5. Per què els bacteris del colon pugen cap amunt?
6. El còlon irritable o síndrome d’intestí sensible n’és causa o conseqüència?
7. SIBO, intolerància a la fructosa i sorbitol
Té una simptomatologia que fàcilment es pot associar amb altres problemes digestius, com dispèpsia, síndrome de l’intestí sensible o còlon irritable i candidiasi intestinal, i és molt difícil de diagnosticar. A més, les persones amb problemes digestius, si n’hem tingut, tenim més possibilitats de recaure. Per entendre-ho tot plegat, hem de començar pel principi.
1.Què és el SIBO
Tenim microorganismes, sobretot bacteris, per tot el cos. Els bacteris, però, no estan localitzats segons quantitat i tipus de manera uniforme per tot el cos. La major part són a l’intestí gruixut.
La microbiota està marcada pels tres primers anys de vida. És a dir, és llavors quan s’instal·len els “primers pobladors”, que marcaran la microbiota de la resta de la nostra vida. El tipus d’alimentació, els tòxics, el contacte amb la natura i l’estrès faran que els bons bacteris adquirits durant la infància puguin sobreviure durant anys o deixin lloc a altres tipus de microorganismes no tan beneficiosos.
Les sigles SIBO (small intestine bacterial overgrowth, en anglès) es refereixen al creixement de bacteris localitzats a l’intestí prim que provenen de l’intestí gruixut.
L’estat de la “comporta” entre l’intestí gruixut i el prim és clau, perquè si creixen bacteris de l’intestí gruixut cap a l’intestí prim (on no haurien de ser) podem tenir problemes com el SIBO, que es caracteritza sobretot per panxes inflades i gasos molestos.
El SIBO es produeix quan microorganismes del còlon (en quantitat o tipus) es desplacen cap a l’intestí prim
El SIBO, tanmateix, no només es deu al nombre de bacteris, sinó també al tipus, a l’alteració de les poblacions instaurades (que poden no ser bacteris) en les diferents seccions de l’intestí i que poden causar la simptomatologia:
- Bacteris com les gramnegatives, anaeròbies estrictes i enterococs.
- Els arqueus Methanobrevibacter smithii (el més freqüent) i Methanosphaera stadtmanae, que es nodreixen de l’hidrogen produït pels bacteris i produeixen metà, d’aquí la importància de saber si els gasos fan pudor o no i d’analitzar diferents tipus de gas en les proves diagnòstiques).
- Càndides.
2. Símptomes del SIBO
- excés de gasos
- gasos amb pudor
- dolor per gasos
- sorolls
- recargolaments
- distensió i inflamació abdominal (panxes que semblen d’embarassada, panxes dures)
- indigestió
- nàusees
- halitosi (mal alè)
- femtes que suren
- femtes explosives
- femtes toves o amb trossets d’aliments
3. Com es diagnostica el SIBO
No hi ha un acord generalitzat sobre quina és la millor prova diagnòstica. Abans es feien aspirats jejunals en què s’agafava una mostra de jejú, es cultivava i s’observaven el nombre de microorganismes; però es tracta d’una prova agressiva, costosa i no gaire fiable, perquè no és la real del moment.
