La vitamina D és un micronutrient essencial que s’absorbeix en un 90% a partir de la llum solar (el 10% restant, a través de l’alimentació) i, a més de tenir un rol fonamental en el sistema immunitari, també clau per a la fertilitat. No obstant això, a causa de la pandèmia de COVID-19, una gran part de la població mundial ha hagut de passar per restriccions de mobilitat i confinaments, la qual cosa ha disminuït el temps que passem exposats al sol.
Si abans del confinament el 50% de la població mundial entre 18 i 60 anys tenia dèficit de vitamina D, actualment aquest percentatge pot haver pujat fins al 80%.
Un nivell adequat de vitamina D afavoreix la qualitat del teixit ovàric i de l’endometri en les dones, així com la implantació correcta de l’embrió en l’úter, a més d’afavorir un desenvolupament més bo de l’esperma en els homes.
Els nivells adequats de vitamina D
El cos la va emmagatzemant com si fos un dipòsit, per tant una bona manera de controlar els nivells és amb una analítica i, així, determinar-ne la quantitat.
- Dèficit vitamina D: <20 ng/mL (50 nmol/L). Cal més exposició als rajos UVB del sol i complementació. Aquesta carència altera la mineralització òssia i provoca raquitisme en nens i osteomalàcia en adults.
- Insuficiència de vitamina D: <40 ng/mL (100 nmol/L). Al límit de vitamina D.
- Nivells òptims de vitamina D: 40-80 ng/mL (100-160 nmol/L). Se segueixen uns hàbits alimentaris i d’exposició solar correctes.
La Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) explica que el dèficit a l’Estat espanyol, malgrat la gran exposició solar que hi ha, podria ser deguda a la falta d’aportació dietètica de la vitamina i al fet que gran part de la població espanyola viu per sobre del paral·lel 35 (motiu pel qual només sintetitza la vitamina a la primavera i estiu). També afegeix que, als països del nord d’Europa, els nivells són més bons perquè han complementat la llet i altres aliments amb vitamina D per compensar aquest dèficit.
La falta de vitamina D no afecta la fertilitat i prou, sinó que exposa la dona a un risc més alt de complicacions durant l’embaràs. Pot generar hipertensió que acabi en preeclàmpsia o afavorir l’aparició de diabetis gestacional o síndrome metabòlica.
S’ha demostrat que un nivell de vitamina D de menys de 20 ng/ml fa que la taxa d’embaràs sigui més baixa, sobretot d’embaràs clínic.
Afecta principalment pel que fa a risc d’avortament, tant en embaràs natural com a través de tècniques de reproducció assistida. Si comparem dones que tenen nivells de vitamina D normals, amb dones amb dèficit, les del segon grup tenen una taxa d’avortament més alta.
Efectes en la fertilitat
La diana principal de la vitamina D és l’endometri (revestiment intern de la cavitat uterina on s’implanten els embrions). La vitamina D afavoreix el procés d’implantació, ja que promou un estat de tolerància immunitària local, necessària perquè el cos de la dona accepti l’embrió. Altres efectes de la vitamina D en l’organisme maternal inclouen l’activació d’alguns gens, la transcripció dels quals és important per a la implantació, i l’estimulació de l’ovari perquè produeixi l’hormona progesterona.
A més de la infertilitat i els fracassos en reproducció assistida, la insuficiència de vitamina D contribueix a la patogènesi de diferents malalties de l’aparell reproductor femení: síndrome d’ovaris poliquístics, endometriosi, miomes uterins, insuficiència ovàrica prematura. Diversos estudis suggereixen que la vitamina D podria disminuir el risc de diferents complicacions relacionades amb l’embaràs i el part, com ara la preeclàmpsia, la restricció del creixement fetal, la diabetis gestacional i la depressió postpart.
