El fong més problemàtic sol ser la coneguda Candida albicans, però també causen força infeccions la pitiriasi versicolor i les tinyes. Quan algun es descontrola a la zona genital o vaginal apareixen un conjunt de símptomes que no són només incòmodes, sinó que poden arribar a ser realment una tortura.
Cada setmana m’arriben noies a la Consulta amb diferents graus de molèsties (els símptomes varien entre picors inaguantables, èczemes, vermellors, rodonetes blanques i flux molt espès com si fos gairebé un moc), però sempre n’hi ha alguna que fa mesos que té una picor tan incontrolable que amb prou feines pot sortir a caminar.
El problema de la candidiasi és que, molts cops, és força difícil resoldre-la; el 5% de les dones pateixen més de quatre episodis l’any d’infecció vaginal per fongs[1]. Les infeccions vulvovaginals ocupen en general un 20% de totes les consultes ginecològiques[2], i la seva incidència és més gran durant els mesos d’estiu.
Sabies que el 75% de les dones desenvolupen candidiasi algun cop al llarg de la seva vida?
Els motius? L’augment de temperatures, la suor i la humitat generen un medi idoni perquè la càndida proliferi moltíssim. Si, a més, anem a la piscina o la platja, les possibilitats de contagi són més altes perquè a l’aigua hi ha un niu constant de microbis de tota mena.
En les persones que tenen tendència a patir d’aquest tipus d’infeccions, a la llarga també la poden patir en altres punts del cos com ara a la pell (les típiques rodonetes blanques i resseques que surten a braços o esquena) o a les ungles dels peus, o fins i tot a la boca o l’interior de les orelles.
A l’estiu més que mai cal eixugar-nos molt bé els peus i la zona genital, i no anar mai descalç a terres públics on hi pugui haver un mínim de contacte amb l’aigua. Si apareix el fong a l’ungla, boca, orella o pell posa-hi una gota d’oli essencial d’arbre del te. Si apareix vaginalment, tranquil·litza molt fer un o dos banys de seient diaris amb un gibrell o bidet amb aigua i 5-15 gotes d’oli essencial d’arbre del te i t’hi quedis asseguda durant 5 minuts aproximadament.
El tractament de la candidiasi vaginal (infecció per càndida) però, és un tractament integratiu, és a dir, no serveix de gaire fer un sol bany de seient o posar-nos puntualment uns òvuls o una crema (que és el que normalment recomanen als centres mèdics), perquè moltes vegades aquest problema està directament relacionat amb un problema intern de l’organisme i multifactorial.
El problema de la càndida és que sol aparèixer de manera recurrent quan no tenim una microbiota forta de base que ens protegeixi de la seva proliferació (sobretot si la mucosa està irritada o impermeable). També és clau saber com està el nostre sistema immunitari (molt relacionat amb els nostres intestins, la seva microbiota -com si fos la centraleta de tots els virus i bacteris que passen pel cos- i la seva mucosa, el seu “hàbitat”). I, com diem, arreglar-ho no és tan fàcil ni tan sols si subministrem antifúngics i eliminem de la dieta dolços que alimentin constantment la càndida. En l’àmbit natural s’han de seguir una sèrie de trucs molt efectius.
Treballant la dieta (neta, molt digestiva, potser antiinflamatòria i lliure de processats i dolços), el sistema digestiu i la zona local afectada, podem millorar. Hi ha dos casos, però, en els quals és més difícil de desfer-se de les càndides i els dos tenen a veure amb les hormones.
Dos factors clau:
- Desequilibri del cicle menstrual, sobretot si tenim síndrome premenstrual (pits inflats i adolorits, més gana i ansietat pel dolç, desequilibri en les femtes, més sensibilitat emocional, més flux vaginal…) i menstruacions doloroses, per culpa d’un excés d’estrògens o progesterona potser.
- Desequilibri emocional per estrès, si ens notem amb alts i baixos, preocupacions constants, dificultats, i altres sensacions que fan debilitar el nostre sistema immunitari i augmentar els processos inflamatoris del cos, cosa que altera la nostra mucosa i, per tant, els “habitants” que hi viuen.
Per tant, s’han de tenir en compte alguns factors clau a l’hora d’acabar amb les càndides: treballar l’estrès i les preocupacions i millorar l’equilibri dels estrògens i la progesterona. Aquestes hormones tenen la capacitat de guardar glucogen a la mucosa, i això permet als fongs un accés directe al seu aliment preferit: el sucre. Aquests són els dos motius pels quals hi ha pacients que els costa eliminar les càndides més que ningú.
Menú d’estiu d’un dia contra la càndida:
- Esmorzar:
Amanida de tomàquet amb oli d’oliva verge, orenga, sal, cogombre, alvocat i pastanaga ratllada, amb un parell de torradetes d’arròs o quinoa sense gluten ni sucre.
- Dinar:
Mongeta i pastanaga al vapor i pollastre ecològic i patata al forn (feta del dia anterior).
- Sopar:
Crema freda de porro casolana i sardinetes i carabassó i albergínia a la planxa.
Entre hores: Galetes salades de llavors.
Si t’agradaria llegir més sobre la candidiasi i que te n’expliqui directament totes les causes, relacions, conseqüències, tractaments, trucs de pacients, dietes i receptes, no et pots perdre el curs que tenim disponible a Etselquemenges i Soycomocomo, creat per mi mateixa, on trobaràs un llibre digital teòric i pràctic i 20 vídeos explicatius. Accedeix ara al curs “Combatre les càndides“.
Bibliografia:
[1] http://www.elsevier.es/es-revista-progresos-obstetricia-ginecologia-151-articulo-protocolo-sociedad-espanola-ginecologia-obstetricia-S030450131300006X?redirectNew=true
[2] http://www.madrid.org/hospitalgregoriomaranon/
