Aquesta petita llavor oleaginosa ja era apreciada per les seves propietats i cultivada pels asteques en temps precolombins. Destaca perquè conté tots els aminoàcids essencials —les proteïnes que el cos no pot sintetitzar i que, per tant, ha d’obtenir a través de la dieta—, pels seus minerals —calci, ferro, magnesi, manganès, fòsfor, potassi, sodi, zinc— i per les seves vitamines —provitamina A, tiamina, riboflavina, niacina, folats, vitamina C, vitamina E. Però si hi ha una cosa que la fa peculiar és el seu contingut en olis essencials omega-3.
De fet, l’èxit de la comercialització de la chía és gràcies al seu alt contingut en àcids grassos essencials omega-3 i al fet que és molt digestiva. En total, aquestes petites grans llavors contenen un 25–30% d’olis extraibles en la seva composició: amb un total aproximat del 55% d’omega-3, el 28% d’omega-6, i el 6% d’omega-9.
És molt important que la nostra dieta contingui omega-3, ja que és un antiinflamatori i antioxidant molt potent i beneficiós per a la salut del cervell, la vista, el sistema neurològic, el sistema cardiovascular i el sistema ossi. És també un nutrient que cal tenir molt en compte per prevenir malalties degeneratives com el Parkinson, l’Alzheimer, per mantenir en perfecte estat els vasos sanguinis o per lluitar contra la inflamació dels teixits. La chía és també un aliment amb propietats prebiòtiques i hidrofíliques, és capaç d’absorbir dotze vegades el seu pes en líquid, fet que li dóna la seva textura de gel característica.
L’ideal és consumir-les sense sotmetre-les a calor, perquè els àcids grassos omega-3 són molt sensibles a les temperatures i de seguida s’enrancien; i no només perden les propietats, sinó que es tornen poc saludables.
Tot i les seves propietats, si no aconseguim triturar les llavors i trencar-les molt bé abans d’ingerir-les, el sistema digestiu tampoc no tindrà la força per fer-ho, com passa amb la major part de les llavors. Això vol dir que totes aquestes precioses propietats no són aprofitades i surten del cos més o menys tal com entren, si no aconseguim triturar-les amb la masticació. Tasca complicada, oi? Així que, si en volem aprofitar els beneficis diversos, hem d’assegurar-nos de triturar-les abans d’ingerir-les just quan les volem consumir, perquè un cop triturades també s’oxiden ràpid si estan en contacte amb l’oxigen de l’aire.
Un altre factor que cal tenir en compte és que no convé gaire consumir la chía amb aliments que contenen antinutrients com els oxalats que eviten l’assimilació dels nutrients que realment ens interessen —calci, coure, magnesi, ferro, zinc—, com ara el cacau.
Així que avui us proposo una recepta ben senzilla, sense sucres afegits, i amb altres aliments antiinflamatoris, antioxidants, anticàncer, proteics, antienvelliment i alcalinitzants que suposa una manera ideal de començar el dia amb una autèntica bomba de salut saciant i hipernutritiva.
La recepta
Ingredients
Per a 4 persones
Per al púding
- 1/2 T de llavors de chía
- 1 i 1/2 T d’aigua filtrada
- 1 T de suc de llimona
- 1 C de ratlladura de llimona
- 1/2 T de llavors de cànem pelades
- 1 C de cúrcuma en pols o una arrel de cúrcuma fresca d’uns 2 cm
- 1 c d’estèvia líquida amb els principis actius
- 1/4 T d’aigua de mar
Per decorar
- 1 C de sucre de palma o de coco o el sucre que us agradi més
- 4 maduixes
- 1/2 llimona
Mètode de preparació
- Combineu la chía amb l’aigua en un bol i remeneu-ho amb una cullera. Deixeu reposar a la nevera tapat durant unes 8 hores.
- Un cop remullada la chía, combineu tots els ingredients per al púding en una batedora de vas potent i bateu-los fins a obtenir una crema molt suau, tipus natilla.
- Serviu en gotets o petits bols. Decoreu amb les maduixes tallades a quadrats petits, sucre de palma o el que us agradi més i ruixeu amb unes gotes de llimona.
Bon appétit!
