Desterrem els menús infantils clàssics dels restaurants!

Ja fa un temps que corre per les xarxes i els grups de WhatsApp el menú infantil de l’Hotel Mirasierra de Segòvia, amb un plantejament que és un disbarat de dalt a baix. Una de les màximes és que l’alimentació no pot ser ni un premi ni un càstig.

Doncs, en aquest hotel hi ha dues opcions de menús infantils en clau de “bo” i “dolent” que atempten contra l’educació nutricional i la criança respectuosa:

• “Menú per a nens que es porten bé”: el menú infantil clàssic amb croquetes i nuggets.
• “Menú per a nens que es porten malament”: una opció saludable amb verdura i peix.

Quins missatges donen?

• Que la verdura i el peix no agraden als infants i que, per això, el dinar serà una penitència si es porten “malament”. En canvi, si es porten “bé”, podran gaudir d’arrebossats, refinats i sucres, entre d’altres.
• Que els nens han de menjar diferent que els adults.
• El moviment i la llibertat són actituds incorrectes. Segons l’experta en criança Míriam Tirado, no es pot pretendre que criatures de tres o quatre anys seguin a taula sense moure’s. De fet, durant la primera infantesa (0-6 anys) no poden estar asseguts tot un àpat com els adults.

Quines opcions hi sol haver en els menús infantils?

En general, els menús infantils són un desastre nutricional amb opcions molt poc saludables i una absència total de verdura i fruita.

Per primer, pasta refinada com macarrons, espaguetis o lasanya. I per segon, arrebossats, que sovint no són ni casolans –sinó congelats–, com els nuggets, les croquetes o els calamars a la romana acompanyats, òbviament, de patates fregides. Sempre amb el quetxup com a gran element per sucar i omplir de color el plat.

Les postres són dolços carregats de sucre: gelats, natilles o flams, entre altres “exquisideses”.

Què podem fer quan anem a un restaurant?

Hem de recordar que els infants aprenen per imitació i que menjar en família és clau per al seu desenvolupament. Així que és molt important que els progenitors siguin un model de bons hàbits per als fills també quan mengen. També hi ha d’haver una coherència entre el tipus d’alimentació que seguim a casa i la que fem quan sortim, sense obsessionar-nos, perquè la rigidesa tampoc no és sana.

Encara que els menús infantils siguin un crim nutricional, no hem de desistir. Hem de reclamar que s’incloguin opcions sanes, perquè és una qüestió d’oferta i demanda. Si molta gent ho demana, es plantejaran que hi ha una necessitat que han de cobrir.

Fins que això no passi, tenim diverses opcions. Si cadascú vol demanar un plat, podem demanar mitges racions per als més petits amb plats de la carta. Una altra alternativa és compartir plats entre tots, tant entrants com principals. És fàcil incorporar verdura, perquè en molts restaurants la podem trobar entre els primers plats –amanides, escalivada o graellada de verdures.

Finalment, hem de tenir clar que no hi ha una dieta especial per a infants, que a partir dels dos anys poden menjar com un adult saludable. A més, el menjar ha de ser un plaer i no hem d’estigmatitzar certs aliments. No els hem de transferir els nostres prejudicis cap a un menjar determinat.

Pel que fa al moviment, vivim en un món adultocèntric i pretenem seguir fent el mateix que abans de tenir fills sense pensar que, per a ells, pot ser molt avorrit i poc estimulant estar asseguts en un bar o un restaurant sense poder-se moure. A la ciutat, hi ha locals que són kidsfriendly amb espai de jocs. Quan fa bon temps, els caps de setmana podem sortir a fer un pícnic o una barbacoa i gaudir de l’aire lliure. També hi ha masies o restaurants que tenen parcs o jocs a fora i n’hi ha, fins i tot, que tenen animals de granja. Pensem en ells i en les seves necessitats i tots ens ho passarem millor.

Lluca Rullan

Periodista i dietista integrativa

  @llucarullan   @llucarullan_dietista