La nespraDe carn ferma, ataronjada, sucosa, compacta i amb un curiós sabor dolç i àcid alhora, la nespra és una fruita típica de la temporada de primavera i principis d’estiu. També és coneguda pel nom de micaco a Badalona i algunes poblacions del Maresme, i es creu que aquest nom tan exòtic es deu al seu origen japonès.

La nespra és el fruit de l’arbre anomenat nesprer del Japó (Eriobotrya japonica), que és originari de la Xina oriental, d’on es va estendre al Japó i a partir d’allí es va difondre a Europa cap al segle XVIII com a arbre ornamental. Durant el segle XIX se’n va començar a consumir els fruits a tota l’àrea mediterrània, on es va adaptar molt bé a les zones de cultiu dels cítrics, i va desplaçar el que fins llavors també s’havia anomenat nespra i que era el fruit d’una altra espècie d’arbre, el nesprer europeu (Mespilus germanica). En menys de cinquanta anys el nesprer del Japó s’ha conreat de manera intensiva, i ha substituït l’espècie europea perquè els fruits que té són més grans i sucosos. Així, la nespra europea ha desaparegut dels camps, del rebost i fins i tot de la memòria gustativa. Malgrat tot la nespra actual té unes propietats nutritives molt interessants que veurem tot seguit.

Propietats nutricionals

Com en totes les fruites, el component majoritari en pes de la nespra es l’aigua (86%) i a continuació els sucres fructosa i glucosa (12%), que ens aporten 47 kcal per cada 100 g de fruita.

El contingut en vitamines C i algunes del grup B és moderat, però en canvi destaca lleugerament en d’altres:

Provitamina A en forma de betacarotè: proporciona el color taronja característic de la nespra i és necessària per tenir una retina sana. Ajuda a formar i mantenir la pell, els cabells i les mucoses. És necessària per al creixement dels ossos i de les dents i per a la reproducció.

Vitamina B1 (tiamina): és necessària per al metabolisme dels hidrats de carboni. Actua com a coenzim per a la conversió dels hidrats de carboni en glucosa. És essencial per al funcionament del sistema nerviós.

En relació amb els minerals, la nespra ens aporta quantitats apreciables de:

Potassi: és un mineral imprescindible per a la transmissió i generació de l’impuls nerviós i l’activitat muscular normal, i evita les rampes a les extremitats. A més, intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de la cèl·lula.

Magnesi: es relaciona amb el funcionament de l’intestí, els nervis i els músculs i a més forma part dels ossos i de les dents, millora la immunitat i té un suau efecte laxant.

Efectes sobre l'organisme

Els efectes dels principis actius de la nespra sobre l’organisme són diversos:

Actua com a regulador intestinal: el contingut elevat que té de pectina, un tipus de fibra soluble, actua retenint aigua, cosa que fa augmentar el volum de l’estómac i que es formi un gel, que redueix la velocitat de buidatge i produeix una sensació de sacietat que pot ser molt útil en les persones que segueixen dietes d’aprimament. La nespra conté també tanins, que són unes substàncies astringents i antiinflamatòries. Els tanins assequen i desinflamen la mucosa intestinal, de manera que resulten molt útils en cas de diarrea.

Redueix l’acidesa gàstrica: la pectina també augmenta el pH (és a dir disminueix l’acidesa) quan l’àcid de l’estomac es barreja amb els aliments i la fibra de la mateixa fruita; per això el consum de nespres madures està indicat en cas de trastorns gastrointestinals com ara estómac delicat, gastritis i úlcera gastroduodenal. A la riquesa en pectina s’hi uneixen els àcids cítric, tartàric i màlic abundants en la polpa, que exerceixen sobre les mucoses una acció reguladora i tonificant.

Té efectes antioxidants: les varietats de nespres amb la polpa de color més pronunciat són una font gens insignificant de betacarotè, una substància amb poder antioxidant. Així que, per una banda, ens ajuden a preparar l’organisme, especialment la pell per a l’exposició al sol, i per l’altra, sembla que contribueixen a reduir el risc de malalties degeneratives, cardiovasculars o fins i tot determinats càncers.

És diürètic i desinflamatori de la bufeta: la nespra, amb un contingut elevat de potassi i àcids orgànics (cítric, tartàric i màlic), és un bon diürètic, augmenta la producció d’orina i facilita l’eliminació d’arena i sediments d’àcid úric als ronyons. Així, està especialment indicat en cas de patir de gota, excés d’àcid úric, càlculs d’àcid úric i hipertensió. L’àcid màlic ajuda a desinfectar les vies urinàries i la bufeta de l’orina, i per tant la nespra és beneficiosa per a les persones amb tendència a tenir cistitis.

Canvis vitals

Hi ha un tipus de xarop de nespra que s’utilitza en medicina xinesa per calmar el mal de coll. Aquest xarop també actua com a emulgent i expectorant i té efectes beneficiosos per a l’aparell digestiu i el sistema respiratori. De fet, algunes de les aplicacions que té són per tractar la gingivitis, l’estomatitis, la faringitis i en alguns casos la gastroenteritis, així com per eliminar les secrecions bronquials acumulades.

Aquesta aplicació medicinal ens permet deduir que el fruit fresc deu tenir les propietats del xarop menys concentrades, però tot i això els canvis vitals que ens pot produir incloure’l a la nostra dieta de primavera estiu ens resultaran molt beneficiosos i sobretot preventius davant dels problemes de congestió de l’aparell digestiu i dels bronquis.

Com es cuina

Alhora de triar-les, les nespres han de ser senceres, sense olors ni sabors estranys, no han de presentar zones gaire toves en fer-hi una pressió suau amb els dits. Aquesta fruita convé triar-la madura i amb la carn ferma i ben acolorida perquè verda resulta indigesta. Una vegada són madures s’han de consumir al més aviat possible.

Cultiu ecològic, proper i de temporada: la nespra és de les fruites que no es pot aconseguir fora de temporada perquè el cultiu no està tan intensificat com en el cas d’altres fruites. Tot i això, és important sempre comprar nespres que hagin sigut produïdes per pagesos de confiança que no hagin utilitzat productes químics per evitar les plagues. En alguns casos les nespres produïdes sense productes químics tenen taques negres a la pell, que no afecten la qualitat del fruit.

Receptes bàsiques

La millor manera de consumir les nespres és fresques i collides de fa poc; tot i això, si en tenim moltes (per exemple si en tenim un arbre al pati de casa), podem conservar-les fàcilment en forma de melmelada perquè el contingut de pectina de les nespres ens farà la funció d’espessidor natural.

Melmelada de nespra

  • 1 kg de nespres
  • ½ kg de sucre de canya de rapadura de comerç just
  • El suc d’una llimona
  1. Netegeu les nespres, traieu-ne la pell, talleu-les en quatre trossos i traieu-ne totes les llavors.
  2. Poseu a coure les nespres en un recipient alt i ruixeu-les amb el suc d’una llimona.
  3. Quan comencin a bullir, afegiu-hi el sucre fins que la melmelada s’espesseixi, deixeu que vagi bullint durant 20 o 30 minuts i afegiu-hi una mica d’aigua per evitar que es caramel·litzi el sucre.
  4. Serviu-la freda o conserveu-la en pots de melmelada.

Resum

La nespra és una fruita de temporada de primavera i principis d’estiu. És una font interessant de betacarotens, que tenen un efecte antioxidant i ens ajuden a preparar la pell per a l’estiu.

Montse Reus
Montse Reus

Dietista i Ambientòloga

  @montsevolutiva   @montsereusdietista