Fa milers d’anys que mengem xocolata. Primer a Mesomèrica, que és on va començar a conrear-se i a manipular-se el fruit de l’arbre del cacau (Theobroma cacao), i després a la resta del món, on va anar arribant per canals diversos.
Al principi, les cultures precolombines de la regió del Golf de Mèxic prenien la xocolata com a beguda: barrejaven les faves de cacau moltes amb aigua i espècies, i obtenien una beguda amarga (en nàhuatl, xocolātl significa ‘aigua amarga’). Els conqueridors espanyols i portuguesos, que no van passar per alt aquest beuratge, ràpidament el van incorporar a les seves cultures. L’any 1615, la infanta espanyola Anna d’Àustria, quan es va casar amb Lluís XIII, va introduir la xocolata a la cort francesa, fet que va originar una revolució gastronòmica a Europa.
