Consells per obtenir uns nivells de ferro òptims

  1. Eviteu beure cafè o te després de menjar, ja que dificulten l’absorció del ferro.

  2. Elimineu els lladres de nutrients: sucres refinats, farines blanques, pa blanc, arròs blanc, pasta blanca, productes de pastisseria industrial…

  3. El primer pas que heu de fer per tractar l’anèmia és eliminar les toxines que interfereixen en les funcions bàsiques de totes les cèl·lules. Per tant, és recomanable seguir una dieta exempta de tòxics i d’aliments desvitalitzats com ara l’alcohol, el sucre, el cafè, els productes refinats, els làctics, els additius…

  4. Consumiu aliments rics en vitamina C (aranges, taronges, maduixes, raves, papaia…).

  5. Si teniu nivells de ferro baixos i heu de prendre un suplement de ferro, és preferible que trieu un ferro orgànic –com el gluconat ferrós–, perquè s’assimila molt millor i no ocasiona els efectes secundaris del sulfat ferrós típic: dolor d’estómac, estrenyiment, nàusees, vòmits… Es recomana prendre’n durant un mínim de 90 dies.

  6. Una bona opció és prendre un complement alimentós de clorel·la o espirulina, fonts riques en ferro i en clorofil·la.

  7. Augmenteu el consum d’aliments rics en ferro: llegums, verdures, hortalisses, carn de bona qualitat, fruita seca (ametlles, pinyons), algues (sobretot la dulse).

  8. Augmenteu el consum d’aliments rics en clorofil·la: germinats, algues –especialment la clorel·la–, verdures i hortalisses.

 

Apatia, rostre pàl·lid, ulleres, cabells fràgils. Tot sembla apuntar cap a un baix to energètic acompanyat d’uns nivells baixos de ferro. Si ens fem una analítica potser ens detecten valors de ferritina i hemoglobina baixos, i en el cas que ens surtin valors normals o en el límit, pot ser que el nostre estimat cos ens estigui avisant d’una futura anèmia encara no diagnosticada que, si no fem res per evitar-ho, segurament ens confirmarà la propera analítica. Una bona manera de canviar el rumb d’aquesta situació i ajudar el cos a recuperar la seva vitalitat és abordar l’anèmia a través de l’alimentació.

Primer de tot, hem de començar per descartar aquells aliments o “comestibles” que sobrecarreguen el fetge i que roben nutrients, que, casualment i malauradament, acostumen a ser els que es consumeixen més sovint, com el cafè, els sucres refinats, els aliments processats, l’alcohol… El fet d’evitar els lladres de nutrients serà la millor inversió per desfer-nos d’aquest cansament crònic i tan molest. Així aconseguirem depurar l’organisme dels tòxics acumulats i aconseguirem un cos més vital i amb més capacitat per absorbir els nutrients que necessita per funcionar adequadament; alhora, ajudarem a normalitzar les funcions digestives, renal i hepàtica. També és interessant prestar atenció als aliments que ens proporcionen més ferro, com són la carn, els llegums, les verdures verdes, la fruita seca, les algues… Amb aquest pas, donem un respir al fetge i ens assegurarem una bona oxigenació dels nostres teixits.

També cal fixar-se en els mg de ferro dels aliments i si es troba en forma “hemo” –més biodisponible, s’absorbeix un 15%–, principalment en els aliments d’origen animal com carns i peixos, o “no hemo” –menys biodisponible, s’absorbeix un 4-5%– que és més present a la dieta: fruita seca, ous, verdures i cereals integrals. Tot i això, haurem de tenir en compte les possibles interferències amb els carbonats, fosfats, oxalats i fitats presents en els aliments vegetals, ja que impedeixen una bona absorció d’aquest mineral. Un bon recurs per afavorir l’absorció del ferro “no hemo” dels cereals és deixar-los en remull, perquè d’aquesta manera els fitats del segó es neutralitzen i no interfereixen en la correcta absorció de ferro.

Però, a més d’aquests consells bàsics, ens en falta un de molt important: potenciar el consum d’aliments rics en clorofil·la, un pigment que confereix la coloració verda a les verdures i hortalisses –en algunes, el color verd queda emmascarat per la presència de carontenoides, com és el cas de les pastanagues– i que s’encarrega de realitzar la fotosíntesi, procés que ajuda a transformar l’energia lluminosa en energia química, de manera que les plantes alliberen oxigen a l’atmosfera i fabriquen els sucres necessaris per al seu creixement. Per tenir una idea de la importància de la relació que hi ha entre la clorofil·la i la millora dels casos d’anèmia, només cal veure la seva estructura molecular, molt similar a la de l’hemoglobina. El seu centre està format per un únic àtom de magnesi rodejat d’àtoms de nitrogen, i d’aquest nucli central parteixen àtoms de carboni i d’hidrogen –en el cas de l’hemoglobina, el centre està format per un àtom de ferro. D’aquí ve la gran capacitat que presenta per combatre l’anèmia. A més d’estimular la formació de glòbuls vermells, la clorofil·la ens ajuda a desintoxicar l’organisme i a depurar la sang. Els aliments rics en clorofil·la són els vegetals, els germinats –sobretot el d’alfalç– i l’espirulina i la clorel·la, microalgues de les quals parlarem més detalladament ben aviat.

En definitiva: si evitem el consum d’aliments refinats i potenciem el de verdures, llegums, fruita seca, carn o peix de bona qualitat i cuinem bé tots els aliments, no només obtindrem una bona font de ferro, també ens assegurarem una excel·lent font de vitamines i minerals que afavoriran l’assimilació de tots els nutrients.

Font: El equilibrio a través de la alimentación, d’Olga Cuevas

Jordina Casademunt

Jordina Casademunt

Nutricionista i especialista en comunicació en salut