Funcions de les proteïnes
Estructural: formen part de les estructures corporals, i subministren el material necessari per al creixement i la reparació de teixits i d’òrgans del cos.
Reguladora: algunes proteïnes col·laboren en la regulació de l’activitat de determinades cèl·lules. aquesta funció reguladora de les proteïnes és tan important que al nostre cos tenim hormones de naturalesa proteïca; enzims de proteïnes que afavoreixen múltiples reaccions orgàniques i alguns neurotransmissors amb estructura d’aminioàcid o derivats.
Defensiva: formen part del sistema immunològic o defenses de l’organisme (anticossos, immunoglobulines).
Intervenen en processos de coagulació: impedeixen que, quan un vas sanguini es danya, perdem sang.
Transport de substàncies: transporten greixos (apoproteïnes), oxigen (hemoglobina); també faciliten l’entrada a les cèl·lules (transportadores de membrana) de substàncies com la glucosa, aminoàcids, etc.
Energètica: quan l’aportació d’hidrats de carboni i greixos resulta insuficient per cobrir les necessitats energètiques, els aminoàcids de les proteïnes s’utilitzen com a combustible energètic (1 gram de proteïna subministra 4 Kcal).
L’esportista de resistència, com el corredor, el nedador o el ciclista, sol centrar l’atenció en el consum d’hidrats de carboni, que és el que li permet aguantar durant les llargues jornades d’entrenaments i competicions. Sovint, però, aquests esportistes desatenen el consum de proteïnes, clau també en el rendiment. Avui veurem que en l’esport de resistència també hi ha més necessitat de proteïnes i que un consum adequat tindrà implicacions en el desenvolupament de la pràctica esportiva.
Les proteïnes són macromolècules formades per la unió de centenars o milers d’aminoàcids.
Els aminoàcids es divideixen en aminoàcids essencials i no essencials. Els essencials són els que no elabora l’organisme i que s’han d’incorporar mitjançant la dieta; els no essencials són els que sintetitza el metabolisme.
- Els aminoàcids són fonamentals per al bon funcionament de l’organisme. Per a una persona adulta, els aminoàcids essencials són vuit, mentre que durant el creixement en calen dos més.
- Aminoàcids essencials: fenilalanina, leucina, isoleucina, lisina, metionina, treonina, triptòfan i valina. Durant la infància i l’adolescència: arginina i histidina.
Aminoàcids no essencials: alanina, cisteïna, cistina, glicina, hidroxiprolina, prolina, serina, tirosina, àcid aspàrtic, i glutàmic.
El consum d’aquestes proteïnes és fonamental per al bon funcionament de multitud de funcions del cos. Si el consum de proteïnes és insuficient, o si les que consumim són de baixa qualitat, el cos tendirà a menjar-se les proteïnes pròpies i, per tant, disminuirà la massa muscular, cosa que comportarà una disminució de la força i de la resistència; dues qualitats imprescindibles en l’esport.
Les proteïnes que ingerim són descompostes durant la digestió. Els aminoàcids que se’n deriven travessen la barrera intestinal i són distribuïts –a través del corrent sanguini– per tot l’organisme cap a les cèl·lules. És aquí on són consumits durant la fabricació i síntesi de proteïnes estructurals, enzims, hormones i neurotransmissors, tots necessaris i imprescindibles per a la vida.
