El rebost

Inici / El rebost 9 de gener 2017 per Lluca Rullan

L’api-rave

Lletjot per fora, suau i dolç per dins. Així és l’api-rave, api-nap o arrel d'api, molt conegut per la seva denominació francesa: céléri. Es tracta d'una arrel bulbosa poc coneguda, però us sorprendrà la versatilitat que té a la cuina.

Api-rave

A diferència de l’api comú, del qual només s’aprofiten les penques i les fulles, l’api-rave es cultiva precisament per aprofitar l’arrel bulbosa. Té forma esfèrica de color marronós amb moltes arrels petites que es treuen per comercialitzar. Pot arribar a fer 10-20 cm i a pesar prop d’un quilo! També treu fulles, però més petites que les de l’api comú. La carn de l’api-rave, de color os, és dura i compacta amb sabor suau d’api, lleugerament dolça i amb regust de julivert. Si trobeu que pesa poc amb relació a la mida és que està passat, buit i és fibrós.

L’Apium graveolens var. Rapaceum, de la família de les apiàcies, és molt resistent al fred. Originari de la conca mediterrània i del nord d’Europa, actualment és molt cultivat, conegut i cuinat al centre i nord d’Europa.

Propietats nutricionals

L’api-rave és bàsicament aigua, amb només 42 kcal per 100 g. És un aliment força modest, pel que fa a propietats nutricionals, però les més destacades segons els requeriments diaris són les següents:

  • Vitamines: destaca en vitamina K, vitamina liposoluble que intervé en mecanismes de coagulació de la sang i en el metabolisme del calci. També conté vitamina C, antioxidant que regenera la vitamina E; millora la biodisponibilitat del ferro no hemo; prevé les malalties cardiovasculars; participa en la detoxificació hepàtica, i participa en funcions dels sistema nerviós i del sistema immunitari. Finalment, vitamina B6, que ajuda, entre d’altres, en la síntesi i catabolisme d’aminoàcids que intervenen en múltiples funcions; reaccions de detoxificació hepàtica i manteniment del sistema immune.
  • Minerals: fòsfor, que forma part d’ossos i dents i controla l’equilibri àcid-base de la sang; potassi, electròlit principal dels fluids intracel·lulars, i manganès, oligoelement activador d’enzims que intervenen en el metabolisme de greixos i carbohidrats.
  • Carbohidrats: només en té un 5%. Respecte dels altres macronutrients, és pobre en proteïnes i pràcticament no té greix.
  • Apigenina: flavona amb propietats anticancerígenes.

Efectes sobre l'organisme

L’api-rave, a priori, no té cap propietat nutricional gaire destacada, però els aliments són molt més que macronutrients i micronutrients. És la sinèrgia entre tots els components que tenen amb fitoquímics i olis essencials el que els fa únics i beneficiosos.

  • Ajuda a millorar la resistència òssia: la vitamina K millora l’absorció de calci i la prevenció de pèrdua òssia.
  • Regula la tensió arterial: l’aportació de potassi evita la hipertensió arterial.
  • Adequat en dietes d’aprimament i diabetis: ja que és baix en carbohidrats i es pot cuinar com a substitut de la patata o altres tubercles més rics en midons.
  • Depuratiu: la vitamina C i la vitamina B6 intervenen en la detoxificació hepàtica i el potassi evita la retenció de líquids.

Canvis vitals

En medicina popular es considera hipoglucemiant (ajuda a reduir els nivells de glucosa en sang). Un remei tradicional és: coure al bany maria 300 g d’api-nap ratllat i el suc de 6 llimones durant 2 hores. Quan es refredi es posa a la nevera i se’n pren cada matí una cullerada sopera mitja hora abans d’esmorzar. El preparat dura dos mesos. En diverses fórmules de fitoteràpia xinesa, també s’inclou l’api-rave per regular la diabetis tipus 2.

En la medicina ayurveda s’usa per combatre dolors d’artritis, malalties del fetge i molèsties de menstruació.

Com es cuina

L’api-nap és una arrel de tardor-hivern que es pot menjar crua o cuita. Se sol fer servir per donar sabor i aroma a sopes i estofats, però cada cop més s’està considerant com a protagonista principal en purés, cremes, guisats, al forn, etc.

Com que té una pell molt dura s’ha de pelar, i després hi ha diferents opcions de tall segons la recepta: ratllat, daus grans, juliana, daus petits, trossos grans.

No és gaire popular a casa nostra, però al centre i nord d’Europa està molt ben considerat i apareix en aperitius, amanides, guisats i gratinats al forn i guarnició de carn i peix. De fet, a França l’adoren i una de les receptes més conegudes és el céléri-rémoulade: una amanida d’api-rave ratllat amb salsa rémoulade (salsa maionesa amb mostassa, herbes aromàtiques, tàperes, cogombrets en vinagre i anxoves).

Receptes bàsiques

No us podeu imaginar la quantitat de receptes que podeu cuinar amb l’api-rave. Tot seguit us proposem alguns plats, però ben segur que aquesta llista us n’inspira molts altres:

  • Ratllat cru a l’amanida: un toc cruixent a les amanides d’hivern.
  • Crema d’api-rave: amb una mica de ceba és una crema suau i senzilla.
  • Crema d’api-rave, carbassa i moniato: crema nutritiva i digestiva.
  • Crema d’api-rave amb fonoll: aromàtica i depurativa.
  • Sopa juliana de verdures d’hivern: senzilla i gustosa amb porro, pastanaga, col i api-rave.
  • Puré d’api-rave per acompanyar carn de caça o peix: un acompanyament deliciós que combina molt bé amb proteïna animal.
  • Api-rave al forn servit amb allioli de codony: una recepta sorprenent de tardor-hivern.
  • Xips d’api-rave: una alternativa a les patates baixa en carbohidrats.
  • Api-rave i pastanaga a rodanxes al vapor: és un plat típic de Turquia que se serveix fred amb oli d’oliva, suc de llimona, suc de taronja i julivert. Funciona com a amanida o com a acompanyament.

Resum

L’api-rave és una arrel poc coneguda en la nostra gastronomia. És molt baix en carbohidrats, beneficiós en dietes d’aprimament i en cas de diabetis. A més, és hipotensor i ajuda en plans de depuració.

Lluca Rullan

Lluca Rullan
Periodista i dietista amb perspectiva integrativa
llucarullan@gmail.com

PUBLICITAT

amunt