Des de “L’origen” volem fer d’altaveu de la pagesia que treballa de sol a sol per portar-vos a casa aliments plens de vitalitat i energia.
Comencem el viatge per l’Alt Camp i el Penedès, on trobem els amics que preparen els calçots per a la temporada que ve, Ecocalçots i Hortànic. Aquest cultiu a final de primavera i principi d’estiu descansa per poder agafar força i reprendre el cicle cap a principi de juliol, quan es planten les primeres cebes.
L’Adrià d’Ecocalçots ens explica que ell planta la “ceba blanca tardana de Lleida”, molt suau i tendra, que és la que, quan arriba el fred i amb la feina corresponent, es converteix en calçot. “Preparem la terra amb forma de cavallons i a la part profunda del solc posem la ceba més o menys a un pam de terra”. L’Adrià, aquesta temporada, s’ha ajuntat amb una altra pagesa d’Aiguamúrcia, la Montse, amb qui compartirà el treball a la terra i també la venda de producte. Pel que fa als camps, aquest any Ecocalçots prepara el cultiu de la nyora, que fa una planta semblant a la d’una pebrotera i es col·loca a la terra en files, una darrere de l’altra a una distància d’uns trenta-cinc centímetres. El destí final de les nyores serà elaborar la famosa salbitxada, la salsa que, a les terres del sud, acompanya els calçots.
Des d’Hortànic també ens expliquen que estan preparant les primeres cebes que posaran a terra per a la temporada del calçot, producte estrella de la seva activitat. A banda, tenen al camp de Pacs les tomaqueres i les carabasseres, que ja se senten com a casa, ben arrelades i amb ganes que la calor comenci a madurar els seus fruits. La terra la tenen ben cuidada i nodrida amb l’ajut d’un biofertilitzant casolà a base de llet fresca de vaca, microorganismes i fems. “Això va de primera; és un adob orgànic que funciona molt i molt bé a les nostres terres”. Pel que fa a la fruita, ja han acabat les cireres i ara entren de ple a collir el préssec de vinya, que estarà llest cap a Sant Joan. Una delícia per al paladar i un gran regal de la natura, refrescant i molt saludable. La Sílvia també ens explica com està “l’hort-laboratori”, unes terres que conreen a Torrelles de Foix on creixen tot tipus de verdures, herbes i flors, com per exemple els enciams llengua de bou i el carxofet. Si el voleu visitar, només cal que us poseu en contacte amb Hortànic a través del seu web.
Dels calçots i la fruita, passem a veure com està la vinya biodinàmica al Celler Finca Parera, un llogaret de món que em té enamorada per la màgia que desprèn quan t’hi endinses. Cada vegada que m’hi acosto sento l’harmonia que emana la gestió biodinàmica aplicada als ceps. En Rubèn la coneix com el palmell de la seva mà i amb la barreja de coneixement científic, la intuïció pagesa i el cop de mà de l’Associació Terra Dinàmica, el resultat segur que serà espectacular. Ara mateix, a Finca Parera estan preocupats pels fongs que podrien atacar els cultius, sobretot pel míldiu (Plasmopara vitícola) i oïdi (Uncinula necator). Per fer-hi front, han seleccionat els brots de cada cep per assecar, amb la ventilació i la insolació, els punts que podrien ser focus d’humitat. Per altra banda, estan pendents de reforçar la lluita amb una aplicació de polisulfur de calci mineral i cua de cavall per protegir físicament la fulla i la flor que ja ha quallat. També segueixen amb la lluita de confusió sexual per al corc del raïm (Lobesia botrana). “Fem confondre el vol de la papallona adulta en edat de zel i, d’aquesta manera, l’insecte volador mascle es confon i no pot realitzar la còpula; d’aquesta manera no hi ha larva i així eliminem el futur corc que podria afectar el raïm”. Veiem que segueixen insistint a protegir el fruit contra fongs varis amb lluites ecològiques i sobretot amb molta previsió del que pugui passar.
Dels ceps ens desplacem a les oliveres, ametllers i cereals que a Belianes té cura en Magí. Al mes de juny, a la vall del Corb, estan al punt àlgid de recollida de cereal. “La collita no és tan bona com esperàvem a l’abril, ni tan dolenta com semblava al maig; amb això vull dir que ens va faltar una mica d’aigua a la primavera”. El cel sempre mana en els cultius de secà, i cal ser pacient davant els canvis atmosfèrics, ja que hi va haver uns quants dies de vent i de temperatures elevades que no els van afavorir. Pel que fa als ametllers, sembla que aquest any portaran bona collita en totes les varietats, tot i que encara cal alguna pluja per arribar a bon port! Finalment, els olivers ja han florit, i ha anat prou bé. Ara estan porgant; algunes flors cauen per diferents motius, i passat Sant Joan ja es començarà a preveure com quedarà la collita. “De manera natural, l’arbre que ha tingut moltes olives l’any anterior, el següent no en tindrà gaires, que és el que es preveu enguany”. En resum, conreus que fan el seu cicle natural a mercè de l’aigua, del vent i el sol, i amb la complicitat d’en Magí i la seva màgia, que permetrà que a final d’any tornem a tenir una altra temporada de molt bon oli ecològic de Juncà.
“Necessitem que tothom entengui la nostra feina i que, quan són a taula i mengen verdura, valorin el fet que hi ha tota una sèrie de gent que ho fa possible”
Del secà de la plana de Lleida marxem arran de mar cap al Maresme. A Argentona, la Marta i l’Andreu comencen a anar de bòlit amb la campanya d’estiu. “Just la setmana passada vam acabar d’enllestir la preparació del cultiu de la tomaquera, un dels més importants de la temporada d’estiu”. A La Nansa planten unes mil cent tomaqueres de quatre varietats diferents. N’hi trobareu tres d’antigues: rosa de l’etern, pometa i poma ple; i una d’híbrida: la ligúria, que és un cor de bou que es fa molt bé a les terres maresmenques. Pel que fa al maneig, per no haver de desherbar contínuament, posen paper a la base de les tomaqueres, i en comptes de canyes les lliguen amb pals i fil, per assegurar una bona ventilació. També fan pastanaga, i no es poden despistar gens perquè sinó se’ls escapa d’herba! I pel que fa als carbassons, la Marta ens explica que s’han de collir gairebé cada dia perquè sinó es fan monstruosos, com la mongeta tendra, que si no es vigila es grana en excés. A banda, també estan fent modificacions al reg per no tenir ensurts a mitja temporada si es queden sense aigua, ja que en depenen totalment. Posen dues bombes noves, una per extreure aigua de la bassa i una l’altra per poder pujar aigua del pou. “Necessitem que tothom entengui la nostra feina i que, quan són a taula i mengen verdura, valorin el fet que hi ha tota una sèrie de gent que ho fa possible. Que no són màquines expenedores de carbassons o tomàquets i que hem de fer un consum responsable i de proximitat perquè sinó d’aquí a quatre dies no quedaran pagesos”. La Marta reitera que cal que la gent que consumeix entengui la feina al camp. Penso que és l’única manera d’apreciar i valorar el producte local, ecològic i de temporada que experiències com la de La Nansa ens porten a taula. Quan compreu tomàquets, penseu que hi ha una infinitat de tasques associades al conreu que l’han fet possible. I que tota aquesta feina la fan persones com la Marta i l’Andreu, que es deixen la pell cada dia per alimentar-nos des de l’arrel.
De vora el mar tornem a l’interior per saber com estan els pollastres ecològics de la granja del Molí de Bonsfills. La Pilar ens explica que, a Vallmanya, les darreres pluges de primavera han fet créixer molt l’herba i els matolls, al mateix temps que ha començat l’estiu sobtadament amb una pujada forta de temperatura. Aquest temps fa que els pollastres surtin als patis; els encanta amagar-se entre els matolls i sota els arbres, i sempre busquen l’ombra per fugir del sol estiuenc. Quan fa tanta calor, cal obrir bé totes les finestres i trapes dels galliners perquè hi hagi una bona ventilació i els animals no pateixin. “Com més avança l’estiu, els pollastres trien per sortir ben d’hora al matí i als capvespres; són espavilats i no volen passar calor!”. A Vallmanya també estan pendents de què passa amb la guineu. Sembla que aquesta primavera passada ha estat especialment activa, i ha fet molts forats per entrar als tancats. Esperem a l’estiu estigui una mica més tranquil·la!
I des de la Catalunya interior ens desplacem a les comarques gironines per saber com evoluciona el projecte Eco’s, d’ous ecològics, que tot apunta que va creixent i consolidant objectius, segons ens explica l’Albert. “Nosaltres seguim endavant i sense parar. El projecte Eco’s té molt bona rebuda i ja tenim quatre granges recuperades i dues més per d’aquí a final d’any”. Quedo parada de la tasca social que estan fent amb la recuperació de granges i la feina que donen a persones que no veien cap futur. En tots els casos són explotacions agràries que ja havien plegat o que estaven a punt de fer-ho, i que, gràcies a començar a produir ous ecològics, han tingut la viabilitat econòmica que els mancava. Per exemple, a Mas Frigola (Forallac), en Salvi, pagès de tota la vida en perill de desaparició, ha recuperat l’alegria del camp veient com la seva feina té un sentit i un valor. A Can Cornellà (Riudellots de la Selva), trobem una petita masia familiar on les gallines estan donant feina a la mare de la família. O el cas de Mas Pradells (Meliana), on recuperen una nau de xais antiga amb un refugi en desús de l’època de la Guerra Civil, que avui en actiu dóna feina a un jove tècnic agrari. Així anirà creixent la família de granges d’ous ecològics que donen sentit a una activitat agrària tradicional, que compleix un objectiu social molt clar i que arriba directament al consumidor final. Per assegurar la viabilitat dels projectes s’han engrescat amb PlantemBio, una xarxa de pagesos locals que treballa amb uns calendaris programats i gestionats per fer créixer el teixit agroecològic i fomentar que cada vegada més famílies puguin viure del camp i tirin endavant. Motius per ser optimista!
Fins aquí el viatge que ens presenta aquest estiu. La calor ha arribat de cop a principi de juny i ha despertat els cultius perquè vagin donant fruits al llarg dels mesos de bonança. Els animals es refugien de la calor i cerquen espais per airejar-se i estar resguardats. I els ceps, ametllers i oliveres treballen per donar molt bon fruit quan sigui el moment. Amb tot, una feinada sense descans de les persones que treballen la terra i ens porten els aliments a taula. Des de “L’origen” els tornem a agrair la constància, paciència i esforç; sense aquesta gesta, nosaltres no podríem nodrir-nos amb aliments vius. Molts ànims, bona feina i molt bon estiu!
