Reportatges

Inici / Reportatges 8 de febrer 2017 per Marta Costa

Per què s’està prohibint l’estèvia en fulla?

Etselquemenges i la periodista Mercedes Milà se sumen a la campanya de Josep Pàmies i la Dolça Revolució en contra de la il·legalització de l’estèvia en brut (en fulla) i en defensa de les seves qualitats medicinals i l’absència d’efectes tòxics o secundaris. L’Associació denuncia, a més, que la indústria alimentària faci bandera de les qualitats endolcidores de l’estèvia quan, en els seus preparats a base d’additiu E-960 i altres productes refinats, només hi ha entre un 2% i un 4% de glucòsids d’esteviol.

Cal prohibir l'estèvia?

L’estèvia (o Stevia rebaudiana) és una planta remeiera d’origen sud-americà que, des de fa uns anys, es cultiva, es distribueix i es consumeix també a Europa i a la resta de món. És molt coneguda pel seu efecte endolcidor, ja que no aporta calories; el seu principi actiu endolceix tres-centes vegades més que el sucre blanc i no augmenta el nivell de sucre en sang, però aquest és només un dels molts beneficis que té.

De fet, l’estèvia té dues cadenes: una d’endolcidora (principi actiu rebaudiòsid) i una de terapèutica (principi actiu esteviòsid). En format sencer, és a dir, en fulla verda, fulla seca i complement alimentós, conserva tots els principis actius, cosa que no passa amb els extractes d’estèvia, que només tenen rebaudiòsid.

Les marques comercials elaboren els seus productes amb estèvia sintetitzada químicament sota el nom de glucòsids d’esteviol o E-960, que són els additius alimentaris que trobem als supermercats (mireu les etiquetes i veureu que els preparats que trobem com a edulcorants de taula estan compostos per un total d’1%-4% de glucòsids d’esteviol, juntament amb altres productes refinats, motiu pel qual no els podem considerar endolcidors saludables).

Etiquetes amb composició nutricional de preparats d'estèvia

Aquests edulcorants processats per la indústria alimentària que trobem al mercat fan servir, doncs, només la cadena endolcidora de l’estèvia, però en descarten la cadena farmacològica, que té totes aquestes propietats medicinals, especialment beneficioses per a les persones diabètiques:

  • Estimula la secreció de la insulina pancreàtica (interessant per als diabètics tipus 2) i millora la sensibilitat a la poca insulina que els queda als diabètics tipus 2
  • Efecte antibiòtic
  • Estimula el sistema immunològic: ens ajuda a protegir-nos de les agressions de patògens
  • Afavoreix la digestió
  • Efecte cicatritzant sobre la pell i bactericida en les ferides
  • Efecte hipotensor i vasodilatador
  • Efecte cardiotònic
  • Disminueix el desig o l’apetència de prendre dolços o greixos

Al nostre país està permesa la comercialització dels seus principis actius, els glucòsids d’estèvia, com a additius alimentaris des del 2011, però no com un aliment o complement alimentós. Per tant, no es pot vendre la planta en brut, en format de fulla verda, ni en fulla seca, ni en comprimits ni en altres formats que incloguin la planta sencera d’efecte medicinal. Per què?

Preparats d'estèvia

Per què s’està il·legalitzant la venda d’estèvia?

L’origen de la polèmica es troba, precisament, en l’origen de l’estèvia: com que la planta prové del Paraguai, l’AECOSAN (Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición) considera que es tracta d’un aliment nou que no ens és familiar i que cal demostrar científicament a Catalunya que és prou segur abans de ser cultivat i consumit aquí. Malgrat tot, els estudis clínics que serien necessaris fer a casa nostra per poder-la legalitzar tampoc estan permesos, fet que genera una situació de peix que es mossega la cua.

Aquests estudis, però, sí que s’han dut a terme fora del país: la doctora Àngels Pallarès, per exemple, ens explicava en aquesta entrevista que els seus estudis fets a l’Àfrica van concloure que “els resultats de donar infusions amb estèvia als pacients amb diabetis tipus 2 són comparables amb els dels fàrmacs orals”.

De fet, ja fa cinc anys que Alemanya va legalitzar el cultiu i el consum d’estèvia, i al Japó ja en fa més de trenta-cinc que és legal i molt utilitzada per controlar la hipertensió i la diabetis, sense que se’n conegui cap tipus de toxicitat ni d’efecte secundari. Per això els defensors de l’estèvia no entenen per què en un mercat comú com el de la Unió Europea no hi ha llibertat de mercaderies de plantes medicinals i denuncien que, en canvi, sí que estigui legalitzada la venda de productes processats fets a base de principis actius de la planta barrejats amb altres productes sintètics i refinats.



 

Campanya a favor de Josep Pàmies

Josep Pàmies és un pagès de Balaguer, membre fundador de Slow Food Terres de Lleida i de l’associació Dolça Revolució, que fa més de deu anys que cultiva i ven centenars de varietats de plantes medicinals i varietats poc convencionals de plantes i flors comestibles, com ara l’estèvia. Durant aquests anys, Pàmies ha dut a terme una incansable tasca de divulgació de les propietats medicinals i terapèutiques de l’estèvia, però ara ha rebut l’ordre, juntament amb altres productors i distribuïdors, de retirar de la venda qualsevol producte que contingui les fulles d’aquesta planta medicinal, amb l’amenaça d’una sanció econòmica en cas d’incompliment.

Les Agències de Salut, segons els articles publicats, es reserven “intervenir en les activitats públiques i privades per protegir la salut i prevenir la malaltia”. Però Pàmies i els defensors de l’estèvia asseguren que els arguments legals que es fan servir per aplicar aquesta mesura no tenen per objectiu protegir la població i prevenir malalties, ja que l’estèvia no representa cap amenaça ni hi ha cap tipus d’alarma sanitària, al contrari.

En aquest sentit, Pàmies va presentar al·legacions i proves documentades que, segons un comunicat de premsa de la Dolça Revolució, “evidenciaven que, els arguments en els quals es va basar l’Autoritat Sanitària són nuls de ple dret, ja que es pot demostrar que la interpretació del reglament (CE) 285/1997 (enllaç pdf) i la decisió 2000/196/CE (enllaç pdf), que és la base legal utilitzada en els expedients, ja han estat rebatudes per tribunals de justícia europeus, cosa que permet que l’estèvia estigui legalment a l’abast dels consumidors d’Alemanya i altres països de la CE”.

En la campanya a favor de la legalització de l’estèvia, Josep Pàmies i la Dolça Revolució ja han rebut el suport de més de 38.000 persones que han signat la petició a la plataforma Change.org NO! a la retirada de la planta medicinal Stevia del mercado #SteviaLibre” amb la intenció de lliurar-la a la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, i a la qual també s’ha sumat Etselquemenges i la periodista Mercedes Milà, fervent defensora de Pàmies i de l’estèvia.

Josep Pàmies també ha traslladat la polèmica al Parlament de Catalunya i assegura que “la gent de la CUP i de Catalunya Sí que es Pot faran tot el possible per evitar que ens tanquin l’empresa i per discutir al Parlament la necessitat que Catalunya faci el que va fer l’estat de Baviera, que va legalitzar l’estèvia condicionant tota Alemanya”. Catalunya té plenes competències en salut i, “amb l’antecedent d’Alemanya, no pot excusar-se”, assegura Pàmies.

Marta Costa

Marta Costa
Periodista i Postgrau en Comunicació Alimentària.
Coordinadora de continguts d'Etselquemenges.
mcosta@etselquemenges.cat

PUBLICITAT
Cercador

amunt