Les patates, els tomàquets, els pebrots i les albergínies pertanyen a la família de les solanàcies i són riques en alcaloides. L’alcaloide solanina s’acumula especialment sota la pell d’aquests vegetals, per això sempre s’haurien de pelar. Les patates acumulen la solanina sobretot al voltant dels grills i sota la pell. Olga Cuevas , al seu llibre El equilibrio a través de la alimentación, adverteix que quan han estat mal emmagatzemades, amb escalfor i llum, podria augmentar aquest contingut fins a graus tòxics. Hi ha gent especialment sensible a la solanina, i pateixen trastorns físics i psíquics.

Norman Childers va estudiar la connexió entre el consum de solanàcies i les malalties de tipus artrític: aquests aliments podrien extreure subtilment el calci dels ossos i dipositar-lo en les articulacions, ronyons, artèries i altres zones del cos on no n’hi hauria d’haver. Per això aconsella a les persones artrítiques que evitin les solanàcies i tots els productes processats que les contenen (farina de patata, pebre vermell i altres condiments).

Annemarie Colbin al seu darrer llibre, The Whole-food Guide to Strong Bones, explica  com les solanàcies retiren el calci de la sang i com les diverses cuines del món ho han sabut equilibrar. Creu que la gent consumeix tantes solanàcies per contrarestar els efectes del consum de làctics de vaca, els quals tenen quatre vegades més calci del que els humans necessitem. Sembla que les solanàcies i els làctics van inevitablement junts i que es manté un equilibri entre ells. Quan es consumeix un excés de carn i làctics, com a la societat occidental actual, les solanàcies resulten convenients per dissoldre i depurar l’excés de nutrients de carns i làctics, i també per refredar el cos. És difícil saber si els tomàquets necessiten làctics o si són els làctics els qui generen la necessitat de tomàquet. En tot cas, quan volem eliminar els uns o els altres es produeix una dificultat i resulta més fàcil deixar-los a la vegada.

El problema apareix quan s’elimina un dels dos. Segons Colbin, una dieta sense làctics que inclogui solanàcies pot tenir com a conseqüència una pèrdua de calci. En un model alimentari sense làctics ni gaire producte animal, les solanàcies haurien de ser un ingredient secundari per donar color i sabor als plats. I si s’opta per un consum més regular de solanàcies durant l’estiu, per compensar la pèrdua de minerals que comporten, hauríem d’incloure ingredients rics en minerals com la sal marina, les algues marines de Galícia, les anxoves, el pernil ibèric, etc.

L’alga wakame de Galícia és idònia per la seva riquesa en calci i en magnesi. La wakame fresca en sal de Porto-Muiños és una delícia marina que queda molt bé a l’amanida, i només cal esbandir-la bé per treure’n la sal i amanir-la.

Per tant, per determinar si ens convé o no incloure patates, tomàquets, pebrots o albergínies al plat haurem de considerar el tipus de dieta que seguim i l’estat de la nostra salut (ossos i articulacions, dolor, reserva de minerals, calcificacions, etc.).

Consells per consumir solanàcies

Seguiu uns criteris que ajudin a fer una tria saludable dels aliments: que siguin de proximitat i de temporada i, sempre que sigui possible, ecològics.

  • Trieu els tomàquets que s’han collit madurs, a l’estiu, quan han rebut força sol.
  • Peleu i saleu bé els tomàquets per a l’amanida.
  • Coeu bé la salsa de tomàquet, amb oli d’oliva verge i sal marina, mínim 45 minuts.
  • Escaliveu i peleu els pebrots i les albergínies.
  • Peleu les patates i eviteu les grillades o que tinguin la pell verdosa.
  • Conserveu les patates a la fresca i a les fosques. Mai a la nevera.

Montse Vallory
Montse Vallory

Xef graduada al Natural Gourmet Institute, NY.

  @montsevallory