Les cireres

Propietats nutricionals de la cirera

La cirera és una fruita que destaca perquè conté:

• Fructosa i fibra

Els hidrats de carboni de la cirera són un 12% de la seva composició; la majoria es tracta de fructosa, que és un sucre d’assimilació més lenta que la glucosa (totes les cèl·lules del cos poden utilitzar la glucosa directament), mentre que per aprofitar la fructosa primer el fetge ha de treballar i transformar-la en glicogen que finalment es transforma en glucosa.

Per altra banda, la fibra (present en un 2%) ajuda a regular el trànsit intestinal.

• Vitamines C i A

100 grams de cireres contenen un 12% de la quantitat diària recomanada de vitamina C, que és essencial per al bon funcionament de l’organisme, ja que intervé en moltes reaccions metabòliques.

També contenen provitamina A (en forma de betacarotè), que és necessària per al bon estat de la retina i la pell.

• Potassi i calci

El potassi és un mineral imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats. A més intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula.

El calci és el mineral més abundant del cos i té la funció principal d’ajudar a construir i a mantenir ossos i dents, alhora que intervé en els processos de coagulació sanguínia.

• Antioxidants

Contenen diversos antioxidants, com flavonoides (sobretot del grup dels antocians), polifenols i àcid elàgic. Totes aquestes substàncies contribueixen a prevenir l’activitat negativa dels radicals lliures que donen lloc a l’envelliment de l’organisme, i tenen un efecte antisèptic que ajuda a combatre infeccions.

Cireres de temporada perfectes per a la rebosteria.

Efectes sobre l'organisme de la cirera

Els nutrients continguts en les cireres tenen diversos efectes positius sobre l’organisme:

• Els antioxidants contribueixen a mantenir unes articulacions sanes i a millorar la circulació

Les cireres contenen un tipus d’antioxidants que els confereixen aquest color tan característic anomenats proantocianidines oligomèriques (OPC), que tenen una acció d’estabilització del col·lagen i l’elastina de les articulacions, venes i artèries i que contribueixen a mantenir-ne l’elasticitat i funcionalitat. Fins i tot hi ha estudis que apunten que podrien endarrerir l’aparició de l’arteriosclerosi.

• Les vitamines i antioxidants ens ajuden mantenir l’elasticitat de la pell

La vitamina C, el betacarotè, el licopè i les proantocianidines ajuden a mantenir les funcions protectores de la pell davant de les agressions externes, com el sol, la contaminació, la deshidratació, etc.

Les antocianines són antiinflamatòries: les cireres són molt riques en antocianines 1 i 2 –un tipus d’antioxidants–, que tenen una coneguda acció de bloqueig d’un tipus d’enzims denominats ciclooxigenases, que intervenen en l’aparició de la inflamació i el dolor.

• Malgrat tots aquests aspectes positius, les cireres també tenen un costat fosc

L’àcid oxàlic que contenen pot formar sals amb determinats minerals, com el calci, i formar oxalat càlcic, que pot generar cristal·litzacions a les articulacions i càlculs a la vesícula biliar i al ronyó.

• El pinyol de les cireres conté unes substàncies que es transformen en cianur (verí) quan es digereixen

Si no trenquem l’os, no hi ha cap problema, perquè eliminem per la femta el cianur, però hem d’anar amb compte amb els productes com ara els licors que utilitzen el pinyol picat com a potenciador del sabor.

Cal evitar els licors preparats de manera casolana i no controlada, perquè podrien arribar a tenir nivells tòxics.

Canvis vitals sobre l'organisme de la cirera

La naturalesa tèrmica de les cireres és, a diferència de la majoria de fruites, calorífica, segons el punt de vista de la medicina tradicional xinesa. Això implica un tipus d’energia intrínseca que contribueix a augmentar l’energia vital de l’organisme (el qi, segons aquesta medicina).

Té un efecte tonificant del pàncrees i la melsa, i per tant afavoreix la digestió enzimàtica. Aquesta part de la digestió és la que, mitjançant reaccions químiques, divideix els aliments en parts més petites assimilables per l’organisme.

Les aplicacions terapèutiques d’aquesta fruita segons la medicina tradicional xinesa

• La prevenció de l’emissió seminal involuntària
• El tractament de la gota
• El tractament de l’artritis
• El tractament del reumatisme

Part de l’acció de les cireres en les malalties reumàtiques és deguda a la capacitat que té d’eliminar l’excés d’àcids del cos.

Precisament per aquesta naturalesa tèrmica, les cireres són molt beneficioses per tractar les condicions de fred patològic: per exemple les persones fredoliques, amb fred a les mans, amb la llengua blanquinosa, amb tendència a tenir diarrees, etc.

Crema de cireres amb amaniment aromàtic oriental.

Consum i conservació de les cireres

En primer lloc cal tenir molt present que les cireres són una fruita local i de temporada: les primeres surten a l’abril i les darreres s’allarguen fins a final de juliol.

Recordem que consumir fruita i verdura de temporada té molts beneficis: per una banda, ens proporcionen molts més nutrients, ja que s’acaben de collir i, per tant, no han estat en càmeres frigorífiques o hi han estat molt poc. Els aliments acabats de collir es mantenen frescos (conserven vitamines, minerals, enzims, fibra i energia vital) i no han tingut temps d’oxidar-se.

Si les comprem i les conservem amb la cueta, evitarem que es dessagnin i que perdin el suc.

Cultiu ecològic, proper i de temporada

Els mesos de maig i juny són els de màxima esplendor d’aquesta fruita primaveral i estiuenca. A més, les fruites fresques conserven tot el gust i textura original i genuïna i proporcionen els nutrients que necessitem per a cada estació; pel que fa al preu, un producte de temporada no és tan car com un que no ho és.

Per altra banda, la localitat també és un factor important que cal tenir en compte. Tothom hauria de consumir aliments pròxims, segons comenta el doctor Pérez-Calvo. També convé aconseguir-les de cultiu ecològic, perquè no hauran estat tractades amb pesticides ni conservades amb laques, abrillantadors ni ceres.

A Catalunya trobem diferents varietats, entre les quals destaquen la cirera de la Ribera de l’Ebre, la cirera d’en Roca del Maresme i la cirera del Baix Llobregat.

Receptes amb cireres

Les cireres són una fruita que, per la seva naturalesa calorífica calenta i la temporada de l’any en què apareixen, val més consumir al natural i sense cuinar.

Et proposem un parell de receptes que et poden interessar. També les podem utilitzar de decoració en diferents postres fresques.

• Esqueixada amb fruita per Bernard Benbassat.
• Crema d'ametlles i plàtan amb cireres, nabius i menta per Adriana Ortemberg.
• Gaspatxet antioxidant de cireres per Consol Rodríguez.
• Crema de cireres amb amaniment aromàtic oriental per Cristina Arroyo.

Les cireres en síntesi

Les cireres són unes fruites deliciosament nutritives sobretot per l’acció beneficiosa dels seus antioxidants. Convé menjar-ne sempre de temporada i de cultius propers.