Fa dies que la dieta de Messi és noticia. D’ençà que un metge argentí anomenat Poser n’hi ha preparat una, es troba molt millor i el seu rendiment ha millorat.

Un metge que fa dietes, comencem bé. De fet, no sabem de cap jugador del Barça que tingui nutricionista, ja que l’alimentació de l’equip la porta un grup de metges. Tanmateix, la dieta proposada a Messi no està tan malament: apostar per aliments ecològics i teràpies energètiques i reduir el consum de carn, sucres, aliments processats, tabac i alcohol.

futbol

Si volem saber què passa dins del vestidor, trobem, per una banda, imatges a les xarxes socials i als mitjans de comunicació dels jugadors menjant hamburgueses i pizzes i bevent refrescos de cola i cervesa −són més que conegudes les festasses que celebren molts futbolistes en iots i discoteques−; i, per l’altra, en canvi, els metges del Barça comenten en el Simposi sobre la Medicina del Futbol que cada jugador segueix un menú personalitzat.

Preguntem a Àlex Delmàs, exjugador de 2a divisió, qui porta realment les dietes i ens comenta que en els equips en què va jugar els jugadors mai van tenir cap control en aquest camp. Només calia que vigilessin amb el pes i, com a molt, van rebre alguna xerrada sobre alimentació per part d’algun dels metges. En el cas del Barça, el doctor Ricard Pruna és qui els segueix més de prop en aquest tema però bàsicament els recomana complements alimentaris com la cafeïna, el magnesi, la vitamina D o el triptòfan.

Falta conscienciar-los, doncs, del paper que té l’alimentació en la seva feina i en el seu estat de “sensacions”, com diuen ells. Pocs, com l’Àlex Delmàs i Messi, tenen l’interès de buscar algú de fora que els ajudi a millorar a través dels bons hàbits.

Si mengessin millor, el seu rendiment pujaria i les seves lesions disminuirien, el problema és que seguir una dieta estricta genera molt d’estrès en algunes persones, i això és un problema en esportistes d’elit, que ja suporten molta pressió. L’estrès, doncs, els pot fer empitjorar el rendiment. Seguir quatre consells, però, no els ha de resultar tan difícil.

Per exemple, parlant de les cerveses que hem vist que prenen jugadors de l’equip actual del Barça. L’alcohol de la cervesa està demostrat que perjudica la recuperació i, per tant, el rendiment esportiu en el proper partit.

En un partit de futbol professional, un jugador pot arribar a gastar 1.500 kcal. Imagineu-vos, doncs, la quantitat de menjar que ha de prendre aquesta persona al llarg del dia −entre 4.000 i 5.000 kcal diàries− si part d’aquesta quantitat és menjar processat o força buit en nutrients i ric en greixos.

Què necessitaria exactament un futbolista professional?

Una dieta que els permeti:

  • seguir rendint després de la mitja part.
  • donar-ho tot en els moments més explosius.
  • disminuir la possibilitat de lesions.
  • aportar un efecte antiinflamatori natural per poder jugar amb tan poc dolor com sigui possible.
  • descongestionar fetge, ronyons i intestins de tants antiinflamatoris i tòxics.

Marathon runners

Cal una bona reserva de glucogen (glucosa emmagatzemada) perquè és el primer que gasten, al costat de la fosfocreatina. Certs futbolistes fan forts canvis de ritme o d’intensitat, pel que el seu consum d’oxigen i glucogen és més gran. Aquest exercici intermitent també els fa generar molta adrenalina i cremar molts greixos (el nivell de greixos en el seu perfil antropomètric ha de rondar l’11%).

La posició del jugador és molt important, a més. No fa el mateix exercici un porter que un davanter, oi? Doncs tampoc cremen el mateix greix o glucogen.

Com la majoria d’esportistes anaeròbics, els futbolistes necessiten una bona càrrega de força a la pretemporada, amb un augment de la proteïna per disminuir lesions al llarg de l’any. La distribució proteica, per tant, no és la mateixa en competició que en pretemporada, o en fase de transició.

En pretemporada necessiten un 12-15 % de proteïna, acompanyat del 55 % d’hidrats de carboni i un 30 % de greixos.

La hidratació de l’esportista també és molt important. No només han de prendre aigua, perquè quan suen perden sals (i si fa calor aquesta pèrdua és més forta). Durant el partit poden beure entre 1 i 4 l.

Si aquesta aigua conté sals i sucres millorarem el buidatge gàstric, i en serà més fàcil el transport de l’intestí cap a la sang. Dels sucres que hi afegim hem d’evitar la fructosa perquè s’absorbeix més lentament i sol provocar malestar estomacal, nàusees i diarrees. Encara que l’excés d’antiinflamatoris pot tenir més a veure amb la permeabilitat i irritabilitat intestinal que acaba generant vòmits o altres molèsties digestives, com li passava a Messi.

L’aspecte cognitiu en els futbolistes és crucial per a les passades i la precisió. Si no hi ha una bona hidratació i reserva de glucosa, es pot perdre més d’1 % del rendiment cognitiu. En alguns casos es recomana cafeïna en el descans, ja que s’ha vist que millora el rendiment físic i psíquic.

Fussball verueckt

Pasta sí o pasta no?

A la pretemporada es fa doble sessió d’entrenament −d’1 a 2 hores− però la resta de l’any només fan entre 1 h i 1.30 h d’exercici al dia. Els nivells d’hidrats de carboni (font de glucosa) fluctuaran de 10 g per 1 kg de pes al dia a 5 g per 1 kg de pes al dia, i han de conformar el 55-60 % de la dieta.

La pasta, si és de bona qualitat, és una bona opció.

Hidrats sí, farina no?

A Etselquemenges hem parlat molts cops de les qualitats de certes farines. En el cas dels esportistes, que sovint tenen problemes digestius, el gluten pot empitjorar la situació i causar irritabilitat intestinal.

Neus Elcacho

Dietista integrativa i coach nutricional

Neus Elcacho

Ara pots demanar cita amb la
Neus Elcacho a La Consulta de l´Ets
936 338 063 Correu electrònic