Cada vegada són més els amants de curses de muntanya que transcorren a milers de metres sobre el nivell del mar. Si la pràctica de qualsevol esport necessita una aclimatació corporal, la que ho fa a grans altituds encara en requereix més; i és que, a grans altures, el cos experimenta un estrès fisiològic addicional causat per la disminució de la pressió atmosfèrica, de la temperatura i de la humitat.
A una altura elevada, l’organisme d’un esportista es veu sotmès a una sèrie de canvis de temperatura i de pressió atmosfèrica que influeixen directament sobre les seves condicions físiques. Aquests canvis, a més de suposar un cert risc per a la salut, són una amenaça per al rendiment.
Combatre els radicals lliures
És sabut que, durant la pràctica esportiva, es formen gran quantitat de radicals lliures, substàncies oxidants responsables de l’envelliment cel·lular. És molt important lluitar-hi en contra, ja que l’acumulació constant pot acabar creant problemes de salut importants a curt, mitjà i llarg termini.
A més de tenir en compte aquest factor, l’esportista de grans altures també ha de considerar els canvis que es produeixen en el cos quan es puja sobre el nivell del mar:
1.El cos necessita adaptar-se a una disponibilitat d’oxigen més baixa.
2.L’estrès oxidatiu que provoca qualsevol esforç físic és més important.
Per aquests motius, cada vegada s’investiga més per trobar substàncies que puguin ajudar l’esportista de muntanya a adaptar-se als canvis climàtics i atmosfèrics de l’entorn, a mesura que ascendeix.
Efectes de l’altitud sobre el rendiment físic
A mesura que l’altitud augmenta, la pressió atmosfèrica disminueix. De fet, la pressió es redueix a la meitat quan arribem als 5.500 metres, i això ocasiona una menor disponibilitat d’oxigen, que pot afectar negativament el rendiment esportiu.
Una mala adaptació a aquests canvis pot produir el conegut “mal de muntanya”, que afecta el 30% de les persones que ascendeixen als 3.000 metres i que es manifesta amb mals de cap forts, vertígens, palpitacions i dificultats per respirar.
El procés d’aclimatació a l’altitud dura unes dues setmanes i es tradueix en una sèrie de canvis fisiològics que ajuden a millorar el rendiment aeròbic i, en conseqüència, a fer un ús més eficient de l’oxigen. D’altra banda, se sap que l’estrès oxidatiu al qual estan sotmeses les cèl·lules creix amb l’alçada, i per tant és necessari millorar la seva capacitat antioxidant per evitar el dany de la funció muscular.
Adaptacions alimentoses a grans altures
A mesura que augmenta l’altitud, també ho fa la taxa metabòlica basal o la despesa energètica diària, és a dir, allò que un cos necessita per seguir funcionant dia a dia. No obstant això, la sensació de gana disminueix i aquesta combinació pot reduir el rendiment de l’atleta. Per aquest motiu, apareixen una sèrie d’adaptacions a curt i mitjà termini que afecten les necessitats i la utilització dels nutrients.
Es recomana una dieta rica en carbohidrats, perquè són una font d’energia molt eficient i perquè s’ha demostrat que milloren l’oxigenació sanguínia en l’altitud. Per altra banda, s’aconsella incloure aliments rics en greixos –evidentment parlem dels que pertanyen al grup dels insaturats–, ja que són fonts energètiques importants i, a més, són agradables al paladar. Entre aquests últims trobem el formatge, el peix, la xocolata o la fruita seca.
Una manera d’assolir les necessitats energètiques de carbohidrats és a través dels líquids. Amb l’alçada, es recomana consumir de 3 a 5 litres de líquid diaris, que poden contenir entre un 6 i un 8% d’hidrats de carboni. S’ha de tenir en compte que el risc de deshidratació augmenta amb l’altitud, entre altres coses, per la disminució de la humitat.
La complementació en esportistes de muntanya
És evident que l’estrès oxidatiu augmenta amb l’altitud, i això fa créixer la producció de radicals lliures, que, si no són neutralitzats, poden arribar a danyar els teixits, especialment el muscular. La complementació en esportistes d’altura amb substàncies antioxidants ha estat objecte de molts estudis fins al moment; de fet, els experts associen un consum més alt de certes vitamines que tinguin capacitat antioxidant amb una prevenció de la disminució del rendiment físic.
