.

Per la seva banda, el psiconeuroimmunòleg Xevi Verdaguer assegura que la femta infantil (quan ja mengen sòlid) comparteix patrons amb l’adulta. “Ha de ser un xurro de color marró clar, i s’ha d’enfonsar dins de la tassa, de manera que algunes vegades ni tan sols es veu perquè ja s’ha escolat avall”.

En canvi, que suri és un indicador que no hi ha una bona digestió perquè hi falta bilis, que s’encarrega de digerir els greixos, “però en els infants no és gens habitual que passi”, perquè la bilis té una relació molt estreta amb les hormones, i les criatures no en tenen fins als tretze o catorze anys. “La femta que sura acostuma a ser habitual en dones que tenen estrògens en excés a la sang, i que, al seu torn, en generen per l’estrès, per l’excés de cafè, entre d’altres”, continua explicant Verdaguer. Per explicar-ho de manera més gràfica, el psiconeuroimmunòleg compara la femta que sura amb l’oli que es posa en un got d’aigua.

La femta desfeta dels infants pot ser un senyal d’intolerància a alguns aliments  –“la de la lactosa és la més habitual”– o, senzillament, pot dir-nos que alguna menja no se’ls ha posat bé. “Quan no hi ha una bona absorció del que es menja, s’accelera el trànsit intestinal, perquè l’organisme vol fer fora la substància patògena”, conclou.

 

Trinitat Gilbert
Trinitat Gilbert

Periodista

  @trinigilbert   @trinigilbert