Quan pensem en la regalèssia, també anomenada pega dolça, és molt possible que ens vinguin al cap caramels, llaminadures de color negre o les famoses pastilles de la marca Juanola. Fins fa uns anys també era molt habitual el consum de l’arrel comprada a pes en mercats o botigues de llaminadures que els infants mossegaven i succionaven fins que quedava un pal esfilagarsat que s’havia d’anar tallant per poder continuar consumint.

La regalèssia és una espècie d’arbust, originari del Mediterrani i l’Àsia Menor, que ha estat a l’abast dels nostres mercats des de ben antic. Actualment, es conrea a tota la conca mediterrània i a la major part del món; a Catalunya, sobretot a la Plana Occidental i també a tot el litoral, des de Girona a Castelló de la Plana. Al País Valencià es troba a les àrees muntanyoses occidental i de migjorn, com també a l’extrem més meridional del territori.

Aquesta arrel meravellosa es cultiva principalment per aprofitar-ne les arrels, que contenen glicirrizina, un sucre amb molt de poder edulcorant (cinquanta vegades més que la sacarosa) que es fa servir en la indústria farmacèutica i alimentària com a aroma. A més, l’arrel de regalèssia és molt estimada en fitoteràpia perquè té propietats antiinflamatòries, expectorants, demulcents (protegeix les mucoses), ajuda a augmentar la tensió, és lleugerament laxant i adrenal. Altres parts útils de la planta són les fulles, que poden ser un bon substitut del te.

Propietats nutricionals

La regalèssia és una planta amb usos medicinals molt variats que es fa servir habitualment en fitoteràpia. L’arrel conté glicirrizina, una saponina sense poder hemolític que es compon d’una sal doble calcicoproteica.

  • Hidrats de carboni: glicirrizina, glucosa i glicirrízic.
  • Proteïna: aminoàcid asparagina.
  • Vitamines: vitamina C i tiamina.
  • Minerals: calci, crom, cobalt, fòsfor, magnesi, potassi, silici i sodi en petites quantitats.
  • Flavonoides: licoflavonol, licoricona, glicerol, glizarina, formononetina, isoliquiritigenina, glabrol, glabrona, betacarotens.

A més també conté tanins, saponines i àcids com el salicílic, màlic, betulínic i glicirrízic. També és molt rica en lignans, uns antioxidants que eviten que els àcids grassos de les llavors es tornin rancis i que, un cop dins l’organisme, contribueixen a neutralitzar els radicals lliures que causen l’oxidació i envelliment.

Efectes sobre l'organisme

  • Aparell respiratori: Es recomana per a afeccions de gola, tos i refredats gràcies a les propietats antiinflamatòries i demulcents suavitzants de les mucoses respiratòries. És un antitussigen molt eficaç en medicina natural per desinflamar les angines i en casos de faringitis. A més, té propietats bactericides i antiinflamatòries molt interessants en aquests casos.
  • Aparell digestiu: Té un efecte antiespasmòdic, antiinflamatori i antiàcid que ajuda a prevenir i tractar la pesadesa d’estómac, les indigestions i les flatulències alhora que contribueix a desinflamar la mucosa gàstrica. L’extracte de regalèssia disminueix les secrecions àcides i augmenta la secreció de mucus, que fa un efecte barrera antiúlceres. A més, és molt interessant per rebaixar els àcids estomacals en casos d’acidesa o llagues. També s’ha estudiat i verificat l’eficàcia que té per tractar l’Helicobacter pylori en medicina convencional.
  • Malalties infeccioses: La regalèssia té propietats per inhibir el creixement de certs bacteris; és antiviral i antimicrobiana. A més, té un efecte immunoestimulant que resulta molt útil per ajudar a augmentar les defenses en malalties infeccioses com la grip.
  • Tensió arterial: La glicirrizina de la regalèssia té efectes hipertensius. Ajuda a fer pujar lleugerament la tensió arterial; els efectes varien segons la sensibilitat de cada persona. No en preneu si teniu la pressió arterial alta i eviteu tractaments de llarga durada sense la supervisió d’un professional sanitari o persona entesa en fitoteràpia. Per evitar aquest efecte sobre la pressió i poder gaudir de la resta de beneficis podeu optar per regalèssia sense glicirrizina o desglicirrizinada (DGL).
  • Antidepressiva: Alguns estudis apunten els flavonoides de la regalèssia com a fitoestrògens únics que afecten el sistema serotoninèrgic i inhibeixen la recaptació de serotonina i, per tant, són beneficiosos per tractar la depressió lleu o moderada.
  • Ajuda en menopausa i SPM: També s’han estudiat els efectes semblants als estrògens que ajuden a reduir el nombre i la durada de la sensació de sufocació, com fa la teràpia hormonal en dones amb menopausa. Per aquest motiu, pot ser útil també per alleujar els símptomes de la síndrome premenstrual.
  • Alleuja el restrenyiment: La regalèssia té un efecte laxant natural que promou el peristaltisme.

Ús extern: Les aplicacions externes de la regalèssia són indicades sobretot per la seva capacitat d’inhibir el creixement de microorganismes, tant de virus com de bacteris i fongs. Entre d’altres, destaquem l’ús per a virus de l’herpes, fongs i infeccions vaginals.

Canvis vitals

Tot i els beneficis ja esmentats, cal que tinguem en consideració algunes qüestions a l’hora de consumir la regalèssia, ja que està contraindicada per a persones amb hipertensió. Encara que no tingueu hipertensió arterial, cal tenir en compte la sensibilitat individual de cada persona a la glicirrizina, que pot tenir efectes secundaris com retenció de líquids i hipertensió arterial si es pren regularment. Aquests efectes són per una pèrdua de potassi que pot conduir a l’anomenada hipocalcèmia o falta de potassi en sang. Les intoxicacions solen ser per prendre caramels de regalèssia per refrescar l’alè de manera habitual. La dosi tòxica depèn de les característiques de cada individu, però la Comissió Europea, en un estudi del 2004, recomanava que les dosis diàries de glicirrizina no superessin els 100 mg diaris.

Per altra banda, s’han trobat evidències de possible incidència en la davallada de testosterona i, per tant, en la inhibició del desig sexual masculí.

Tampoc és recomanable prendre’n sovint en casos de diabetis II, en malalts d’hepatitis i durant l’embaràs i lactància materna.

Per tal d’evitar els efectes secundaris sobre la pressió i poder gaudir de la resta de beneficis podeu prendre regalèssia sense glicirrizina o desglicirrizinada (DGL).

Com es cuina

Un cop collides, les arrels es renten, se’n eliminen les gemmes i les arrels petites i es tallen en trossos de 30-60 cm de longitud, que es classifiquen i s’agrupen en manats. La producció es pot vendre fresca o bé seca. En aquest cas, les arrels, un cop netes, s’assequen al sol i en una estufa entre 30- 35 ºC i es conserven en un lloc sec. Consumir directament l’arrel té l’avantatge que pot ser conservada molt de temps sense que les propietats beneficioses variïn.

A més de consumir l’arrel seca, es pot prendre en pols, processada a través d’hidrolats, en pastilles o en infusió.

Receptes bàsiques

A continuació, us proposem dues barreges d’herbes per fer una tisana per tractar les digestions lentes i també l’aparell respiratori; us recomanem comprar la barreja de plantes en un herbolari especialitzat:

  • Infusió per a digestions lentes:
    • Ingredients: Regalèssia, anís verd, milfulles, poliol blanc, farigola en la mateixa proporció.
    • Procediment: Bulliu 200 ml d’aigua, apagueu el foc i afegiu una cullerada de postres de la barreja de les cinc plantes per a cada tassa d’infusió. Deixeu infusionar 3 minuts, coleu i preneu després dels àpats.
    • Indicacions: Facilita la secreció de sucs digestius i protegeix l’estómac.
  • Infusió per a l’aparell respiratori, antisèptica, expectorant, antiinflamatòria, demulcent i antitussígena.
    • Ingredients: Eucaliptus, farigola, molsa d’Irlanda, rosella, regalèssia i anís verd en la mateixa proporció.
    • Procediment: Bulliu 200 ml d’aigua, apagueu el foc i afegiu la quantitat d’una cullerada de postres de la barreja de les plantes per cada tassa d’infusió. Deixeu infusionar 5 minuts i coleu. Preneu de 3 a 4 infusions al dia.
    • Indicacions: Refredat comú, grip i reforç de l’acció descongestiva pulmonar.

Resum

La regalèssia és una arrel molt interessant i d’ús habitual al nostre entorn. Té beneficis en cas d’afeccions de l’aparell digestiu, protegeix la mucosa de l’estómac, augmenta la pressió arterial i, a més, és molt apreciada organolèpticament per la seva dolçor. Ara bé, cal tenir en compte les contraindicacions que té: no es recomana abusar-ne ni prendre’n habitualment sense supervisió d’un professional.

 

Dúnia Mulet
Psicòloga sistèmica, health & nutritional coach, dietista i kinesiòloga integrativa.