Aquesta fruita tardorenca, dolça com cap, típica de casa nostra i amb una textura de polpa aquosa i pell fina –quasi transparent– amaga tresors nutritius en forma d’antioxidants poderosos que ens ajudaran a preparar-nos per afrontar els reptes de la vida en general i de l’hivern en concret!
El nom botànic del caqui, Diospyros kaki, ja té un significat que fa intuir el potencial celestial d’aquesta fruita: ‘foc’ (pyros), ‘diví’ (Dio) pel color rogenc de la pell i la gran dolçor quan és madura. Es creu que es va començar a cultivar fa dos mil anys a la Xina i que, d’allí, al segle XIII, es va estendre a Europa gràcies als viatges de Marco Polo.
En qualsevol cas, som al davant d’una fruita amb un potencial antioxidant enorme i amb efectes beneficiosos notables sobre l’organisme que descobrirem tot seguit.
Menjar un caqui madur és com obrir un pot de melmelada!
Les principals propietats nutricionals del caqui
El caqui és majoritàriament aigua (80%), hidrats de carboni en forma de sucres (15%), poca proteïna (menys de l’1%) i gens de greix.
-
Sucres
Tot i la proporció de sucres, té una mica més de calories que la mitjana de les fruites (66 kcal per 100 grams de caqui, enfront de 30 a 50 kcal per 100 grams de fruita); però, com que normalment en mengem pocs, això no fa que hi hagi un excés de calories a la dieta.
-
Molt ric en vitamina A i carotenoides (provitamina A)
100 grams de caqui aporten 240 micrograms de vitamina A, una tercera part del que cal cada dia (800 micrograms).
A més d’aquesta vitamina, també conté grans quantitats de carotenoides (1.420 micrograms), que són molt antioxidants i que el cos també pot transformar en vitamina A, essencial per al bon funcionament de la vista, per a la formació de determinades substàncies que formen part de la pell, els ossos, les mucoses i el sistema reproductiu.
Aquesta vitamina està especialment indicada per a dones embarassades, infants i persones amb medicació.
-
És una font important de vitamina C
El caqui és una fruita amb un contingut moderat d’aquesta vitamina (7 micrograms per 100 grams), però, tot i això, n’és una bona font. Intervé en la formació de col·lagen (important per a la pell i les articulacions), glòbuls vermells, ossos i dents; afavoreix l’absorció del ferro dels aliments amb què s’acompanya i prevé l’activitat negativa dels radicals lliures, que envelleixen l’organisme.
-
Alt en potassi i baix en sodi
El caqui conté quantitats significatives de potassi (171 mil·ligrams per 100 grams). Aquest mineral és important perquè intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de les cèl·lules. A més, és necessari per transmetre i generar l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal. Això el fa especialment interessant per evitar rampes.
Alhora, el caqui conté poc sodi (només 2 mil·ligrams per 100 grams) de manera que, juntament amb tota l’aigua que conté, té un efecte diürètic.
-
Ric en fibra
El 2,5% del pes del caqui és fibra, la gran majoria de la qual, fibra soluble –principalment pectina i mucílags–; així doncs, contribueix a millorar la flora digestiva (efecte prebiòtic) i evita la reabsorció intestinal del colesterol excretat pel fetge. Per tant, ens ajuda a regular els nivells d’aquest greix en sang.
Els 4 principals beneficis per a la salut del caqui
1. És una de les fruites amb més antioxidants
El caqui és tot un campió de la lluita contra l’oxidació!
Conté quantitats destacables de substàncies com la vitamina A, els betacarotens, compostos fenòlics i altres antioxidants (com la proantocianidina). Tot això li confereix una capacitat antioxidant superior a la d’altres fruites reconegudes, com ara la poma, el raïm o el tomàquet. Aquests antioxidants tenen un efecte potent a l’hora de contrarestar l’efecte dels radicals lliures, que són els responsables de l’envelliment cel·lular i de totes les conseqüències associades, com ara la pèrdua de visió, el càncer, problemes cardiovasculars, envelliment de la pell.
2. Efectes anticancerígens demostrats
Hi ha estudis que destaquen la importància que les dones prenguin habitualment caquis per prevenir el càncer de tiroides. Per altra banda, altres estudis destaquen que és antitumoral; no se sap ben bé per quin mecanisme, però apunten a un àcid que conté aquesta fruita i que destrueix (apoptosi) les cèl·lules tumorals en general i de la leucèmia en particular.
Finalment, també és important el paper protector dels principis antimutagènics que conté, especialment d’un tipus d’antioxidants, les fisetines, que són antiinflamatòries i anticarcinogèniques.
3. Presenta efecte antiviral poderós
Hi ha evidència científica que l’extracte de caqui poc madur, precisament per la concentració de tanins, té un efecte inhibidor molt fort davant de tot tipus de virus comuns (de la grip, de la gastroenteritis, etc.); fins i tot comparant-lo amb altres aliments que també tenen molts tanins –com ara el te verd o l’acàcia– el caqui és el guanyador indiscutible.
4. Té molts altres efectes beneficiosos per a l’organisme
Alguns estudis científics mostren els efectes favorables d’aquesta fruita gràcies a la combinació dels compostos actius (com ara aminoàcids, carotenoides, flavonoides, tanins i vitamina A). En concret, s’ha demostrat que el caqui és útil en casos de diabetis, colesterol, hipertensió, arteriosclerosi (obstrucció dels vasos sanguinis), dermatitis al·lèrgica i malalties inflamatòries al·lèrgiques.
Qui ha de vigilar al consumir caquis?
No és recomanable per a persones amb insuficiència renal: precisament perquè conté molt de potassi, les persones amb problemes de ronyó haurien d’evitar consumir-ne gaires.
Quin és la temporada ideal del caqui?
El caqui és una fruita ideal i perfecte per a la tardor, perquè ens permet substituir la funció antioxidant del tomàquet quan ja no n’és temporada.
Tradicionalment, els que són poc madurs s’han fet servir per combatre la diarrea i la inflamació intestinal, gràcies a l’astringència que li confereixen els tanins. En canvi, madur, té un contingut de fibra –especialment la soluble– que contribueix a millorar el trànsit intestinal.
Canvis vitals del caqui segons la medicina tradicional xinesa
L’autor Paul Pitchford, al seu llibre Sanando con alimentos integrales, diu que considera el caqui, des del punt de vista energètic, una fruita amb efecte molt refredador sobre l’organisme.
Elimina la calor dels pulmons, els humiteja i ajuda a eliminar flegmes, reconstrueix els fluids del cos, tonifica la melsa i el pàncrees, estova les membranes de les mucoses de l’aparell digestiu i és especialment indicat per alleujar les inflamacions gastrointestinals.
Els caquis a la cuina: trucs i concells
Hi ha varietats dolces i altres d’astringents, que s’han de collir ben madures perquè es puguin menjar o bé s’han de sotmetre a un tractament específic per fer-les madurar (es col·loquen en cambres amb una atmosfera controlada i rica en alcohol). D’aquesta manera s’elimina el sabor astringent, se’n facilita el transport i la manipulació (es pot pelar com la poma).
Des d’Etselquemenges, us recomanem que us informeu i que escolliu sempre fruita que ha madurat a l’arbre perquè té més propietats (el contingut en antioxidants augmenta amb la maduració al sol, per exemple).
Quan aneu a comprar caquis, us heu de fixar en el punt de maduració i triar els que tinguin la pell sencera, el calze complert i una mica de tija. Els millors caquis són els que, si hi exercim pressió, se’ns hi enfonsa el dit una mica i que tenen la polpa tova.
Trucs perquè els caquis madurin a casa
Si trobem caquis poc madurs, el consell per acabar-los de madurar a casa és col·locar-los en una bossa amb altres fruites: plàtans o pomes verdes, perquè, a mesura que van madurant, van desprenent etilè, que fa madurar el caqui. Un cop madur, l’hem de conservar a la nevera i consumir-lo aviat.
El caqui es menja amb cullereta o en forma de puré cru. Si tenim caquis molt madurs els podem batre junts i afegir unes gotes de llimona a la crema perquè es conservi i es preservi de la decoloració.
El caqui no es pot cuinar perquè perd algunes vitamines i antioxidants; val més menjar-lo sempre cru. Si la textura gelatinosa us és poc agradable, no patiu perquè a l’apartat Receptes bàsiques us fem unes propostes crudiveganes que us sorprendran (doughnut, mousse i natilles).
Caquis de cultiu ecològic, proper i de temporada
El caqui és una fruita molt delicada i fràgil, difícil de transportar. Per tant, compleix tots els requisits perquè la millor opció sigui el producte local i de temporada. A més, l’Estat espanyol és un dels productors principals de caquis europeus. Potser no n’éreu conscients, perquè la major part de la producció s’exporta al nord d’Europa, on tothom busca la “fruita del sol”.
Amb el caqui, us aconsellem que busqueu sempre l’opció ecològica, perquè és l’única manera d’estar segurs que no ha estat tractat amb agrotòxics ni amb fertilitzants sintètics.
Delicioses receptes amb caquis
Per a algunes persones, el caqui té una textura difícil; pot resultar massa gelatinós i per això que hem demanat als amics del blog de Kijimuna’s Kitchen que comparteixin les seves delicioses receptes crudiveganes, en què aconsegueixen resultats al·lucinants com aquests:
- Doughnut crus de caqui amb melmelada de prunes
- Mousse amb canyella de caqui, espinacs i garrofa
- Natilles de caqui
També podeu provar:
- Crema de tardor amb nata d’ametlles per Consol Rodríguez
Tot el que no has d'oblidar sobre el caqui
El caqui és una fruita amb un poder antioxidant alt que ens anirà molt bé a la tardor per preparar-nos per als reptes de l’hivern.