El calçot

Les principals propietats nutricionals del calçot

El calçot proporciona un aport energètic molt baix, només 35 kcal per 100 g. Es tracta d’un aliment molt ric en aigua i fibra, i amb unes quantitats mitjanes de vitamines i minerals.

• Vitamines

  • Vitamina C
    El calçot conté una quantitat moderada de vitamina C.
    El problema és que en el cas d’allargar les coccions més enllà dels 15–20 minuts o de fer-ho amb temperatures altes, la majoria d’aquesta vitamina desapareix.
  • Vitamina B9 o àcid fòlic
    Intervé en la producció de glòbuls vermells, en la formació del material genètic i en els anticossos del sistema immunitari. La vitamina B9 es troba principalment en les fulles verdes, que normalment són les que es descarten.

• Minerals

  • Potassi
    El calçot és ric en potassi i pobre en sodi, per tant, és bastant diürètic.
    El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal. Aquest fet el fa especialment interessant per a les persones esportistes.
  • Fòsfor
    Es tracta del segon mineral en quantitat al nostre cos i el trobem en totes les cèl·lules. El fósofor forma part dels compostos necessaris per transportar l’energia als músculs i teixits. Forma part del material genètic i de la membrana cel·lular. Té una funció essencial en el bon funcionament del sistema nerviós.

Els 4 principals beneficis per a la salut dels calçots

1. Antioxidants

El calçot té efectes antioxidants: pel seu contingut en flavonoides i polifenols, unes substàncies que contraresten l’efecte dels radicals lliures. Aquest efecte ha estat motiu d’un estudi específic per part de la UPC en què es demostra que tant la ceba com el calçot tenen continguts elevats en polifenols, cosa que contribueix a reduir l’efecte oxidatiu dels radicals lliures que donen lloc a l’envelliment cel·lular.

2. Antisèptics i detox

La seva riquesa en sulfurs (derivats del sofre) ens purifica, perquè elimina els metalls pesants i els paràsits, i ajuda a millorar el metabolisme de les proteïnes i els aminoàcids.

3. Antibiòtics naturals

També netegen les artèries i retarden el creixement de virus, fongs, bacteris i altres organismes patògens que proliferen quan la dieta no està ben equilibrada o ens veiem exposats a situacions difícils, com acostuma a passar durant l’hivern. És per aquesta raó els calçots es consideren antibiòtics naturals.

4. Milloren la circulació sanguínea

Els components del sofre dels calçots milloren la circulació sanguínia, fins al punt que es fan servir per millorar malalties com la hipertensió, l’arteriosclerosi, l’angina de pit i altres relacionades amb la mala circulació.

El calçot té un efecte dilatador de l’intestí i, per tant, convé no abusar-ne en una sola menjada. De fet, els grams per ració recomanats són aproximadament 250, que equivalen a 10–15 unitats. Si en mengem en excés o, sobretot, si els combinem amb molta salsa, ens resultaran molt difícils de pair i pot ser que tinguem malestar intestinal (flatulències, punxades, etc.).

El calçot segons la medicina tradicional xinesa

El calçot és una hortalissa de naturalesa tèbia, és a dir, el calçot escalfa el cos i, per tant, és molt útil durant l’hivern, i sobretot per contrarestar el malestar de les persones que tenen símptomes de fred (fredoliques, amb fred a les mans, amb la llengua blanquinosa, amb tendència a tenir diarrees, etc.) o quan estem refredats sense febre.

En medicina tradicional xinesa, els productes de la família de les cebes s’associen al fetge pel seu sabor lleugerament àcid i astringent. I es consideren especialment útils per descongestionar-lo, sempre que els coem amb poc o gens d’oli i no l’acompanyem d’aliments greixosos com carns, salses, etc.

Segons aquesta medicina els calçots també contribueixen a netejar el ronyó i són antisèptics.

Els calçots a la cuina

Els calçots, per a la seva degustació, s'acostumen a rostir a la graella amb foc viu de sarment i amanir-los amb salsa salvitxada. A Catalunya hi ha la tradició de la calçotada, en què el consum dels calçots es fa a l’aire lliure, s’acompanya de vi, carns a la brasa i en un ambient de celebració.

El calçot també es pot tractar a la cuina com ho faríem amb la ceba o el porro. Així el podem utilitzar de base per als saltats de verdures, el podem posar al sofregit de l’arròs, afegir-lo a una truita, etc.

Per el seu contingut alt en aigua, al calçot  li convenen coccions curtes i suaus que en potenciïn el sabor dolç i la textura tendra.

Calçots de cultiu ecològic, propers i de temporada

El cultiu del calçot està bastant estès a casa nostra, encara que la seva descoberta s’atribueix a un pagès de Valls de finals del segle XIX. Des d’aquesta regió de les terres tarragonines ha fet el salt a la resta de Catalunya, sempre que la temperatura sigui prou elevada perquè sigui possible la brotada dels calçots.

Alguns calçots estan protegits per la Indicació Geogràfica Protegida “calçot de valls”. Són els calçots obtinguts de la ceba varietat Blanca Gran Tardana de Lleida i es produeixen a les comarques de l’Alt i Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès.

Vichyssoise de calçots per Gina Estapé

6 receptes delicioses amb calçots

Mes enllà de la típica calçotada, us proposem 6 delicioses receptes per a gaudir dels calçots:

1. Vichyssois de calçots per Gina Estapé
2. Amanida de calçots amb bacallà esqueixat, escarola i magrana per Gina Estapé
3. Truita de calçots per Gina Estapé
4. Arrós de montanya amb calçots per Gine Estapé
5. Sofregit de fulles de calçots per Gina Estapé
6. Pate de calçots per Gina Estape

El que no s'ha d'oblidar dels calçots

Els calçots són un brot de ceba blanca replantada, rics en aigua i fibra, contenen vit. C, B9, potasi i fòsfor. Tenen efectes antioxidants, antisèptics, depuratius i antibiòtics, ens ajuden a descongestionar el fege i a netejar el ronyó.